No hi va haver cap acostament de posicions entre el govern i CiU: ni dialèctic, durant el cara a cara de Montilla i Mas, ni en les votacions de les propostes de resolució que van tancar el debat, amb què el tripartit es va comprometre a destinar a polítiques socials els recursos derivats de l'acord de finançament. En un ple marcat per l'incendi forestal al massís dels Ports, el líder de la federació es va mostrar disposat a fer un pas en pro del consens i des de primera hora del matí es va treure de la butxaca un caramel: va expressar la disposició de CiU a admetre que l'acord «calia» atesa la «situació precària» dels comptes de la Generalitat i la conjuntura. Però sabia que era una proposta enverinada i inacceptable per al tripartit. Perquè, a canvi, va plantejar al PSC, ERC i ICV-EUiA que reconeguessin que l'acord incompleix l'Estatut, com defensa la federació. Mas va plantejar la proposta com un «gest de dignitat de país». Perquè la cambra no proclamés que el pacte s'ajusta a l'Estatut i deixés les mans lliures al proper govern per renegociar-lo. «El Parlament no pot deixar Catalunya hipotecada, ni ens hem de fer un autogol», va dir. Però Montilla va fer cas omís de la iniciativa de Mas, primer, i, després, els socis del tripartit van vetar la proposta de resolució que CiU va presentar per solemnitzar-la.

El president va carregar amb força contra CiU. Va burxar en el seu aïllament, la va situar al mateix bàndol del PP i la va acusar d'abandonar «el sentit de país» en pro del «partidisme». Per posar remei al que considera l'allunyament de la «centralitat política» de CiU, Montilla va instar-la a deixar el «derrotisme» i a afegir-se a un pacte «objectivament bo». També es va mostrar orgullós de poder compartir-lo amb el conjunt de la societat civil sense «triomfalismes», va dir.

Els intents reiterats del líder de CiU per desmuntar les tesis del govern sobre els beneficis de l'acord van topar amb la paraula contrària de Montilla. Com en un joc de frontó, el president va garantir que s'ha complert la bilateralitat que CiU creu oblidada. I el mateix va succeir amb les denúncies de la federació en el sentit que no es respecta el rendiment íntegre de la cistella d'impostos, que pel govern s'aplica amb rigorositat; i amb l'argument de CiU quan diu que en el càlcul de les necessitats de despesa no es tenen en compte la immigració i el cost de la vida com a variables correctores de la població, que Montilla integra en el reconeixement de l'increment de la població des de 1999. O en la creació de l'agència tributària, la gran oblidada, segons CiU, en l'acord, i que el govern ajorna per negociar-la amb Madrid en la comissió mixta d'Afers Econòmics. El xoc argumental es va repetir amb la denúncia de Mas en el sentit que el govern ha incomplert el termini d'aplicació gradual del finançament fins al 2012, que Montilla va tornar a situar com a any extra per a un desenvolupament que acaba el 2011. També en els dubtes que CiU ha fet planar sobre unes xifres que Montilla va extrapolar als més de 5.000 milions addicionals que la federació va situar com a llistó mínim a assolir. L'un contra l'altre. L'altre contra l'un.