La consulta avança
El ple aprova demà la tramitació de la llei de consultes, una eina que s'albira bàsica per poder exercir el dret a decidir
Es calcula que podria estar a punt passat l'estiu
El PP i Ciutadans han presentat esmenes a
la totalitat
Hi podran votar els majors de 16 anys i la pregunta ha de ser “clara”
El procés pel dret a decidir continua avançant fermament, tot i l'intent de l'Estat de torpedinar qualsevol maniobra, com s'ha vist darrerament amb la Declaració de Sobirania. Demà en el ple del Parlament es consolidarà un altre d'aquests passos gegantins que estan inclosos en el full de ruta català. Concretament, s'aprovarà la tramitació de la llei de consultes populars no referendàries, que s'albira com un instrument cabdal per poder convocar el referèndum. Una normativa que permet celebrar consultes sense l'autorització de l'Estat, a diferència de la norma que va aprovar el tripartit.
El text arribarà a la sessió plenària amb dues esmenes a la totalitat, la del PP i la de Ciutadans, que, si no hi ha cap sorpresa majúscula, es rebutjaran amb els vots de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. Després s'iniciarà la tramitació habitual en comissió –compareixences, debats, etcètera– per poder incloure modificacions en una llei que es preveu que s'aprovi passat l'estiu.
Això sí, La Moncloa ja ha insinuat que hi recorrerà al Tribunal Constitucional (TC) i és per aquest motiu que els redactors pretenen elaborar un projecte que sigui el màxim de pulcre des d'un punt de vista legal per intentar evitar impugnacions.
Una d'aquestes escletxes seria utilitzar el padró municipal per controlar el volum de la població i les seves dades, tot i que aquest punt encara no s'ha confirmat. Per contra, el cens sí que està totalment descartat, perquè una resolució del TC sobre la consulta que volia promoure l'exlehendakari basc Juan José Ibarretxe deixava clar que aquesta eina es gestiona a través de l'administració electoral i implícitament es requereix el permís de La Moncloa.
La normativa que es debatrà demà a la seu del legislatiu preveu que hi puguin votar els majors de 16 anys i tots aquells ciutadans espanyols o de la Unió Europea, d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya. La consulta, a més, la podrà convocar el president de la Generalitat i en l'àmbit local, les entitats municipals. També hi haurà la possibilitat que la pugui impulsar un col·lectiu de ciutadans recollint un nombre determinat de signatures. Pel que fa a la pregunta, s'especifica que haurà de ser “clara, succinta i inequívoca”.
Alguns aspectes d'aquest projecte podran canviar durant la tramitació parlamentària. Per exemple, hi ha damunt la taula l'opció que els immigrants puguin participar en les votacions. Alguns partits hi estan a favor, però fins ara no s'ha arribat a cap consens per poder incloure aquesta especificitat en el document.
Sense estrangers
Curiosament, el primer avantprojecte que va redactar el govern, en la legislatura passada, sí que preveia que els estrangers hi poguessin votar, sempre que estiguessin empadronats i residissin legalment a l'Estat. Però finalment aquest punt va decaure, perquè durant el tràmit d'exposició pública es va acceptar una al·legació que posava en dubte que els estrangers poguessin exercir aquest dret en les consultes i no en les municipals.
En aquest mateix àmbit també s'haurà de resoldre com s'encaixa la participació dels catalans a l'exterior, cosa que pel cap baix afectaria unes 600.000 persones, entre els que viuen a la resta de l'Estat espanyol i a l'estranger. La llei encara no determina cap solució per a aquests casos, tot i que la voluntat del govern i de la majoria dels grups parlamentaris és que aquest col·lectiu pugui votar –es tracta d'un sector tradicionalment amb un alt perfil sobiranista.
Una de les alternatives que plantejarà CiU és la creació d'un registre perquè s'hi puguin inscriure aquests residents en qualsevol procés participatiu de la Generalitat.
El paper del PSC
La norma sobre consultes es va gestar l'any 2011, quan la va aprovar l'anterior executiu d'Artur Mas amb la intenció de convocar una consulta sobre el pacte fiscal. El projecte va arribar al Parlament, però va quedar aturat amb les eleccions anticipades. En aquest mandat s'han aprofitat els treballs que ja es van fer i una ponència de poques setmanes va acabar de polir l'articulat, que ja no està pensat per al finançament, sinó per a l'autodeterminació.
Tots els partits recorden, però, que la llei és un instrument de radicalitat democràtica per potenciar la participació ciutadania i que no només ha de servir per aixoplugar la consulta sobiranista.
Un dels més crítics ha estat el PSC. Els socialistes van amenaçar de no avalar la ponència –cosa que al final sí que van fer– i sempre recorden que no es podrà celebrar un referèndum d'independència sota el marc d'aquesta legislació, perquè només es pot preguntar a la ciutadania en els àmbits competencials de la Generalitat.
Els de Pere de Navarro, però, van aconseguir que el text desenvolupi altres instruments de participació com ara enquestes i audiències públiques.
Petició amb l'antiga llei del tripartit
L'impuls de la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana és un dels compromisos del pacte d'estabilitat que van signar CiU i ERC. Tot indica que aquesta normativa serà el pla B per poder convocar la consulta si l'Estat es nega en rodó, tal com tot indica, a autoritzar el referèndum. Però abans d'acollir-se a aquesta norma, CiU i ERC es volen carregar de raons i fer veure a la comunitat internacional que el govern espanyol nega un dret tan democràtic com és el de votar. Per això, l'acord entre els dos partits indica que durant el primer semestre d'aquest any es demanarà permís formalment a La Moncloa per poder celebrar el referèndum. Aquest pas es farà a través de la llei de consultes populars per via referèndum, que va aprovar el tripartit i que obligatòriament necessita l'autorització de Madrid per preguntar als ciutadans. L'executiu espanyol la va impugnar al TC, que la va suspendre cautelarment. Però aquest vet es va aixecar fins que no hi hagi resolució de l'alt tribunal i, per tant, actualment la legislació continua vigent.