Consulta, malgrat el TC
El Constitucional suspèn la declaració de sobirania amb l'admissió a tràmit del recurs de l'advocat de l'Estat
CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP fan pinya i es refermen en el dret a decidir
S'aprova la creació de la comissió
El tribunal ha de ratificar o aixecar la suspensió en cinc mesos
CiU i ERC no són partidaris de tornar a votar la declaració
El procés sobiranista va entrar ahir en una nova fase amb un gust amarg estatutari: la de la judicialització i el xoc de legitimitats. Després d'una dilatada deliberació, el ple del Tribunal Constitucional va decidir admetre a tràmit el recurs de l'advocat de l'Estat contra la declaració de sobirania del Parlament i en va decretar la suspensió des del 8 de març, la data de la impugnació. L'acord dels dotze magistrats de l'alt tribunal va sacsejar la cambra catalana al migdia. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van ratificar la seva determinació de fer possible la consulta, malgrat el TC. I el Parlament ho va brodar amb una votació que es va revestir d'un simbolisme inesperat. Tots els partits favorables a la consulta, incloent-hi el PSC, van aprovar la creació de la comissió d'estudi sobre el dret a decidir.
Tots els partits catalans van tombar l'intent del PP i Ciutadans d'aturar-ne el debat i la votació, al·legant que la comissió emana de la declaració suspesa pel Constitucional. Aquesta és l'estratègia que segueixen els populars. La recerca de l'efecte dominó: intentar que tots els passos que es facin en el procés sobiranista siguin suspesos l'un darrere l'altre, començant per la creació del consell assessor per a la transició nacional. Davant del rebuig de la majoria dels partits d'aturar el debat, els populars, irats, van abandonar l'hemicicle i, emulant la votació del 23 de gener de la declaració de sobirania, tampoc no van participar en la d'ahir. Alícia Sánchez-Camacho amenaça de portar la decisió als tribunals perquè considera que el Parlament va fer un acte d'insubmissió al TC.
Determinació catalana
“El camí segueix mentre el poble de Catalunya vulgui que segueixi”, va sentenciar el president de la Generalitat. Per Artur Mas, la suspensió és “un fet insòlit, altament preocupant i profundament decebedor”. Mas, malgrat tot, manté la voluntat de col·laboració per intentar acordar la celebració de la consulta amb un Rajoy que ha optat per la bel·ligerància jurídica. El govern intenta carregar-se de raons davant de la ciutadania i la comunitat internacional per quan arribi el moment, si és que arriba, de saltar la paret de la legalitat espanyola apel·lant a la legitimitat dels catalans de decidir el seu futur.
Per l'excepcionalitat dels fets, CiU va demanar la convocatòria extraordinària de la junta de portaveus, que es reunirà aquest matí per aprofundir en els efectes la suspensió de la declaració per part de l'alt tribunal. Es tracta d'una decisió “insòlita”, segons coincideixen la majoria de partits catalans, perquè s'ha acceptat tramitar la impugnació d'una resolució sense rang normatiu ni implicacions jurídiques. La interpretació de l'advocat de l'Estat, que actua en representació del govern espanyol, és totalment oposada: hi veu un acte de “poder constituent” i un “desafiament obert contra la Constitució”. Amb vistes a la reunió d'aquest matí, CiU i ERC rebutjaven la possibilitat que el Parlament dribli el govern espanyol i el TC aprovant una altra declaració de contingut similar. Així ho asseguraven fonts dels dos partits, amb el convenciment que el procés ha de mirar endavant.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ja ha encarregat als serveis jurídics de la cambra que redactin l'escrit d'al·legacions. El TC els ha donat un termini de vint dies per presentar-lo. Els magistrats de l'alt tribunal, de fet, han desatès la demanda que havia formulat el Parlament perquè s'obrís un procés de consulta a les parts abans de pronunciar-se sobre l'admissió a tràmit del recurs del govern de Mariano Rajoy. De Gispert insistia en els arguments a què previsiblement s'ajustaran els lletrats: “És una declaració política.” Els serveis jurídics de la cambra ja es van pronunciar en aquest sentit en l'escrit que van remetre al TC per aclarir que les dues resolucions parlamentàries sobre el dret a decidir són complementàries: “No es deriven efectes jurídics a suspendre.”
Abans de dirimir si la declaració de sobirania és inconstitucional, però, el TC n'ha decretat la suspensió temporal perquè l'havia demanada l'advocacia de l'Estat. I és que el govern espanyol té aquest privilegi processal d'acord amb l'article 161.2 de la Constitució. Els magistrats tenen cinc mesos per ratificar-la o aixecar-la. El Parlament tan sols va rebre una breu notificació del TC, via fax, en què li comunicava l'admissió a tràmit de la impugnació d'acord amb la carta magna i la llei orgànica del Tribunal Constitucional.
El PSC, ambivalent
El blindatge dels partits catalans amb la votació de la comissió es va esquerdar amb la valoració del PSC de la decisió de l'alt tribunal. Pere Navarro va enfonsar el dit a la nafra recordant que el seu partit ja havia avisat que la declaració generaria “confrontació”. El republicà Oriol Junqueras va garantir que “digui el que digui qualsevol tribunal” el “Parlament serà fidel al poble”. Joan Herrera va censurar que es vulgui “suspendre la democràcia”. La CUP va proposar la “convocatòria unilateral de la consulta” al marge del TC. Des d'ahir els dotze magistrats són, un altre cop, a l'epicentre del debat nacional sobre el futur de Catalunya.
