Aval parlamentari a fer de l'ICF el banc públic català
La cambra aprova, a proposta de la CUP, instar el govern a iniciar el canvi, ja previst en l'acord de governabilitat
Va tenir el suport de tothom menys de C's, que es va abstenir, i del PP, que hi va votar en contra
ERC ho portava en el seu programa i republicans i convergents ho van incloure en l'acord de governabilitat que van rubricar al desembre. Però, per si de cas, ahir el Parlament va aprovar una moció per instar l'executiu a iniciar els tràmits per tirar endavant la conversió de l'Institut Català de Finances (ICF) en la futura banca pública catalana, per facilitar el crèdit als emprenedors i impulsar l'economia productiva.
Va ser a instàncies de la CUP. La proposta, que també advoca per fomentar els principis de la banca ètica entre les entitats de crèdit privades, sense precisar com, va obtenir també el suport dels grups de CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA. Ciutadans es va abstenir amb l'argument del mal precedent que constitueix la gestió pública de les caixes. Els únics vots contraris van ser els del PP. Els populars, com ja han fet en altres ocasions, van tornar a esgrimir que, al seu entendre, l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) ja compleix aquesta funció de palanca econòmica de titularitat pública que la resta de grups vol que tingui l'ICF.
La CUP, però, es va haver de conformar amb l'aprovació d'un redactat exclusivament en l'òrbita del que ja plantejaven ERC i CiU. La proposta inicial dels de David Fernàndez anava bastant més lluny, i incloïa també la petició que Catalunya Banc, l'antiga Caixa Catalunya, que va ser rescatada i nacionalitzada i que ara pertany al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), formés part de la futura banca pública, però aquesta part de la iniciativa no va prosperar perquè només els ecosocialistes van sumar els seus vots als dels tres diputats cupaires.
Tampoc va tirar endavant el punt que demanava incorporar als actius d'aquesta futura banca pública els pisos que el Sareb, conegut com a “banc dolent”, té a Catalunya; ni el que plantejava exigir al FROB la “part proporcional corresponent als catalans” dels diners públics que l'executiu estatal va destinar a rescatar entitats bancàries, i fer servir aquests fons per capitalitzar la futura banca pública.