“El grau d'autogovern de Catalunya s'ha de redefinir”

És important. La sentència del TC contra l'Estatut va trencar un principi democràtic bàsic. L'actual situació no permet avançar i cal redefinir el grau d'autogovern que correspon a Catalunya. Històricament, CCOO ha defensat el dret a l'autodeterminació com un dret perquè la ciutadania decideixi sobre la qüestió nacional i també sobre la social. Insistim que els drets nacionals i socials han d'estar lligats i que ningú els ha de posar en contradicció.

El dret a decidir és un dret universal. Però l'exercici del dret a decidir ha de tenir efectes reals. No pot ser una consulta testimonial. Hem de poder fer-la en un marc de legalitat que tingui capacitat de transformar la realitat. Hauria de ser legal, però si l'ha d'organitzar l'Estat o la Generalitat no és el més rellevant.

Volem participar-hi, però encara no se'ns ha adreçat ningú. Conec la qüestió pels periodistes. El dret a decidir ha de ser fruit d'acords polítics, però també d'un acord social ampli.

L'element principal és el dret a decidir i el secundari és el que es decidirà. Com a dret democràtic, la consulta no és qüestionable. Després, cadascú opinarà el que cregui millor. El respecte al dret a decidir és bàsic. El PSC barreja el dret a decidir i la independència.

En alguns moments no els falta raó... Alguns partits instrumentalitzen el dret a decidir per treure'n rèdit electoral.

No. Som un sindicat nacional i de classe. La nostra realitat nacional és la catalana i defensem els drets dels treballadors. No prendrem posició sobre si la relació amb l'Estat ha de ser l'una o l'altra. Mentre hi hagi treball assalariat farem de sindicat: sigui amb l'autonomia, el federalisme o la independència. L'única convicció és que l'autogovern de Catalunya ha de ser el màxim possible per respondre millor als problemes de la gent. Però som conscients que el món cada cop és més global i que les dependències són moltes. Com a sindicat, treballem amb altres sindicats europeus per combatre les polítiques europees perquè no vivim aïllats.

No crec que ho arribem a fer. Mai hem dit quin partit s'ha de votar en cap elecció. Donarem llibertat als 170.000 afiliats del sindicat. La pluralitat de la nostra gent, de llengua o d'orígens, és molt gran i ho respectarem.

Ja tinc la papereta pensada. Però mentre sigui secretari general de CCOO no ho faré públic.

En l'últim congrés de CCOO, la resolució a favor del dret a decidir va ser votada pràcticament per unanimitat. No hem rebut cap queixa interna. Hem fet l'esforç d'explicar el caràcter democràtic del dret a decidir deixant molt clar que respectem les opcions que tingui cadascú.CCOO té un vincle important a comarques com el Baix Llobregat, el Barcelonès o el Vallès on l'independentisme potser no és majoritari. Com ho veu?

El debat avui està massa mediatitzat per la situació política i de crisi econòmica. Algú pot tenir la sensació que el debat nacional aflora per amagar problemes socials com si fos una cortina de fum. Una cortina que interessa tant el govern català com a l'espanyol. Però aquesta sensació és injusta. No ajuda. El debat nacional a Catalunya és real i cal abordar-lo. S'ha de debatre amb arguments, i no amb sentiments o intransigència. A les comarques més industrials i urbanes aquest debat costa molt més perquè estan més afectades pels problemes econòmics, socials ilaborals.

La primera imatge del canvi de Montilla a Mas va ser la ruptura dels espais de concertació social entre sindicats, patronal i Generalitat. Abans, a empentes i rodolons, anaven avançant. Ara ja no existeixen. La llei Òmnibus va fer desaparèixer molts d'aquests espais de trobada i de participació.

Tot i que les retallades comencen amb Zapatero, CiU va endurir-les encara més. El seu discurs era que les retallades es feien perquè es volien fer i deien que s'havien malgastat diners. Els ajustos es van aplicar sense cap diàleg social.

Puntual. Ens hem trobat en les cimeres i hem contactat amb ell quan l'hem necessitat. És una persona assequible. Hi ha respecte institucional. Crec que ell reconeix la funció social dels sindicats i és conscient que som interlocutors en alguns temes. A vegades és més fàcil parlar amb el president que amb els consellers del govern.

El govern ho té difícil per fer front als problemes del país. No veiem que tingui una resposta global per solucionar l'atur o la desigualtat social. Som conscients que la Generalitat té dificultats per finançar-se, però no és només un problema entre Generalitat i Estat. El dèficit fiscal és només una part del tema. Catalunya és una peça més de les polítiques d'austeritat radical de la Unió Europea. CiU es queixa ara, però en el seu primer mandat va ser partidària de l'estabilitat i van pactar amb el PP el dèficit zero.