“La llei Wert la podria fer seva Aznar”

D'entrada no és la llei Wert, és la llei del PP. És la llei de Rajoy. Rajoy pot cessar Wert, però la llei queda i el problema continua. Per al Departament d'Ensenyament aquesta llei representa un plus, un plus que sempre pateix aquest país, que ha de defensar la llengua i la cultura. Hi ha moments que toca defensar els papers de Salamanca, hi ha moments que toca l'Estatut, l'autogovern... Ara toca la llengua. Però el que no farem és que aquest plus afegit que té Catalunya vagi en detriment dels objectius del pla de govern, l'ofensiva per l'èxit escolar. Tenim uns objectius i dijous passat vam presentar al Parlament les dades que demostren que el sistema educatiu pot millorar i ha de millorar, però que ja està millorant.

Associem tant recursos i educació que la gent pot pensar que si hi ha ajustaments, la qualitat perilla. Tot té un límit, certament, però la millora de l'ensenyament té a veure amb aspectes d'estructura i de qui depèn i dels processos pedagògics. Per això el ministre diu ara “si depèn de mi, desapareixerà el fracàs escolar, que existeix perquè el gestionen les comunitats autònomes.

A Europa hi ha models de centralització amb èxit, n'hi ha amb poc èxit, i amb els descentralitzats passa el mateix. L'èxit depèn de la cultura del país, de la tradició, de la formació inicial del professorat, dels mètodes pedagògics i d'altres coses.

El segon punt són els recursos, absolutament indispensables per garantir el dret a l'educació. Ara bé, els recursos en si no són garantia de res, perquè s'han de gestionar amb eficàcia, i la prova és que tots els anys que hi ha hagut més recursos en principi hauríem d'haver tingut més bons resultats, i no ha estat així. I hi ha un altre aspecte important en la recerca de l'èxit escolar: els processos. Com es fa la docència, com es tracta l'alumne. Com es presenta el contingut. Quins itineraris marques, quins materials utilitzes. Intentem fixar els processos que fa fixar la LEC i mirem de garantir els recursos indispensables.

Hi havia recursos complementaris que permetien fer coses que ara no podem fer, que eren els que venien de Madrid. De 194 milions que venien, ens en queden 44. Quan el ministeri diu que també ha estalviat vol dir això, que ha estalviat els recursos que eren per a les comunitats autònomes; per tant, ens han castigat doble. Ajuts a les llars d'infants, ajuts a programes de compra d'ordinadors, de llibres de text, associacions de pares. En resum, l'objectiu central nostre és el procés d'ensenyament. I dijous vam presentar dades de com, malgrat tot, estan millorant els resultats educatius, no només la mitjana. La millora del sistema per a nosaltres és reduir la banda baixa d'alumnes amb pitjors resultats i incrementar el nombre d'alumnes amb bons resultats. I ja s'està millorant.

L'acord dels partits a Catalunya és entorn a la llei d'educació de Catalunya (LEC). Hem de celebrar que, a grans trets, el suport a la LEC que es va donar per part de CiU, el PSC, ERC i Iniciativa, ara es mantingui.

Sí. Tota la planificació que fem per a la millora dels resultats educatius ve de la LEC. L'ensenyament a distància, la innovació pedagògica, la potenciació i formació i acreditació de directors que estem fent. El que hem de procurar és continuar aplicant la llei catalana.

La unitat que necessita Catalunya en els punts essencials hi va ser. Tots vam fer el que havíem de fer. El dia de la cimera el PP va començar a perdre.

Presentar un projecte de llei que canvia les competències de la Generalitat, atempta contra el model lingüístic i que té la meitat d'Espanya discrepant, ja em dirà com s'aplica. El ministre diu que té el suport de la majoria de comunitats, les governades pel PP. Però et mires el mapa i dius, com es pot aplicar una llei amb Andalusia, Catalunya i el País Basc en contra? No s'ha buscat un diàleg amb aquestes comunitats que fa més anys que tenen les competències i tenen molt desenvolupats els seus processos.

Sí, on governa el PP hi ha un enfrontament entre el món polític i l'educatiu. Una llei d'educació no es pot fer d'aquesta manera. A Catalunya el camí per la nostra LEC va ser un camí llarg de pactes socials i consensos parlamentaris.

Cometen un gran error. Aquí hi ha una qüestió tàctica que pesa més que la raó. Primer, perquè la LEC es va fer perquè hi pogués haver aplicacions adequades a diferents programes de govern de cadascú. Per això no l'hem de canviar, perquè permet una certa modulació. No permet l'oposat, però admet diferències. I la LEC ja permet que davant d'una nova petició de concert d'una escola diferenciada un govern li doni i un altre no li doni. Ara, la retirada dels concerts existents és d'una complexitat legislativa enorme. A més, nosaltres no hem donat ni un sol nou concert a escoles diferenciades. Tots els que s'han donat són unitats per necessitats de creixement de l'alumnat en centres on el concert el va donar el tripartit. O sigui, que el tripartit no només va mantenir els concerts atorgats durant el govern de CiU a escoles que diferencien, sinó que els va incrementar, de nova implantació. I en aquests que va donar de nova implantació, si l'alumnat va creixent, s'ha de garantir el concert. Hi ha propostes que no es poden adoptar d'un dia per l'altre, perquè impliquen drets i deures i garanties. Estem complint amb els concerts que va signar el tripartit fins l'any 2014. Es renoven cada quatre anys i es renoven pel fet de complir les condicions pels quals se'ls va donar.

