El moment més terrorífic del debat d'ahir al Parlament es va produir quan Artur Mas, havent fet quatre números després d'haver-se llegit la lletra petita de l'acord de finançament, va afirmar que encara ens tocarà tornar diners a Madrid. Mas va demanar al president Montilla que ho reconegués o ho negués, i com que el President les vegades que va intervenir no en va dir res, el terror va pujar molts graus. Val a dir que hi va pujar entre els nois de la premsa i el públic –poc públic– que va assistir al debat, i que va deixar indiferents els diputats. Uns, els de CiU, perquè ja en tenien coneixement previ; els altres, els del tripartit, perquè tant els fa el que Mas pugui dir o deixar de dir. Al contrari del que els passa amb Montilla, del qual troben fascinant tan si diu a com si diu b. La política parlamentària és de holligans. I si la paraula holligan els ha fet pensar en gent mal educada, els diré que entre els diputats del nostre Parlament hi ha uns quants mal educats que parlen i criden i diuen impertinències quan més callats haurien d'estar.

Es va veure d'una hora lluny que el discurs que Montilla va llegir estava escrit per tres o quatre mans. La mà personal, la mà tècnica, la mà d'aquell conseller, la mà d'aquell especialista, etcètera. L'única mà que no es veia per enlloc és la que hauria hagut d'unificar l'estil del text. Jo em pregunto: qui li va escriure la part final, aquella que parlava dels actius de Catalunya, de la lluita contra el derrotisme i el pessimisme? No és la primera vegada que Montilla crida, amb paraules similars, a l'acció positiva dels catalans. Si són paraules seves, escrites del seu puny i lletra, ¿quan ho posem en pràctica, President, ara que un cop superat el finançament tindrà menys feina? ¿Li sembla liderar un moviment de positius i treure Catalunya de la postració moral, del negativisme en què es troba? Un bon ànim col·lectiu val totes les pessetes, i de pessetes parlem.

Conclusió del debat d'ahir, més enllà de les paraules que s'hi van pronunciar? Que el tripartit no troba l'acord de finançament tan bo com dóna a entendre, ni CiU tan dolent com va dir des del primer dia. I una altra cosa: que l'acord ha estat posat sobre paper a Madrid, i a Madrid, més enllà de Zapatero i els seus ministres, que són fungibles, hi ha uns funcionaris que fa almenys tres-cents anys que elaboren papers que primer sembla que ens són favorables i que després encara ens obliguen a pagar-los diners. A mi les paraules de Mas i el silenci de Montilla, ahir, em van fer molta i molta por.