Qüestió de matís (i de bel·ligerància)

Que la majoria de jutges del Tribunal Constitucional passi a ser del denominat sector conservador de la judicatura pot modificar el sentit de les resolucions d'afers vinculats al creixent xoc entre els governs espanyol i català? Hi perd, la Generalitat, amb el relleu de magistrats? Els experts consultats coincideixen que no: hi sortiria perdent si la situació prèvia fos beneficiosa per als interessos de l'executiu català, i no és el cas. Ha estat un TC amb majoria del denominat sector progressista el que ha dictaminat la suspensió de la Declaració de Sobirania del Parlament, recorda el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós. “I ja sabem quin capteniment van tenir sobre l'Estatut magistrats col·locats pel PSOE.” Arbós argumenta que la diferència entre “progressistes” i “conservadors” es pot manifestar en afers que tenen a veure amb ”els eixos socials”, de l'avortament a una modificació del Codi Penal, “però no en la dimensió territorial” de la política. “Només podem esperar el compliment de les previsions més pessimistes des del punt de vista autonomista. No hi haurà cap canvi radical, sinó de matís.” També perquè, “agradi o no, si l'orientació és cap a la independència, el marge és quasi nul des del punt de vista constitucional”, rebla.

En la mateixa línia està la professora de dret constitucional Montserrat Nebrera. “En l'àmbit del conflicte territorial, les diferències són mínimes.” El que sí que pot ser el TC a partir d'ara, opina la també exdiputada del PP, és “més recalcitrant, més expeditiu en la forma”. Perquè el tribunal canviés d'òptica caldria l'entrada d'algun membre pròxim a les tesis d'un Zapatero o un Maragall, diu Nebrera; algú amb un perfil similar, exemplifica, al de l'exmembre del TC Carles Viver Pi-Sunyer, ara president del Consell Assessor per a la Transició Nacional. “Però aquests perfils no es donen en les propostes que acostumen a fer el PP i el PSOE”, diu.

Idèntica posició mantenen els representants dels tres partits que ahir van voler valorar per a El Punt Avui el relleu a l'alt tribunal. Per la diputada d'ERC Gemma Calvet, “anem de mal en pitjor; partim d'un dèficit democràtic i de garantisme jurídic, i estem en un context d'involució que l'accentua”. Al capdavall, “si el que hi hagués fossin raons jurídiques, i no ideològiques, conservadores o progressistes, haurien de fer prevaldre l'aprofundiment democràtic i, per tant, l'acceptació del dret a decidir”, vindica. L'ecosocialista Jaume Bosch creu que la decantació conservadora “no és una bona notícia, però ja fa anys que no hi ha bones notícies. La situació empitjora per als interessos de Catalunya, però ja no era gens favorable, el TC actua al dictat dels dos grans partits, i amb el sistema d'elecció que té, no hi ha marge”. El diputat de la CUP Quim Arrufat hi coincideix: “No sabem en quina època aquest equilibri va ser important en allò que afecta Catalunya, però fa temps que ha perdut molta importància, i ens és indiferent. No canvia res.”