Clam contra De Luna per haver distingit la División Azul
La delegada del govern espanyol entrega un guardó a una entitat d'excombatents i nostàlgics de la unitat espanyola que va lluitar amb Hitler
CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP en demanen la dimissió
La delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, torna a estar a l'ull de l'huracà després que hagi entregat un guardó a la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Es tracta d'una associació d'excombatents i nostàlgics d'una unitat militar espanyola que va integrar-se a l'exèrcit alemany de Hitler durant la Segona Guerra Mundial. CiU, Esquerra, el PSC, ICV i la CUP han demanat la dimissió de De Luna, i a més els nacionalistes i els republicans portaran el cas al Congrés i demanaran explicacions al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Fins i tot C's va demanar explicacions a la delegada. El mes de març ja es va aprovar una resolució al Parlament per exigir que De Luna plegués.
Segons ha revelat La Directa, aquest enrenou va tenir lloc dissabte quan la Guàrdia Civil va commemorar a Sant Andreu de la Barca el 169è aniversari de la seva fundació. També una trentena d'entitats van fer un homenatge a la institució armada promogut per la Ponència de Cultura de Defensa i la Federació d'Associacions Civicomilitars de Catalunya. Durant aquest últim acte, la delegada del govern de l'Estat i altres representants militars i civils van atorgar diplomes a les germandats i associacions que havien retut homenatge a la Guàrdia Civil. Era el primer cop que es feia a Catalunya.
Una d'aquestes va ser l'Hermandad de Combatientes de la División Azul, que va rebre la distinció de la mà de la mateixa delegada. Hi van assistir una dotzena de persones d'aquesta associació, que anaven guarnits amb les camises blaves –entre aquests hi havia membres de Plataforma per Catalunya–. Alguns d'ells van penjar les fotos al Facebook i a les xarxes socials i es van felicitar pel reconeixement que van rebre.
Fonts de la Guàrdia Civil han tret importància a aquesta polèmica i assenyalen que va ser “casual” que fos María de los Llanos de Luna qui entregués aquest diploma. També subratllen que totes les organitzacions que van ser a Sant Andreu de la Barca estan registrades legalment i que la “idiosincràsia” d'aquestes es fonamenta en un “context històric”, però en cap cas en raons ideològiques. Recorden que en aquest mateix acte també es va homenatjar l'Associació d'Aviadors de la República. Des de la Delegació asseguren que De Llanos va anar convidada a la caserna i que el repartiment de diplomes va ser “aleatori”.
A l'acte també hi havia l'alcalde socialista, Enric Llorca. En una nota de premsa, però, el PSC manté que Llorca “ni sabia ni va poder evitar que es produís aquest lamentable fet, que és responsabilitat exclusiva de la Delegació del Govern a Catalunya”.
Aquesta situació arriba dies després que Telemadrid emetés un reportatge en què es comparava Mas amb el nazisme i l'estalinisme. El portaveu del govern català, Francesc Homs, va exigir una rectificació en “tota regla”.
Les perles de la delegada
Banderes
Una de les principals croades de María de los Llanos de Luna ha estat contra els ajuntaments i les banderes que tenen penjades a la façana. La delegada ha iniciat una ofensiva perquè s'hi posi la rojigualada i ha enviat diversos requeriments i denúncies als consistoris. Un estudi de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) calculava en uns tres milions d'euros les obres que s'haurien de fer als ajuntaments perquè hi onegés el símbol espanyolista. Una xifra que pujaria a dotze milions si s'haguessin d'instal·lar les quatre banderes que marca la llei: la local, l'autonòmica, l'europea i l'estatal
Símbols a tot arreu
En el cas de Corbera de Llobregat, De Luna va anar més enllà i va requerir al consistori que pengés la bandera espanyola no només a la casa de la vila, sinó també en altres equipaments, com ara la seu de la policia local, la biblioteca, l'escola o el camp de futbol municipal.
Lliure i sobirà
Els consistoris han rebut altres patacades de la Delegació. Molts dels que s'han declarat territori català lliure han estat denunciats. Alguns processos voregen el ridícul, com el de Castellterçol, en què l'advocat de l'Estat es burlava d'aquestes declaracions i deia que es tractava d'un acudit que podrien explicar uns amics fent copes
Els ‘pijos'
De Luna va protagonitzar un altre episodi polèmic quan va assegurar que és important que hi hagi pijos “perquè són els que gasten”. Li van ploure crítiques d'arreu.
Els trens
La Delegació també va recórrer judicialment contra els trens que Girona i Figueres van organitzar per la manifestació de la Diada. A Girona, De Luna ha estat declarada ‘non grata'.
