La Generalitat manté la paga extra als funcionaris que cobren el sou més baix
La mesura, pactada per ERC i CiU, afavoreix només un 2,5% dels treballadors públics catalans
Mas es queixa que l'Estat i altres territoris la paguen
Un 2,5% dels prop de 200.000 funcionaris, empleats públics i contractats laborals de la Generalitat podran mantenir la paga extra. Només se'n beneficiaran els treballadors a jornada completa que cobren menys de 18.000 euros anuals. Ho va anunciar ahir la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, tal com fixava un acord a què havien arribat amb ERC.
El govern, doncs, no traurà la paga doble als treballadors públics que cobren menys del doble del salari mínim interprofessional. Es calcula que d'aquesta manera quedaran exclosos de la supressió entre 5.500 i 6.000 treballadors. La vicepresidenta portarà la proposta avui a la Mesa de la Funció Pública, que reuneix els sindicats del sector públic amb el govern, però previsiblement no hi haurà cap acord. La decisió, escenificada ahir al Parlament, amplia una mica més l'acord inicial de CiU i ERC. Cada paga extra, segons fonts governamentals, suposa un cost de 420 milions d'euros.
Artur Mas va reivindicar la mesura i va afirmar: “Tenim el coratge, d'una banda, i l'obligació, de l'altra, de deixar de pagar una extra –als funcionaris– quan a la resta de l'Estat, fins i tot a l'administració central, les paguen totes dues.” Territoris com ara Extremadura, el País Basc i Navarra van mantenir les pagues el 2012. El Tribunal Constitucional està estudiant si va ser legal suprimir la paga dels funcionaris.
ERC reclama els nous impostos ara
Esquerra va tornar a reclamar ahir al govern aprovar “les pròximes setmanes” els nous impostos previstos i fer-ho independentment del pressupost. L'ofensiva dels republicans, però, no acaba de tenir èxit. El conseller Andreu Mas-Colell va tancar la porta a la proposta en una interpel·lació del diputat Pere Aragonès perquè ara vol centrar-se a negociar l'objectiu de dèficit. ERC proposa posar la directa i fer una llei específica pels nous ingressos pactats en l'acord de governabilitat, com per exemple reformar l'impost de successions i crear-ne sobre grans superfícies comercials, l'emissió de gasos contaminants i les begudes ensucrades. Mas-Colell, tot i la insistència d'Aragonès, va mantenir el rumb i va deixar clar que els nous impostos “han d'estar lligats al procés pressupostari” i demana paciència a ERC. “Si ara tiréssim endavant un paquet gran de mesures impositives, es podria interpretar que ja no farem pressupost”, diu Mas-Colell.