“Només d'imaginar l'absència de Mas-Colell m'esgarrifo”

Econòmiques, polítiques i afectives. En el segle XXI, la inèrcia dels temps no va cap a la secessió, sinó cap a la integració. Si aprofundim en el projecte federal, Catalunya podria obtenir alguna de les demandes legítimes d'autogovern. La gent no és conscient que enmig d'una crisi econòmica el trencament pot tenir efectes molt negatius.

Sap què passaria l'endemà d'una independència? Un default com una casa: suspensió de pagaments. La Generalitat no tindria capacitat financera per retornar el deute ni crèdit de ningú. La prova és que l'únic prestamista de Catalunya és l'Estat. No hi ha cap agent econòmic que ens doni crèdit a tipus d'interès sostenibles. Com pagarem els 50.000 milions de deute de la Generalitat i la part que ens toqui de deute estatal? Si en un primer moment ens quedem fora de la UE i de l'euro, no tindríem cap rescat. Després, anys després, no dic que Catalunya no es normalitzi. Però l'estrena serà un molt mal inici.

Crec que no s'ha de ser dramàtic ni fer discurs de la por afirmant, com fa el PP, que no podrem pagar les pensions o l'estat del benestar. Però és cert que la forta caiguda del PIB provocaria problemes per mantenir la despesa social. Hi ha independentistes que assumeixen que tindríem uns deu o quinze anys de grans dificultats econòmiques. Però em preocupen els independentistes que creuen que aquí plourien monedes d'or. Això és molt irresponsable. Portugal, Irlanda i Grècia estan patint moltíssim la crisi malgrat tenir estructures d'estat.

Sí. De hooligans polítics, n'hi ha tant en l'independentisme radical com en la dreta conservadora. Parlem-ne amb la gent d'Espanya més moderada i de seny. Molts ja estan girant cap al federalisme: el PSOE accepta reformar la Constitució. Fins i tot Sánchez-Camacho i el PP català demanen reconeixement de la singularitat catalana i millorar el finançament, i també el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, parla d'una reforma de la Constitució per solucionar l'encaix català... Són moviments tectònics. Però no ens hem d'impacientar ni buscar solucions màgiques. Els polítics han de ser responsables. Quan Piqué, Duran i Lleida i Camacho giren cap al federalisme vol dir que alguna cosa es mou.

Recordo que el 2001 Artur Mas va dir que el model de finançament pactat per CiU i el PP era el millor de la història i que amb això ja tancàvem. Qui l'ha vist i qui el veu! Ara és un antisistema. L'Estatut és el major autogovern de la història. Però és cert que alguna cosa falla quan uns jutges del TC fan una esmena al que va votar la majoria.

És un límit amb aquesta Constitució i, per això, volem fer reforma federal de la Constitució. Aquesta serà la via civilitzada per resoldre el conflicte.

Depèn. Ho veig altament improbable. CiU encara no ens ha explicat en què consisteix. Voldríem saber què firmem. Ells reconeixen que no saben ni definir què dirà. El debat s'ha de fer al Parlament i el govern ha d'actuar amb neutralitat en lloc de crear ja estructures de país independent quan no s'ha votat.

Hi ha menys soroll del que els mitjans de comunicació diuen. En les discussions internes tots estem d'acord que el més important és que el tema pivoti entre el govern i el Parlament.

És difícil posar-li bona nota. És insòlit que no presenti pressupost en el seu primer any. El govern, en condicions normals, ja hauria caigut. Només s'explica perquè Mas prioritza els interessos personals. CiU manté l'ADN de dretes, però s'assembla més a una sucursal d'ERC que a la CiU de Pujol. El president Pujol mai hauria posat el país en un cul-de-sac com fa Mas. Pujol tenia l'altura política per reconèixer que el procés crea divisió social i generarà frustració. Aquí només parlem d'un tema quan la prioritat a Europa és combatre la crisi. És preocupant.

Tenim la sort de tenir un conseller d'Economia que és una de les persones amb més prestigi internacional del país. S'imaginen com actuaria el govern sense Mas-Colell? Seria un desordre. S'imaginen les ocurrències d'alguns consellers del govern que semblen activistes de l'ANC? Només d'imaginar l'absència del conseller Mas-Colell al govern m'esgarrifo.

Sí, però jo reivindico Mas-Colell com una persona seriosa. No vol dir que jo estigui d'acord amb la seva defensa de les retallades.