Controvèrsia per l'ús de la llei de consultes en el procés
Duran avisa que la nova norma no és la via per preguntar als catalans sobre la independència, però Mas no ho descarta i respon que les institucions catalanes ho decidiran
ERC insisteix que pot ser l'alternativa al no de Madrid
Divergències entre Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida per l'empara jurídica de l'exercici del dret a decidir. Després que el Parlament aprovés dimecres la tramitació de la llei de consultes, que CiU i ERC han fixat com a via alternativa al rebuig de l'Estat a acordar un referèndum, Duran va assenyalar que aquest no és el marc idoni per encabir la convocatòria sobre l'estat català. “Si nosaltres mateixos comencem a dir que aquesta llei permetrà una consulta i que serà sobre la independència –sí o no–, ens trobarem el recurs del Tribunal Constitucional abans que s'aprovi”, va defensar Duran en la seva carta web setmanal. Mas, però, no descarta usar-la i va remarcar que “des de cap punt de vista hem de preveure el que passarà”. Segons el president de la Generalitat, quan arribi el moment, “les institucions catalanes, el govern i el Parlament decidiran per a què s'utilitza”.
Instrument jurídic
Arran de les opinions encreuades de Mas i Duran, la secretària general del partit, Marta Rovira, també va admetre que “es pot fer la consulta per via popular en l'àmbit nacional” si l'Estat veta el referèndum. Tant Mas com Rovira van insistir, però, que la norma no és “exclusivament” un instrument per tirar endavant la convocatòria sobiranista. Amb aquest argument, CiU i ERC intenten que el PSC no s'oposi a la tramitació de la llei, atès que Pere Navarro rebutja una convocatòria a les urnes que no tingui el sí de Madrid i justifica el suport a la norma perquè “avança en la regeneració democràtica”. A més, els nacionalistes i els republicans també proven d'esmorteir la bel·ligerància del PP, que ja ha advertit que recorrerà contra la norma al TC si CiU i Mas la utilitzen per a l'exercici del dret a decidir.
CiU i ERC no han amagat fins ara que la llei traça un camí alternatiu a la via pactada. La prioritat, però, és l'acord, i els dos partits van convenir demanar formalment a l'Estat que autoritzi un referèndum abans del juliol. En paral·lel, per si fracassa l'intent, el text que es tramita vol esquivar el vistiplau que requereixen els referèndums acollint-se a l'article 122 de l'Estatut. El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, va subratllar que la nova llei serà un “instrument jurídic més” per emparar la convocatòria. Segons Turull, “a partir de finals d'any” se'n concretarà la data i la pregunta. Però si l'opció de la llei catalana tampoc no prospera, Mas no descarta la convocatòria d'unes eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari.
Vistiplau necessari
Duran està convençut que la nova llei no permetrà una votació sobre la independència i que l'únic camí és el de l'entesa amb el govern espanyol. “Hi ha altres marcs legals possibles per fer aquest tipus de consulta, tot i que cal advertir –per no enganyar ningú– que requereixen el vistiplau del govern de l'Estat o el seu acord”, va argumentar. La del líder dels socialcristians no és l'única veu dins de la federació nacionalista que ha qüestionat la viabilitat de la norma com a alternativa a l'acord amb Madrid. El mateix conseller de Justícia, Germà Gordó, va sentenciar que “només serà possible si hi ha realment un acord amb l'Estat”, tot i que després va defensar que s'ha de convocar encara que sigui difícil.
José Luis Rodríguez Zapatero també va irrompre ahir en el debat sobiranista. L'expresident espanyol no creu que CiU ni Mas siguin “independentistes” i hi veu una “estratègia amagada”. Mas va exigir a Zapatero i al seu predecessor en el càrrec, José María Aznar, que respectin la voluntat dels catalans de decidir el seu futur.
Brussel·les vol una “reacció clara” contra la División Azul
La Comissió Europea va demanar ahir una “reacció clara” dels governants per “contrarestar la retòrica i la propaganda” dels grups radicals. Així és com el portaveu d'Interior de l'executiu comunitari, Michele Cercone, va referir-se a l'homenatge a excombatents de la División Azul en què va participar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz va al·legar que era un acte de “reconciliació històrica”. La Comissió Europea va rebutjar intervenir en l'afer i va evitar criticar directament el paper de la delegada espanyola, però va defensar que la Unió necessita que “els líders europeus parlin i s'oposin a aquests fenòmens amb totes les eines i les possibilitats que tenen”.