El Parlament replica amb un gran suport a la comissió
El bloc format per CiU, ERC, ICV i el PSC defensa l'estudi de la consulta com a resultat de la voluntat democràtica dels catalans
Els populars acusen el Parlament de “desacatament i insubmissió”
El que havia de ser un tràmit plàcid, l'aprovació d'una comissió parlamentària per estudiar com fer factible el dret a decidir, es va convertir a última hora en un agre debat sobre la seva “legitimitat democràtica” protagonitzat pels partidaris i detractors de la consulta, com a conseqüència de la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la declaració de sobirania.
La creació de la comissió arrencava amb una anunciada majoria parlamentària formada per CiU, ERC, ICV i el PSC. Cent sis vots a favor que finalment es van mantenir al llarg de tot el debat, malgrat l'intent inicial del PP de demanar la suspensió d'aquest punt de l'ordre del dia amb l'argument que aquest grup d'estudi emanava de la declaració de sobirania.
“Si el Parlament actua al marge del que dicta el Constitucional cometrà un acte d'insubmissió i desacatament”, va interrompre el portaveu del PP, Enric Millo. La petició del PP només va rebre el suport de Ciutadans, però per un moment va semblar que la cohesió inicial trontollava quan el PSC va acusar CiU i ERC de “fer el sapastre” amb una resolució, la declaració de sobirania, que “ens fa fora de l'ordenament jurídic vigent, com sabíem que passaria”, assenyalava el portaveu dels socialistes, Maurici Lucena.
En un intent de portar l'aigua al seu molí, el PSC oferia la seva proposta de negociació amb l'Estat per sustentar jurídicament la consulta, petició que va fracassar.
Rebutjat qualsevol intent de frenar la constitució de la comissió i amb els diputats del PP marxant de l'hemicicle per tal de “no participar en un fet il·legal”, l'oposició va anar a parar a mans de Ciutadans. Els equilibris interns del PSC, però, es van reflectir en el debat amb una de freda, contra el govern, i una de calenta, a favor de la consulta. “Catalunya és un país que té tota la legitimitat per decidir el seu futur però cal fer-ho bé”, replicava Lucena, que a l'inici de la seva intervenció ja constatava, al voltant del debat nacional, “una forta divisió, jo ja parlaria de fractura”, va criticar.
Més contundents a favor de tirar endavant la consulta es van expressar els portaveus de CiU, ERC i ICV, que en tot moment es van erigir com a “corretja de transmissió” de la voluntat que els ciutadans van expressar a les urnes, en paraules del president parlamentari de la federació nacionalista, Jordi Turull. “Aquí hi ha una decisió presa; els catalans seran consultats”, afegia.
I mentre la portaveu d'ERC, Marta Rovira, defensava la creació del grup de treball com “un deure” amb la ciutadania, la seva homòloga a ICV-EUiA, Dolors Camats, detallava la funció que ha de tenir aquest nou ens. “Cal definir l'estratègia, hem de decidir amb quin acompanyament anem a fer-nos entendre internacionalment, i també hem de parlar de què passarà l'endemà de la consulta”, va avançar l'ecosocialista. No en va, la creació d'una comissió en el si de la cambra catalana va sorgir a petició d'ICV, que sempre ha defensat que el Parlament havia de tenir “un paper central” en l'exercici del dret a decidir així com en el seu lideratge.
Petició a Madrid
Qui més es va oposar a la legalitat de tirar endavant la comissió del dret a decidir així com la convocatòria de la consulta va ser el grup parlamentari de Ciutadans. El seu portaveu, Albert Rivera, va fer onejar el text de la Constitució i la sobirania del poble espanyol per declarar inconstitucional la consulta i va exigir a la resta de grups que traslladessin al Congrés dels Diputats les seves peticions de sobirania. “Així funciona la democràcia”, va etzibar a la resta de diputats.
Junqueras cau i acaba el debat amb un trau al front
Faltaven segons perquè comencés la votació quan un aldarull en una ala de l'hemicicle va obligar a aturar la sessió. En un dels passadissos, el president d'ERC, Oriol Junqueras, que havia seguit tot el debat des d'un seient que no era el seu, s'havia precipitat escales avall quan s'aixecava i sortia de la bancada per dirigir-se al seu escó habitual, situat a les primeres files de la sala, per poder votar. La caiguda va provocar un cert rebombori a l'hemicicle, ja que a l'ensopegar i caure, Junqueras es va donar un fort cop al front que li va produir un trau profund que va requerir assistència, primer dels diputats que es trobaven més pròxims a l'incident i després del personal sanitari, que va haver de suturar la ferida amb dos punts. Entremig de les dues primeres cures, Junqueras va poder finalment accedir al seu escó, va ser rebut amb aplaudiments per part dels diputats que esperaven a la sala i va prémer el botó del “sí” que donava inici a la comissió del dret a decidir. “Tot bé”, indicava Junqueras mateix als companys, alguns dels quals, passat el primer sotrac, assenyalaven el republicà com “el primer ferit” del procés de transició nacional que s'havia iniciat.