Ho estem estudiant jurídicament perquè és molt complex. I hi ha unes vies previstes a la normativa. Però retirar el concert a mig camí no es pot fer.

L'Estat ens treu tota capacitat d'incidir en què s'ha d'aprendre de ciències, de socials, de castellà, de literatura, de matemàtiques... I si la millora de l'ensenyament ve pels processos educatius, per com organitzes la transmissió de coneixements i com ordenes el currículum, i jo no sóc qui ho determina, ni qui ho avalua, què faig? I en el tema del català, per cert, quan Wert diu que l'escolarització en castellà dels alumnes val 5.000 euros, és la primera vegada que el Ministeri d'Educació fa públic què costa una plaça escolar. Quan Madrid determina el finançament de la Generalitat en funció del nombre d'alumnes, ens paga molt per sota d'això. El primer que hauríem de fer és demanar aquests 5.000 euros per a totes les places, si consideren que aquest és el cost.

I jo li dic, escolti, l'Estatut és llei orgànica, la LOMQE serà també llei orgànica, si prospera. Però l'Estatut forma part de l'anomenat bloc constitucional, i a més ha sigut votat directament per la població. Que potser Wert està dient que l'Estatut és modificable un cop ha passat pel Tribunal Constitucional?

Exacte. Fins i tot el president del TC acaba de dir “l'Estatut ha quedat viu”. Doncs que el deixin viure! La frase és molt oportuna, perquè l'estan matant.

La llei d'educació espanyola és l'avís, la punta de llança, d'aquest canvi de política de model d'estat que està iniciant el PP i que compta amb una altra força política que és UPD, que l'acompanya o el pressiona. Les competències de presons no les reclamen pas. En canvi aquesta sí. La senyora Cospedal va dir en vers el que deia en prosa el ministre Wert: volem que els nostres fills se sentin orgullosos de la seva pàtria. Ho va presentar com una croada. Amb aquesta llei, Rajoy, a través de Wert, fa propi el pensament de la FAES pel que fa a educació. Aquesta llei la podria fer seva el senyor Aznar.

És una llei que no va dotada econòmicament. Inoportuna en moments de reajustaments pressupostaris i de retallades que el ministeri ens obliga a fer, com el tema de les substitucions. Comporta unes obligacions que generen despesa i no ens garanteix els recursos. Com a tota garantia diu “seran fons de la Unió Europea”. Fins i tot el Consell d'Estat li recorda que no té la memòria econòmica ben feta. I com pot ser que el ministeri es faci càrrec de tota l'avaluació final de tots els alumnes de 4t d'ESO? Això voldria dir que el ministeri ha de triplicar els seus efectius i ha de crear uns equips tècnics enormes. Fa trenta anys que no gestionen l'educació, i tenen l'obligació d'aprimar-se com a administració, i ara volen assumir l'avaluació de tots els alumnes? I com es fan aquestes proves? Com es piloten? Qui les paga? Ara transformaran el ministeri en un macroministeri? En plena política de reducció de les administracions? Suposo que no pretén fer la prova ell i que la paguin les comunitats? Si et treu la competència, te la treu.

Fan un pas més. Hi ha el Concordat amb la Santa Seu. Fins ara tant els governs del PSOE com els del PP han mantingut la religió com a assignatura optativa voluntària per a les famílies que ho demanen, que forma part de l'expedient acadèmic però que no val per a les beques. Havíem arribat a aquest punt, que és un bon punt. Ara han fet un pas més. Penso que és una petició que ve de determinats sectors, de vint anys enrere. Ara, amb el mapa religiós que hi ha al país, no té cap sentit. Jo ja ho qüestionava abans, però ara encara més. No té sentit.

Amb el tema de la llengua, queda clar que els preocupa que l'escola catalana hagi donat als alumnes sentiment de pertinença a un país que es defineix com a nació. En principi van destinar tots els seus esforços a controlar les hores de català i castellà. Ara ja s'han adonat que l'escola catalana és més que la llengua. És un model d'escola, amb llengua i amb contingut i amb un estil propi. Un estil que integra el nouvingut, que procura la barreja, un estil inclusiu, que és la base de la cohesió social. Si tu vols una societat enfortida necessites que l'escola ensenyi a viure en la pluralitat i no reprodueixi les diferències socials mimèticament. I el gran èxit de l'ensenyament a Catalunya ha sigut, en un primer moment, el compromís que als anys vuitanta va tenir amb la llengua, el compromís per l'ensenyament del i en català. El compromís de la introducció dels continguts de la realitat catalana sumats a la cultura universal i després, la integració dels nouvinguts, com també la integració dels alumnes amb discapacitats. A Catalunya tenim un model molt inclusiu. Aquest model en conjunt de llengua, continguts i orientació és veritat que ha donat sentit de pertinença a un país. Ells pensen que només n'hi ha un, de país, que és Espanya, i en no acceptar la realitat plurinacional de l'Estat, han decidit atacar l'ensenyament per treure els referents culturals als nostres alumnes. Si prosperés la llei del PP els nostres nens no estudiarien Espriu, ni l'any del seu centenari, perquè en l'examen final no sortiria, no sabrien els rius de Catalunya i tindrien els referents culturals que es tenia a l'escola franquista.

