Escòcia, amb futur garantit
Salmond esgrimeix els recursos naturals i la diversitat econòmica per defensar la viabilitat d'un estat escocès independent
Acusa Londres d'haver marginat el territori
“Escòcia té prou recursos naturals i una diversitat econòmica que garanteixen la seva viabilitat futura”, va assegurar el primer ministre escocès, Alex Salmond, per defensar les raons econòmiques per a la independència d'Escòcia. Salmond, que va aprofitar una visita fa uns dies a una planta de manufactures a la localitat de Falkirk, al centre de les Terres Baixes del país, per donar a conèixer l'informe L'economia escocesa: arguments per a la independència, va deixar clar que “una Escòcia independent serà un país reeixit”.
L'anunci del líder independentista es va produir amb la intenció clara de rebatre un altre informe que havia donat a conèixer el Tresor britànic i en què es destacaven els riscos de la independència d'Escòcia, especialment per a la viabilitat del sector financer en cas que es repetís una crisi com la del 2008, que va afectar les grans institucions bancàries amb seu nominal a Edimburg, el Royal Bank of Scotland i Halifax Bank of Scotland.
Salmond va menystenir aquest estudi i va carregar durament contra els diferents governs de Downing Street que al llarg de les darreres dècades, amb les seves polítiques discriminatòries, han “encotillat” i “posat fre” al desenvolupament del màxim potencial de l'economia escocesa. “Malgrat tots els avantatges econòmics inherents al país, el creixement econòmic a llarg termini d'Escòcia ha quedat enrere en relació a les nacions europees comparables quant a grandària [en territori i població], moltes de les quals no compten amb els nostres recursos naturals. L'explicació rau en el fet que la força econòmica d'Escòcia encara no està en mans d'Escòcia.” És aquest un argument clau en el debat entre unionistes i independentistes.
El líder escocès va destacar com a actius del país, més enllà dels recursos energètics naturals i del sector bancari, la ja esmentada diversitat de l'economia escocesa. “La indústria alimentaria i de begudes del país factura anualment més de 15.000 milions d'euros. Les indústries creatives culturals superen els 5.000 i el sector de les ciències ocupa més de 30.000 persones.”
“Aquest document estableix les enormes qualitats i forces fonamentals de l'economia d'Escòcia a través d'una àmplia gamma de sectors. Tenim molts més recursos humans, financers i naturals que d'altres països. Escòcia té una economia interior forta i un vast potencial en alta mar, així com una mà d'obra i tecnologia de primera classe mundial.” Per Salmond, la independència és imprescindible per “augmentar la competitivitat” d'Escòcia i aconseguir més capacitat “d'innovació”.
El primer ministre escocès no va estalviar crítiques a la pretensió del govern Cameron de convocar un referèndum sobre la pertinença a la Unió Europa (UE) en cas que guanyi les eleccions del 2015. És conscient que la UE és clau per a un sector com el de la indústria del whisky, que fa lobby, no tant per la independència o el manteniment de l'statu quo, sinó per continuar integrats dins de les estructures que aixopluga Brussel·les.
Raons econòmiques
Escòcia té, com a país independent, el futur garantit, segons diu l'informe L'economia escocesa: arguments per a la independència. Tot i que Escòcia seria un país petit, la independència faria que pogués aprofitar tot el potencial que té com a nació, ja que tindria el control sobre la seva economia, que ara té el govern britànic. Segons recull aquest informe, “la mala gestió econòmica dels successius governs britànics costa llocs de feina” als escocesos i retarda el seu creixement. Així, contra el que va dir dissabte el president espanyol, Mariano Rajoy, els petits sí que compten i se'n poden sortir. De fet, un estudi del Centre Català de Negocis fet public a principis del 2011 assegura que un futur estat català podria sortir més fàcilment de la crisi precisament “perquè és un país petit”. Vuit dels vint estats més competitius, segons el Fòrum Econòmic Mundial, són estats europeus petits. I segons destacava en el seu estudi el Centre Català de Negocis, els països més petits de la UE –amb poblacions d'entre 4,6 i 10,5 milions– van créixer per sobre dels grans –amb poblacions superiors als 38 milions– durant el període 2001-2007, els anys de la bonança econòmica. En l'informe sobre la viabilitat d'un estat propi, Escòcia destaca que ha generat més impostos per càpita que el Regne Unit cada any durant les darreres tres dècades, que els beneficis del petroli han generat 26.000 milions de lliures pel PIB escocès i que han impulsat el balanç de pagaments britànic en 40.000 milions. El text destaca que les exportacions escoceses són fortes i que el país disposa d'un 25% de l'energia eòlica i de l'energia per la força de l'aigua de tota Europa.