Política
SANTI VILA I VICENTE
CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
“Espanya sense Catalunya no és viable, i al revés és discutible”
“Sóc crític amb el govern espanyol quan el veig amb poc ànim modernitzador. Si no inicia el camí, la solució és la independència”
DE FIGUERES A TERRITORI
Historiador de formació, Santi Vila i Vicente (1973) va entrar en política el 1999, quan va debutar com a regidor a Figueres, d'on va ser alcalde entre el 2007 i el gener passat, quan va plegar després de ser nomenat conseller –el més jove del govern– de Territori i Sostenibilitat, en substitució de Lluís Recoder. Des del 2006 que és diputat al Parlament, com a cap de llista de CiU per Girona en les dues últimes eleccions. De tarannà dialogant i independent, es considera radical per anar al quid dels problemes, però moderat en les formes. No s'arronsa en els debats i demostra que no segueix a ulls clucs les consignes de partit, i que té opinions pròpies que no sempre coincideixen amb l'oficial. De fet, ha sorprès amb el canvi de discurs a Territori: des del frontisme amb el Ministeri de Foment al diàleg des del primer moment.
Un estat català necessàriament hauria de concertar les polítiques amb França i Espanya
La consulta és un instrument al servei de la reactivació econòmica, de millorar la vida dels ciutadans
Ningú treballa a
anar més enllà de la privatització d'ATLL. Respectarem el que digui la justícia
Em reconfortaria plenament
tornar a ser diputat a Girona
després d'haver servit el govern
Tenir aeroports competitius implica alliberar-nos de la gestió d'Aena; hi seguirem treballant
L'impost sobre pisos buits està
en fase de maduració final, però és possible que ja caigui l'any que ve
L'L9 serà una línia de metro de barri, però no aquell connector que preteníem que fos amb l'aeroport
El seu nom sortia en totes les travesses del govern d'Artur Mas. Quatre mesos després d'entrar-hi, amb el dret a decidir en el centre de l'acció política i les arques de la Generalitat al límit, l'exalcalde de Figueres fa un balanç inicial.
Abans de les eleccions del 2010 era partidari d'una entesa amb Espanya. Ara és conseller d'un govern que té l'estat propi com a objectiu. Com ha fet el pas?
El punt d'inflexió el va marcar la sentència del Constitucional, que va posar fi als intents d'actualitzar el marc de l'Estatut. A partir del fracàs del procés, molts ciutadans diem: “Fins aquí hem arribat, cal treballar per assolir un estat propi.”
Ha estat dels últims a apuntar-se al sobiranisme... Serà dels primers a desmarcar-se'n?
El sobiranisme a CDC, i a Catalunya, és transversal i assumit; una altra cosa és que la concreció de les solucions sempre exigeix un grau de diàleg. Una Catalunya independent necessàriament hauria de concertar les polítiques amb els governs de França i Espanya. A vegades fem plantejaments erronis...
Hi ha retorn en el gir de CDC?
Serà la legislatura de l'exercici del dret a decidir, segur.
Com Mas, votaria que sí en una consulta sobre un estat propi?
Efectivament.
Propi i independent?
Aquesta legislatura hem de discutir amb el govern de l'Estat tots els temes de la consulta, perquè, en definitiva, té un valor instrumental. El més rellevant és com garantim que Catalunya té un instrument d'estat al seu servei, i no en contra seu.
Sobre l'estat propi i la necessitat de diàleg amb l'Estat, hi ha diferents posicions al govern?
Tot el govern dialoga amb l'Estat, perquè el més imprescindible ara és ajudar els ciutadans i les empreses que ho estan passant malament. Tan important com que siguem guardians de l'agenda nacional és que ho siguem de la social. El govern no pot deixar ningú a l'estacada, i el diàleg i la concertació són imprescindibles. Un govern que no ho faci hauria de ser destituït.
Considera que cal prioritzar la crisi per sobre d'una consulta?
La consulta és un instrument al servei de la reactivació econòmica, de millorar la vida dels ciutadans. El que és realment important és com aconseguim preservar l'estat del benestar, sortir de la situació de recessió econòmica i que es torni a generar ocupació. N'hi ha que pensen que el millor és la independència, d'altres que és actualitzar el pacte constitucional... Són solucions instrumentals, però la realitat és que el govern ha de treballar sobretot per garantir el benestar.
I això es pot fer amb un pressupost prorrogat?
El país necessita un pressupost, i el govern treballa per fer-ho possible. Una altra cosa és que no el farem a qualsevol preu, i no serà el govern de Catalunya el que, tenallat pel de l'Estat i per una excessiva ortodòxia pressupostària de la UE, posi fi a l'estat del benestar construït en trenta anys.
