Com la nit i el dia

El relat que fa l'informe d'expulsió preferent de Noureddine Ziani incoat per l'Estat el presenta com un home proper al dolent de qualsevol pel·lícula d'acció. El modus operandi que l'acta detalla el situa com un executor de les instruccions rebudes pel servei secret del Marroc a canvi de “compensacions econòmiques” per difondre ideologies extremistes religioses buscant relació i suport dels principals líders salafistes. Com? Impulsant i finançant projectes de construcció de centres de culte i mesquites per afavorir l'expansió de les tesis radicals a Catalunya i, alhora, generar un centre de referència salafista en l'àmbit europeu. Se li atribueix una xarxa de col·laboradors i confidents distribuïts per les quatre demarcacions catalanes “que l'informen de qualsevol cosa que pugui utilitzar en el seu benefici i del servei estranger que el dirigeix”. Manipula la voluntat dels representants del col·lectiu, s'hi diu, i es presenta a representants polítics, sobretot alcaldes i regidors, com a mediador en conflictes. Alhora, s'hi relata, els pressiona per aconseguir els seus objectius al·legant la seva capacitat de mobilització entre la comunitat musulmana.

Però què hi diuen els ajuntaments que hi han col·laborat? Un dels exemples més clars és el paper actiu que ell va tenir l'any 2002 quan a Premià de Mar els musulmans havien hagut de tancar un oratori perquè no complia la normativa i la seva voluntat de fer una mesquita va topar amb l'oposició dels veïns. Es va constituir una plataforma veïnal, però el seu missatge va quedar enterbolit per la irrupció de grups d'ultradreta. Després de molts estira-i-arronses, i de manifestacions, hi va haver acord. Ells renunciaven a construir la mesquita per un període de quinze anys i, a canvi, l'Ajuntament els cedia un espai on poder resar. Quin paper va tenir Ziani en tot això? Segons l'alcalde, Miquel Buch, sempre va tenir la sensació que la seva motivació era solucionar el conflicte.“Mai vam detectar cap mena de fonamentalisme, ni que volgués exigir i imposar, sinó que buscava solucions en favor de la convivència”, explica Buch, que diu que no dubtaria a tornar-s'hi a reunir.

Altres ajuntaments consultats per aquest diari són del mateix parer que Buch. “Realment tenies la sensació que el que el movia era intercedir perquè la situació no sortís de mare, buscant ponts d'unió”, afirma el regidor d'un municipi on va col·laborar, tot i que arran dels fets de la darrera setmana prefereix mantenir l'anonimat. En l'informe d'expulsió, se situa Ziani en municipis com ara Salt, Tarragona o Lleida per promoure el salafisme. La regidora d'Integració de Salt, Fanny Carabellido, explica que el consistori no ha col·laborat mai directament amb Ziani, però que sí que és un personatge conegut per l'Ajuntament, perquè sovint assisteix a actes que s'organitzen al municipi, com per exemple el que es va fer amb motiu del Dia de la Dona Treballadora. Tot i no haver tingut una col·laboració formal, la regidora assegura que el tracte ha estat sempre molt correcte. Portaveus de la Paeria expliquen que no els consta cap relació amb ell.

Una de les principals acusacions que es fa a Ziani és la difusió del fonamentalisme salafista. Una simple cerca a internet permet trobar desenes de manifestacions de l'acusat just en el sentit contrari. Per exemple, l'any 2010 declarava a l'agència Efe: “És més fàcil propagar les idees fonamentalistes en petites mesquites en garatges on només atenen els membres de la congregació que en mesquites grans, que són obertes a tothom”, i apostava perquè “els governs paguin l'entrenament d'imams, que seria una fórmula per abolir posicions radicals”.