L'aplicació de la llei dependrà de quan duri la majoria absoluta del PP. És una llei vinculada a una majoria absoluta. És una llei fruit de la imposició. I és una llei fruit del “currículum ocult” que tenia el PP, que era canviar el model d'estat i unificar els referents culturals per tornar a tenir un estado nación i no un estado plurinacional. Si la majoria absoluta del PP es manté, només ens en poden salvar els tribunals. Si s'esquerda la majoria, a part de la batalla jurídica, doncs tindrem marge al Congrés. I hi ha una altra via.

Catalunya està dibuixant el seu camí i l'objectiu que té Catalunya no és precisament coincident amb aquesta llei.

Com més endavant vagi Catalunya en el seu propi camí, més s'allunya d'aquesta llei.

Majoritàriament. Hi ha hagut un procés clar. Vam tenir una primera etapa que semblava que al govern català ens agradava retallar. Una segona etapa en què es va començar a veure que les tisores eren de Madrid i que nosaltres les havíem d'administrar per poder tirar endavant els serveis essencials. I quan ja s'estava entenent que la política econòmica de la Generalitat ens venia determinada per la política de repartiment de dèficit de l'Estat i per un mal model de finançament. Això que costava d'entendre s'ha entès molt més bé quan ha aparegut aquesta llei, que ha acabat de posar en evidència quin era el projecte d'ofec que tenia el govern del PP sobre Catalunya: econòmic i cultural. I la comunitat educativa, que té com a patrimoni la construcció d'una escola amb llengua i continguts, ara entén que perilla perquè se li vol canviar l'orientació cultural i se l'està ofegant econòmicament.

El model educatiu és cosa de tots. S'ha demostrat que no és només una qüestió de govern, sinó de país. Professorat, pares i mares, moviments de renovació pedagògica, patronal del món de l'educació, sindicats,els col·legis professionals del sector, món associatiu, món local i govern de la Generalitat i el Parlament, etc. van en la direcció de defensar que Catalunya marqui la seva pròpia política educativa. Sembla clar que cal arribar on calgui.

Cal esprémer totes les possibilitats de l'ordenament jurídic. L'altre camí, en el cas que la política educativa del PP tiri endavant, és tenir clar que els centres, a qui han d'obeir és a la Generalitat, que és qui ha de discutir amb l'Estat si ho aplica o no. Serà la Generalitat qui plantarà cara per donar empar jurídic als centres, als quals no se'ls ha de traslladar un problema que és d'una dimensió política.

Ens ha obligat a reforçar les energies. Wert guanyaria si a Catalunya en lloc de treballar per l'èxit escolar, parléssim només d'ell. En l'aspecte personal, crec que ens cal la mateixa energia que teníem, conjuntament amb la majoria de gent que, a finals dels anys setanta i als inicis dels vuitanta, quan vam començar a somiar, dissenyar i implementar aquest model. La mateixa energia amb què explicàvem als pares castellanoparlants que era bo que el seu fill aprengués a llegir en català i fes l'escola en català, classe per classe, poble per poble. Jo li dic la veritat: no pensava haver-ho de tornar a fer. Ara, si s'ha de fer, el govern amb la comunitat educativa serà a primera línia.

Personalment és un senyor correcte, que té una espontaneïtat i uns recursos dialèctics que quan va fer de tertulià li van ser molt útils. Té el seu estil, però és que no és una qüestió personal entre el ministre i jo, ni de bon tros. És com pensa que ha de ser Catalunya un govern del PP que considera que Catalunya ha arribat massa enllà. Miri, han descobert que no ens coneixien, que no som com es pensaven. Un exemple concret. El diàleg amb Madrid ha existit, i fort, entre el ministeri i la conselleria. I una vegada que van venir aquí, una part de l'equip jurídic va quedar molt sorpresa quan va descobrir que la concertada i la privada a Catalunya també eren catalanes. Quan des de Madrid es desconeix que la privada concertada a Catalunya és catalana vol dir que ignoren la història de l'ensenyament a Catalunya, com Catalunya va haver de fer escoles privades quan l'Estat no invertia aquí, ignora que moltes famílies van ajudar a crear escoles durant la dictadura, és desconèixer que els ordes religiosos estan compromesos amb la llengua des de fa anys, que l'escola privada no concertada se sent del país. Amb un desconeixement tan profund de l'escola catalana, com gosen dir-nos què hem de fer, i com hem de ser?