Tres nous membres del TC en refermen l'anticatalanisme

Sense sorpreses. Els noms de tres dels quatre nous magistrats escollits pel govern de Mariano Rajoy i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'ajusten al perfil nítidament conservador i gens procliu a les reivindicacions catalanes. Alguns d'ells van tenir pronunciaments força desfavorables en l'etapa en què es discutia l'Estatut. Santiago Martínez Vares –designat per l'òrgan de govern dels jutges– i Pedro González-Trevijano i Enrique López, nomenats pel Consell de Ministres, completen els últims relleus a l'alt tribunal, juntament amb Juan Antonio Xiol Ríos, un progressista català que ara presidia la sala civil del Suprem.

Xiol, un jurista de llarga trajectòria i força prestigi, va formar part dels governs de Felipe González com a secretari de Justícia i, com a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va acabar dimitint per la negativa de l'òrgan a expulsar el polèmic jutge Lluís Pasqual Estevill. Més tard, com a membre de la sala del 61 del Suprem, va emetre un vot particular per la prohibició que Bildu participés en les municipals del 2011. Xiol és el segon català que s'incorpora a l'alt tribunal després de la designació, el juny de l'any passat, de la jurista Encarna Roca, també de tarannà progressista, que va tenir l'aval dels grups catalans al Congrés.

Finalment, l'executiu del PP se n'ha sortit i ha col·locat el polèmic Enrique López, un antic vocal del CGPJ, que, com a portaveu d'aquest òrgan, es va convertir en un gran detractor de les polítiques de José Luis Rodríguez Zapatero. De la mateixa manera que criticava la tramitació de l'Estatut de Catalunya, es declarava contrari a la llei dels matrimonis homosexuals o mostrava el seu suport a la cadena perpètua.

El 2009, quan en ple debat jurídic sobre el text català es va fer un primer intent per renovar una part del TC, el PSOE va vetar-lo per la seva pública antipatia cap al govern de Zapatero. Ben segur que les seves declaracions sobre l'Estatut i les critiques –per exemple– a l'editorial conjunt firmat per diaris catalans haurien estat motiu de recusació.

També González-Trevijano s'ha referit diverses vegades al text català en entrevistes i articles en mitjans estatals, en els quals ha mostrat el seu rebuig al manteniment del preàmbul en què es declara que Catalunya és una nació, ha negat la possibilitat que hi hagués un capítol explícit en què es compensés el dèficit en infraestructures o ha denunciat la política lingüística que “prohibeix de facto el castellà”. També sobre el model d'escola es va pronunciar Martínez Vares, concretament en una sentència del Suprem del 2010, en la qual s'avalava l'ús del castellà com a llengua vehicular als centres catalans. Vares també va rebutjar una demanda d'ERC que denunciava la ingerència del Vaticà en els currículums escolars.

El president de la Generalitat, Artur Mas, no va passar per alt el perfil dels magistrats, i va destacar que un d'ells sigui “un català de molt de prestigi”. “Això és bo, però pel que fa a la resta no em feu parlar gaire, jo ho veurem”, assenyalava, tot admetent que el TC és una de “les coses que preocupen”. I recordava que, amb l'Estatut, Catalunya ja va rebre una sentència “innecessàriament dura”.