ERC està sent un soci lleial?
En el cas del departament, la complicitat amb ERC és total, per exemple en temes d'habitatge. El plantejament actual és molt còmode i dialogant, veiem les coses de manera molt similar.
Mas va recordar que també havia començat de conseller de Política Territorial amb la mateixa edat que vostè. Es veu de president de la Generalitat?
Estic orgullós de formar part del govern i d'ajudar el president Mas en aquests moments difícils per a Catalunya però tan plens d'esperances i d'oportunitats. Honestament, no m'he plantejat cap altre escenari. Em reconfortaria plenament tornar a ser diputat a Girona després d'haver servit el govern. El problema de la pregunta és que la resposta mai sona creïble.
Abans que Mas fes una crida al diàleg, vostè ja tenia més bon tracte amb la ministra Pastor que el seu antecessor. Ha donat fruits?
La relació amb el Ministeri de Foment és excel·lent, que no vol dir que no hi hagi discrepàncies, però hi ha un marc de diàleg setmanal, i quan els temes flueixen i es poden discutir serenament, els acords arriben. Tres coses orientades i gestades en aquests mesos: els camions de l'N-II i en les properes setmanes resoldrem definitivament un altre tema històric, els accessos al port de Barcelona, i espero que hi hagi un tercer gran acord, molt més complex per qüestió pressupostària, que té a veure amb Rodalies.
És causa o conseqüència del tarannà dialogant el seu nomenament? És una consigna?
El president dóna al principi una consigna a tots els consellers: vol una legislatura marcada per l'eix nacional i el gir social, i ens demana que tota l'acció política hi tingui a veure. La resta té un cert punt d'estratègia, i és decisió pròpia, de dir si fem les coses amb una actitud més frontista o de diàleg, però cada conjuntura política és canviant. Veníem d'un entorn del bienni anterior molt intoxicat, però ara el factor humà també hi juga. Hi ha un problema estructural en les relacions entre Catalunya i Espanya; no ens competeix entrar en la discussió, sinó fer que la conselleria funcioni. Ara, a vegades et pots trobar que el diàleg es fa difícil perquè no hi ha complicitat. Si estigués a Ensenyament seria complicat establir un marc d'entesa.
El procés sobiranista dificulta aquest diàleg?
No, ja vam pactar el primer dia amb la ministra que l'única possibilitat d'èxit en la seva agenda de treball i en la meva era que ens centréssim en el que ens és competència, i que en el nostre diàleg continu els temes tinguin a veure amb infraestructures, habitatge... Ella s'adona que en la mesura que tanqui acords i resolgui problemes també podrà exhibir un rostre més amable, i és legítim que ho pensi. I arribat a un escenari de consulta, els partidaris que Catalunya continuï a Espanya hi arribaran molt més confortablement si poden exhibir un full de serveis positiu, que no si han torpedinat els interessos de Catalunya.
Com està la seva proposta de l'impost sobre pisos buits?
En la fase de maduració final, té a veure amb l'agenda social del govern. Hem d'estar al costat de la gent que veu en risc un dret fonamental com l'accés a l'habitatge. Vam creure que entre les reformes legislatives un estímul important tenia a veure amb gravar un parc de 80.000 pisos buits i nous a Catalunya en 70 municipis on la demanda està absolutament acreditada. Agradi més o menys, els bancs i empreses que tenen aquest estoc buit per més de dos anys rebran un estímul en forma d'impost perquè el posin en el mercat.
Treballen ja per incloure'l enguany en el pressupost?
Veurem si s'inclou enguany o requereix algun tipus d'acció legislativa específica. És possible que ja caigui per a l'any que ve.
Una altra mesura seria la venda de depuradores de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per poder quadrar el pressupost?
Com a principi som partidaris d'optimitzar tots els nostres actius. El govern garanteix la prestació dels serveis, amb qualitat i al menor preu. A partir d'aquí, que es gestionin directament o de manera concessionada, cada tema admet la seva anàlisi i discussió, no tenim cap apriorisme ideològic. En relació amb l'aigua, s'han externalitzat bona part dels serveis d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). És plausible completar alguna acció més.
Estan treballant en un pla de privatització del servei?
En aquests moments, no. Com a principi filosòfic no es pot descartar res, però ara mateix ningú treballa a anar més enllà de la privatització d'ATLL.
Passat el procés judicial, Acciona seguirà gestionant l'ATLL?
