Flux monetari i de benefici: Diferència dels mètodes per calcular el dèficit català
Mas-Colell ha presentat les balances fiscals de Catalunya del 2010, que s'han fet seguint dues metodologies
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat les balances fiscals de Catalunya de l'any 2010, que s'han calculat a través de dues metodologies: la del flux monetari i la del mètode de benefici. Tot seguit desglossem la diferència entre els dos mètodes i els diferents resultats que donen. La Generalitat sempre s'ha basat amb els resultats de la metodologia de flux monetari per considerar-la més realista amb la situació.
Flux monetari
En el cas del flux monetari es té en compte la inversió i la despesa en el mateix territori, mentre que el càlcul del flux de benefici és tenen en compte les inversions de l'Estat que poden beneficiar als ciutadans, sigui quin sigui el lloc del territori on visquin.
El resultat de l'exercici del 2010, en càlcul del flux monetari, indica que el percentatge d'ingressos de l'administració central aportats per Catalunya van suposar el 19,4% del PIB, mentre que el percentatge de despesa de l'administració central realitzada a Catalunya va ser del 14,2%, set punts per sobre del que els catalans aporten a l'Estat.
Amb aquests percentatges, Mas-Colell ha dit que Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% el 2010), mentre que en canvi rep una fracció de la despesa que ''ni tan sols arriba'' al pes de la població sobre el conjunt de l'estat que és del 16%, mentre que la inversió de l'Estat és del 14,2%.
Sense la despesa de la Seguretat Social, inclòs la prestació de l'atur, la despesa rebuda a Catalunya cau d'aquest 14,2% del PIB fins l'11,3%, cosa que encara incrementar més el dèficit de la balança fiscal.
En xifres concretes, i seguint en el càlcul de flux monetari, la despesa que l'administració central va realitzar al territori català el 2010 va sumar la xifra de 45.329 milions d'euros, mentre que els ingressos totals que va aportar Catalunya a l'Administració central, sense tenir en compte els impostos directes com l'IRPF, van sumar 61.872 milions, cosa que deixa un dèficit de 16.543 milions d'euros, un 8,5% del PIB en relació amb l'economia del 2010. Es tracta d'un ''xoc negatiu'' del 8,5% del seu PIB a causa del dèficit fiscal territorial.
Mètode benefici
En el cas de què el càlcul es faci utilitzant el mètode de benefici, el percentatge d'ingressos de l'administració central aportats des de Catalunya pesa un 18,9% del PIB, mentre que el percentatge de despesa de l'Estat realitzat a Catalunya suposa el 15,4%. Mas-Colell ha dit que en el càlcul del flux de benefici es requereix tenir en compte més supòsits i aproximacions.
El càlcul en el mètode de benefici indica que els ingressos totals que aporta Catalunya a l'administració central va sumar 60.577 milions, mentre que la despesa de l'Estat va ser de 49.319 milions, amb un dèficit d'11.258 milions, el 5,8% del PIB.
Mas-Colell ha volgut fer referència al concepte de “sub-balances'' en termes de flux monetari i ha indicat la balança fiscal tenint en compte els ingressos i les despeses de la Seguretat Social que no estan lligades al territori si no que es tracta de drets i obligacions adquirits a títol personal. Així, la despesa de la Seguretat Social no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del govern espanyol.
El conseller ha instat al govern de Mariano Rajoy a presentar les balances fiscals del conjunt de l'estat espanyol perquè d'aquesta manera es podria fer una fotografia més transparent de la relació inversió i despesa per cada un dels territoris, cosa que podria ajudar al debat interterritorial.
