Puigdemont defensa el dret a decidir davant el príncep Felip
L'alcalde de Girona ho va reclamar ahir a l'Auditori davant el príncep Felip de Borbó
El príncep va fer una defensa de l'ordre jurídic i la Constitució
El ministre de Justícia diu que es pot discutir però no s'hi val a violentar
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), va defensar ahir davant el príncep Felip de Borbó el dret a decidir dels catalans i la necessitat d'apostar per una radicalitat democràtica que hauria de servir per “assegurar als pobles” aquest dret. En la seva intervenció, el príncep va evitar entrar en polèmica però va fer una defensa clara de les “regles del joc”, en al·lusió a la Constitució. La reacció del president de la Generalitat, Artur Mas, no es va fer esperar; va contestar al príncep des de París, afirmant que el problema no és la Constitució, sinó “la interpretació que se'n fa”. El príncep va ser l'encarregat d'inaugurar ahir al matí el primer Congrés Internacional sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, que se celebrarà a l'Auditori fins demà.
Ordre constitucional
El príncep Felip de Borbó va dir que “la seguretat jurídica neix d'una voluntat d'estabilitat i respecte per les regles del joc”, i hi va afegir: “Tenint en compte que és conseqüència del desenvolupament sociopolític i del sistema democràtic, té un doble destinatari. Per una banda, els mateixos ciutadans, que demanen i necessiten un marge de certesa, i per l'altra, els inversors, les empreses, els organismes multilaterals i la comunitat internacional.”
La defensa de l'ordre constitucional que va fer el príncep Felip de Borbó va ser ràpidament contestada per Artur Mas, que ahir a la tarda va replicar que la Constitució permet que Catalunya celebri un referèndum, però que és el govern espanyol qui no el vol: “El problema no és la Constitució, sinó la interpretació del que diu.” Mas hi va afegir que els dirigents europeus per ara no fan “pronunciaments explícits” sobre el procés català perquè confien en un acord entre Catalunya i el govern espanyol, i va defensar que la “clau” són les majories socials.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, hi va aportar la nota reivindicativa deixant clar davant el príncep l'actitud de molts catalans: “Com a poble i com a nació, sentim la necessitat d'una certa radicalitat democràtica”, i tot seguit hi va afegir: “Que és aquella que assegura jurídicament, als pobles que hi aspiren, el dret a poder decidir lliurement el seu futur.” La transcendència de les declaracions de Puigdemont pren més importància perquè el congrés ha de servir per buscar indicadors per establir un sistema que serveixi per mesurar la seguretat jurídica dels països.
Les regles del joc
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que va intervenir just després de Puigdemont, no es va moure del discurs oficial de destacar i, a la vegada, ampliar les regles del joc: “Cal ser escrupolós amb les regles del joc, que poden ser discutides, però no violentades o modificades unilateralment”, en al·lusió al dret a decidir. El ministre de Justícia, però, no es va poder estar de destacar curiosament el procés d'independència de les antigues colònies espanyoles a l'Amèrica Llatina, assegurant que aquest procés va servir per enfortir i “enriquir” les relacions entre l'Estat espanyol i els nous països. Això sí, Gallardón va posar per davant el marc constitucional, fent referència a la Constitució del 1812, de la qual va dir que va ser un exemple de “progrés i seguretat jurídica”. En aquest sentit, el ministre Gallardón va posar com a exemple l'ordenament jurídic espanyol, del qual va dir que s'enforteix des de la Constitució espanyola, la qual és “un model de convivència” perquè neix del “consens”.
LES FRASES
Manifestacions a l'exterior
Jordi Nadal
Mentre a dins l'Auditori juristes, polítics i empresaris participaven en l'obertura i les sessions del congrés, a l'exterior hi havia diverses concentracions de protesta. La CUP i Arran Gironès van tallar durant vint minuts el passeig de la Devesa a l'altura del carrer Caterina Albert, davant de Fira de Girona. Una quarantena d'independentistes es van manifestar per protestar contra la presència del príncep Felip, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i l'expresident de l'estat José Luis Rodríguez Zapatero en el congrés. Els manifestants van intentar apropar-se a l'entrada de l'Auditori, però els agents del Mossos d'Esquadra no els van permetre anar més enllà del centre del carrer. A la mateixa hora i al mateix lloc, també es van manifestar una quinzena de funcionaris del Palau de Justícia, que protestaven contra les retallades. A la tarda, l'agrupació d'entitats Al Carrer, Xarxa de Lluita per la Transformació Social al Gironès, va concentrar-se a la rotonda de Ferran Puig i, tot seguit, va anar cap a l'Auditori tallant al seu pas el carrer Joaquim Vayreda. Els manifestants, que eren una cinquantena, van poder-se apropar fins a uns cinquanta metres de l'entrada de l'Auditori, on els van barrar el pas les tanques i els policies antiavalots. Després de vint minuts de xiulades i la lectura de dos comunicats, la concentració es va dissoldre sense cap més incident.
Més de tres-cents juristes iberoamericans
El Congrés sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, organitzat per la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG i el Consell General del Poder Judicial, reunirà fins dimecres tres-cents juristes iberoamericans. Entre les autoritats assistents, hi ha la presidenta de la Cort Suprema de Colòmbia, Ruth Díaz. I entre els ponents que passaran per l'Auditori els pròxims dies destaca la presència de diversos expresidents d'estats iberoamericans, com ara José Luis Rodríguez Zapatero i l'expresident de la República Dominicana Leonel Antonio Fernández, així com l'expresident de l'Assemblea General de les Nacions Unides, Didier Opertti. El congrés, segons els organitzadors, neix de la necessitat, especialment per algunes decisions estatals preses per alguns països, de reclamar una seguretat jurídica com a condició necessària per a la prosperitat del comerç i les inversions internacionals.