El govern sempre s'ha mostrat neutral. La nostra missió és actuar com a òrgan regulador, de control a través de l'ACA. Intentem asserenar el debat perquè no és bo per a ningú encetar una nova guerra de l'aigua amb altres comunitats. Catalunya necessita optimitzar un recurs escàs, i amb les conques internes no en fem prou. Estem entre la de l'Ebre i el Roine, amb molt cabal però que no depenen de nosaltres. Fins i tot amb sobirania plena sempre haurem de concertar polítiques amb els espanyols, aragonesos o francesos. Quan a Osca fan arrossars i, després, tenim problemes per abastir el reg a Terres de l'Ebre, algú no està fent les coses bé.
Però Acciona continuarà gestionant l'ATLL?
Respectarem el que dictamini la justícia. No puc dir res més.
L'ACA ha recorregut contra l'empresa mixta de l'àrea metropolitana que controla Agbar.
Aquest conflicte es resoldrà de manera imminent. Desencallarem les prevencions i cauteles mostrades des de l'ACA i l'òrgan regulador del govern no posarà cap impediment a la regularització de la situació de l'empresa metropolitana. Hi havia un problema de títols concessionals, que s'han presentat, i que nosaltres donem per acabat.
El corredor mediterrani és l'única obra important que es farà a curt termini?
Es van orientant projectes. Es descontamina l'embassament de Flix. Actuem per garantir més seguretat viària a la C-55 a Manresa i a la carretera de la vergonya de Girona. S'ha desencallat la connexió de l'N-II i l'eix transversal. A Barcelona reurbanitzarem la plaça Sanllehy. En funció de com acabi el pressupost no aturarem l'L9 del metro, si aconseguim esgarrapar algun punt més de dèficit.
Amb el sostre de dèficit actual imposat per l'Estat, s'aturarà?
Si hem de fer un pressupost amb el 0,7 o l'1,2 de dèficit, l'haurem d'aturar. Això és així.
Vostè ha demanat a Foment que acceleri el ramal de Rodalies a la T1 perquè l'L9 no s'acabarà a curt termini...
Són dues obres complementàries. En un escenari conservador però racional, l'L9 no estarà acabada abans del 2016 o el 2017. A més, amb una dificultat afegida. A conseqüència de tota la negociació amb el món local, l'L9 serà una línia de metro de barri, de ciutat, però no aquell connector que preteníem que fos entre Barcelona i l'aeroport, perquè de Zona Universitària i Collblanc a la T1 hi haurà una vintena d'estacions. Necessitem una llançadora que connecti directament la ciutat amb l'aeroport, sense més.
Quina obra viària demanarà a Foment que faci primer?
El desdoblament de l'N-II a Girona s'ha d'abordar aquesta legislatura. Està absolutament justificat per la intensitat mitjana d'ús. He demanat als transportistes que es prenguin el desviament obligat a l'AP-2 com a mal menor, a derogar el dia que es completi el desdoblament.
S'ha anunciat una propera injecció inversora a Rodalies.
En quins projectes?
En quins projectes?
Hem de millorar el coll d'ampolla de l'estació de Sants, que no engoleix tot el trànsit. Són uns 50 o 60 milions de renovacions tecnològiques. Hem de posar més trens entre Blanes, Girona i Figueres, i entre Tarragona i Reus. A Ponent, hem d'implantar un model intermodal entre tren i autobús entre Lleida, Cervera i Balaguer.
Quants diners són?
La negociació no està tancada, em reuneixo properament amb la ministra. Hem de plantejar alguna inversió important aquesta legislatura. El projecte de desdoblament entre Vic i Montcada i la llançadora de Rodalies fins a la T1 de l'aeroport.
Catalunya reivindica la gestió de l'aeroport del Prat, però ni tan sols ha aconseguit que es compleixi l'acord estatutari de traspàs dels de Girona i Reus.
Hi ha un problema de competències, però, sobretot, i més greu, de governança. Tenir aeroports competitius implica alliberar-nos de la gestió d'Aena. No deixarem de treballar per convèncer el govern espanyol. Cal incorporar els gestors privats i el territori.
Difícilment ho farà el govern del PP mentre tingui majoria...
El canvi competencial segur que no, però, des del punt de vista de la gestió, s'adonen que el model és obsolet. Quan sóc més crític amb el govern espanyol és quan els veig amb poc ànim reformista i modernitzador. Aquesta és la reflexió de fons. Si no inicien aquest camí, podríem arribar a la conclusió que la solució és la independència.
Per a Espanya també podria ser la solució?
Per a ells és la fi del món! Si alguna cosa sabem és que Espanya sense Catalunya és inviable. És discutible si Catalunya sense Espanya és viable. Però allò primer és indiscutible.
El futur de la política catalana exigeix prioritzar aquesta modernització?
Sóc partidari d'una agenda de modernització nacional. La gent dóna suport a CiU quan ens veu com un agent de modernització, regeneració democràtica i amb compromís social. Si ens allunyem d'aquests tres valors, ens retira el suport.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.