Política

Sobirania “vigent”

resposta

La presidenta del Parlament reitera que la declaració del dia 23 de gener és “política” i no té efectes jurídics

Es presentaran al·legacions al TC, però decau la proposta d'una intervenció solemne de De Gispert en el ple d'ahir

El full de ruta continua “intacte”, però la resposta a la suspensió cautelar de la declaració de sobirania no va ser tan contundent ni unitària com s'esperava. La junta de portaveus celebrada a primera hora del matí només va poder arrencar l'acord que els serveis jurídics defensaran el contingut de les al·legacions que el Parlament presentarà al Tribunal Constitucional (TC) en un termini màxim de vint dies. Al·legacions que van rebutjar el PP, C's i el PSC. La resta de grups van reiterar els arguments exposats el dia abans.

Però davant del que es considera “un fet insòlit que no pot passar desapercebut”, com va qualificar el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, la decisió del Constitucional, ERC, amb el suport de CiU, va proposar que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, intervingués a l'inici del ple per informar de l'acord adoptat. Era una manera de donar solemnitat a la resposta al TC. CiU i ERC ho interpretaven com una simple “intervenció neutral ”, mentre que altres grups ho veien com una declaració institucional, fórmula que requereix la unanimitat de tots els partits. Per aquest motiu, segons ha pogut saber El Punt Avui, es va decidir convocar una reunió extraordinària dels membres de la mesa del Parlament, bona part dels quals consideraven que unes paraules de la presidenta a l'inici del ple podien afegir més tensió a la situació. La mateixa presidenta va desestimar finalment intervenir i va limitar les explicacions a una intervenció davant dels mitjans de comunicació.

Sense efectes

Els arguments de les al·legacions estaran basats en la naturalesa “política” de la declaració del 23 de gener i, per tant, “sense efectes jurídics ni normatius”. Per aquesta raó, De Gispert va defensar la “vigència” de la declaració de sobirania. “El mateix TC ha dit que si no tenen efectes resolutius o normatius entren dins del principi democràtic de la pròpia expressió dels parlamentaris”, explicava De Gispert.

En la resposta al TC també s'inclourà les diverses vegades que el Parlament s'ha pronunciat a favor del dret d'autodeterminació que, segons ERC, porta implícit el reconeixement de la sobirania del poble de Catalunya, sense que això hagi causat cap suspensió ni anul·lació per part de l'alt tribunal, com sí que ha succeït ara.

CiU i ERC va mantenir la seva defensa en el full de ruta al marge de la decisió del Constitucional. “Continua intacte”, assegurava el president del grup parlamentari de CiU. Per la portaveu d'ERC, Marta Rovira, la celebració d'una consulta no depèn de la declaració. “Seguirem treballant perquè s'implementi tan aviat com sigui possible”, va afegir.

La presentació de les al·legacions va topar amb la negativa del PP, Ciutadans i el PSC, tot i que aquest últim s'hi va mostrar contrari amb matisos, fet que va encendre els ànims de la federació. “No toca ni quarts ni hores”, els etzibava Turull.

Ambigüitat socialista

El portaveu del PSC, Maurici Lucena, va recordar que el seu grup va votar en contra de la declaració de sobirania –cinc dels vints diputats, però, se'n van desmarcar– perquè ja llavors la consideraven “il·legal”. Tanmateix, ahir els socialistes obrien la porta a acceptar unes al·legacions, l'objectiu de les quals fos “un estudi a fons de la documentació aportada pel TC”. El socialista va ser molt més bel·ligerant amb les declaracions de la presidenta de la cambra catalana que donava plena vigència a la declaració. “Dir això és un disbarat jurídic i un greu error polític”, va sentenciar Lucena. El portaveu del PP, Enric Millo, va qualificar repetides vegades el Parlament d'“antisistema” per la decisió adoptada.

El PP demana que s'aturi la comissió

El PP va registrar ahir la petició que la comissió del dret a decidir no es constitueixi fins que el TC dicti sentència. La petició haurà de ser analitzada ara per la mesa del Parlament. Els populars ja es van oposar, sense èxit, que es votés la creació de la comissió en el ple de dimecres amb l'argument que aquest grup d'estudi emana de la declaració de sobirania. Els grups favorables a la consulta (CiU, ERC i ICV) van insistir que no tenia res a veure una fet amb l'altre ja que la creació d'una comissió queda recollida pel reglament del Parlament. Tot i que el PSC no va donar suport al PP, el portaveu Maurici Lucena sí que es mostrava partidari que els serveis jurídics estudiïn si la suspensió de la declaració afecta la comissió. CiU va tornar a carregar contra el PSC. “No ens deixen de sorprendre”, va dir Turull. “Hi voten a favor i ara volen un estudi”, criticava.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.