Rigau: “No és una llei pedagògica, és una llei recentralitzadora”
La consellera d'Ensenyament critica durament la LOMQE, després que el Consell de Ministres l'hagi aprovat aquest divendres
Titlla la reforma educativa de “predemocràtica” i afirma és ”impossible” el seu compliment
Anuncia que s'oposaran i que si cal aniran al Constitucional
“No és una llei pedagògica, és una llei recentralitzadora”, ha assegurat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, després que aquest divendres el Consell de Ministres hagi aprovat la LOMQE, la reforma educativa impulsada pel ministre d'Educació, José Ignació Wert. En aquest sentit, ha afirmat que la nova llei suposa un “atac frontal a l'Estatut, a la llei educativa de Catalunya (LEC) i al seu model lingüístic” i que té per objectiu “espanyolitzar” els alumenes catalans a partir d'ensenyar un sol “referents” cultural.
Rigau ha ressalts els “pocs canvis” a què ha estat sotmès el text que han presentat avui, sobretot si és té en compte que el Consell d'Estat en reclamava “molts”, i ha acusat Wert de no seguir les directrius “d'un model avalat pel TC”. També ha afirmat que la LOMQE és una “llei predemocràtica”, ja que la seva aprovació suposa un retrocés a l'any 1981, just abans que l'Estat transferís a la Generalitat les competències en educació.
Davant d'aquesta nova intromissió, la consellera ha garantit que el govern s'oposarà “fermament” al projecte en el tràmit parlamentari i que en cas que arribi a ser llei, continuaran “defensant la llei del Parlament de Catalunya”. “Estic convençuda que si això avança el Tribunal Constitucional ens tornarà a donar la raó”, ha afirmat.
Rigau considera que la llei sorgeix del “desconeixement de la nostra realitat”, ja parteixen de la base que a Catalunya “l'escola pública s'ensenya en català i la concertada, en castella”. “D'aquesta premissa errònia hem arribat a l'absurd”, ha sentenciat la consellera davant la impossibilitat d'aplicar el que preveu el ministeri d'Educació per garantir l'escolarització en castellà a qui la demani. “No és un tema de govern, és de país, i si una llei no es pot complir s'ha de revisar”.
“Es d'impossible compliment perquè la Llei d'Educació de Catalunya preveu que en les primeres edats quan una família ho sol·licita se li fa un tractament individualitzat i ara la nova llei diu que el tractament individualitzat no procedeix. Proposen”, ha afegit, “crear centres per aquestes famílies. A on es crearan aquests centres? a cada població? per a un sol alumne?, per a cada etapa?”, ha preguntat la consellera per respondre que la llei “no té aplicació possible”.
Així mateix, Rigau ha dit que el govern espanyol ha trobat “una solució molt estranya dins de l'absurd” quan s'ha indicat que l'Estat pagarà l'escola privada a qui vulgui escolarització en castellà i ho descomptarà de les transferències al govern. Això “és una ferida enorme a l'autogovern de Catalunya i a la dignitat institucional”. La titular d'Ensenyament ha recalcat: “No existeix aquest mètode de ‘t'enviaré la factura' o ‘ja t'ho descomptaré'. O és públic, concertat o privat. Aquesta modalitat no se sustenta en cap norma i per tant no es pot aplicar”, ha reiterat.
“Qui té els continguts i l'avaluació, té la política educativa”
La consellera ha assegurat que l'Estat vol evitar que la Generalitat pugi establir els continguts curriculars i avaluar els alumnes catalans. “Volen segrestar els continguts i l'avaluació, perquè qui té els continguts i l'avaluació, té la política educativa”, ha sentenciat la consellera, que ha afegit que la LOMQE és “una llei que pretén donar una única visió d'Espanya i un sol referent a tot l'alumnat”.
La consellera ha explicat que l'excusa que utilitza Madrid per justificar aquest intent per “recentralitzar” i “homogenitzar” l'educació és el fracàs escolar i que per aquest motiu s'havien de recuperara les matèries troncals. En canvi, Rigau considera “evident que hi ha un interès polític”, més enllà de l'àmbit competencial, que té per objectiu voler “adoctrinar” i atacar la llengua “d'una manera duríssima”. “Hi ha la voluntat de reduir l'impacte de la llengua catalana i del seu ús”, ha afirmat la consellera, que ha posat d'exemple el que està passant a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja de Ponent.
