Espoli insaciable
El govern calcula que els catalans van aportar a l'Estat 16.543 milions que no van tornar el 2010
El drenatge des del 1986 ja supera els 230.500 milions
Continua la sagnia crònica. El 2010 els catalans van aportar a l'Estat 16.543 milions d'euros que no van tornar. És a dir, el 8,5% del PIB. El dèficit fiscal es va mantenir estable, seguint la tendència dels últims anys i lleugerament per sobre de la mitjana des del 1986. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar ahir l'actualització de la balança de Catalunya amb l'administració de l'Estat. El resultat del càlcul del 2010 és que l'espoli va ser pràcticament idèntic al del 2009, el primer any en què es va aplicar l'actual sistema de finançament. Amb aquests darrers 16.543 milions s'engreixa, així, el còmput històric de recursos aportats pels catalans a l'administració espanyola que després no van revertir en despesa a Catalunya. La suma del dèficit fiscal des del 1986 ascendeix ja als 230.506 milions. La mitjana ha estat del 8,1% del PIB.
Per Mas-Colell, la darrera xifra del drenatge és “altament insatisfactòria”. Les equivalències són esfereïdores: el dèficit fiscal del 2010 equival al que gasta cada any a la Generalitat en l'estat del benestar. “Amb una fracció no hauríem de fer retallades”, hi va afegir el conseller. El titular d'Economia, no obstant això, no va voler lligar la negociació de l'objectiu de dèficit d'aquest any amb la presentació de la balança. Les dades, però, afegeixen més pressió en l'estira-i-arronsa. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en posava més per l'altra banda avisant que els territoris que més hauran de retallar són els que van quedar més lluny de l'objectiu de l'any passat.
El cert és que la balança fiscal ha estat tradicionalment una arma preuada per a la negociació del model de finançament, que ara es replanteja. Mas-Colell va insistir que la Generalitat no “liderarà” les converses per revisar el model. Va apuntar que defensarà la “disminució” de l'espoli sense fixar un llindar satisfactori.
El perquè del mètode
L'executiu ha quantificat la sagnia en el 8,5% del PIB segons el mètode del flux monetari. El considera més rellevant que l'altra aproximació metodològica estàndard, la del flux del benefici, tot i que els aplica tots dos seguint els criteris delimitats per un grup d'experts el 2005, per encàrrec del govern tripartit, i a més en neutralitza les dades, tenint en compte l'endeutament.
El primer mètode mesura l'impacte econòmic de l'activitat de l'administració de l'Estat en un territori, i el segon també té en compte el benestar que genera als ciutadans d'un territori la despesa que es fa en un altre. És a dir, el darrer mètode sospesaria els beneficis que reporta als catalans el Museu del Prado a Madrid, per citar un exemple clàssic. Per aquesta raó, a la pràctica el mètode del flux del benefici atorga un dèficit fiscal més baix per a Catalunya, d'11.258 milions el 2010, el 5,8% del PIB. I és esgrimit pels partits que resten importància a la magnitud de la sagnia fiscal. Per justificar la seva predilecció metodològica, la Generalitat també assegura que el flux monetari radiografia millor l'impacte d'estímul de la despesa del govern espanyol a Catalunya i és més significatiu en l'actual context de crisi i amb una elevada taxa d'atur.
D'acord amb aquest procediment de càlcul, fa tres anys els catalans van aportar el 19,4% dels ingressos de l'administració de l'Estat i aquesta només hi va fer un 14,2% de la despesa. Un percentatge que no arriba al pes de la població catalana sobre el conjunt de l'espanyola (del 16%). Si se n'exclou la Seguretat Social, Catalunya en surt encara més perjudicada: aporta el 19,7% dels ingressos i rep l'11,2% de la despesa. L'administració estatal va rebre 61.872 milions dels catalans i se'n va gastar 45.329 a Catalunya. Per persona, el dèficit fiscal va arribar als 2.260 euros. S'ha doblat en els últims 24 anys.
Actualització per llei
La Generalitat ha d'actualitzar la balança fiscal per mandat parlamentari. La cambra catalana va aprovar l'any passat una llei impulsada per ERC que obliga l'executiu a adjuntar-la en cada exercici als projectes de llei del pressupost. El govern encara no ha tancat els comptes del 2013 en espera que Madrid fixi l'objectiu de dèficit definitiu, però ja ha fet els deures amb l'estimació de l'espoli fiscal.
El govern espanyol, per contra, s'ha resistit a reconèixer la sagnia catalana. Tan sols ha presentat les balances fiscals una vegada i estudiaven només el 2005. Era l'estiu del 2008 i José Luis Rodríguez Zapatero negociava amb les comunitats autònomes el finançament. L'Estat va admetre aleshores que el dèficit fiscal català va superar aquell any els 14.800 milions (el 8,7% del PIB), segons el sistema del flux monetari. Catalunya era el segon territori que més recursos aportava en proporció a la seva riquesa, després de les Illes Balears. Els seguien el País Valencià i Madrid.
Crítiques per l'ús polític del dèficit
PSC, el PP i ICV-EUiA van expressar ahir els seus dubtes sobre el mètode escollit per Mas-Colell per calcular el dèficit fiscal de la Generalitat. Socialistes i populars van ser els més durs i van carregar durament per, en paraules del portaveu del PSC Maurici Lucena, haver utilitzat “les xifres dels càlculs que beneficien el seu projecte polític”, i perquè, segons el del PP, Enric Millo, “cadascú explica el que més li convé”. Iniciativa només va demanar a Mas-Colell que expliqui les xifres i els sistemes per obtenir-les en un ple del Parlament en lloc de fer-ho només davant de la premsa. Dolors Camats demana en nom d'ICV-EUiA que el govern expliqui tots els models de càlcul de les balances fiscals i que justifiqui per què opta per uns i no per uns altres. Només ERC va donar suport total al govern.
