Inversors amagats
Un bufet d'advocats de Madrid compra en secret un dels edificis a través d'un fons d'inversió
Cobrarà un lloguer de dos milions anuals durant 20 anys
El reconegut bufet d'advocats J&A Garrigues és el comprador secret d'un dels edificis més emblemàtics posats a la venda pel govern de la Generalitat: la seu de l'Agència Tributària Catalana, ubicada al carrer Fontanella, a uns passos de la plaça de Catalunya, a Barcelona. Ara, la hipotètica futura Hisenda catalana quedarà com a llogatera d'una empresa establerta a Madrid per un mínim de vint anys. El govern català va vendre l'edifici per 24,9 milions d'euros el febrer passat i haurà de pagar 2,06 milions anuals en concepte de lloguer durant vint anys: és a dir, acabarà pagant-ne 41 milions.
La Generalitat només va voler anunciar que l'edifici havia estat adquirit per una societat mercantil desconeguda anomenada Ziscal Inversiones 2012 SL amb els diners prestats pel fons holandès Benetach Investment. Aquesta empresa, creada només cinc mesos abans amb un capital social de 3.000 euros, era propietat al 100% de la societat Rino Asesores. Aquesta empresa tampoc tenia gaire capital social ni historial inversor. Rino Asesores, però, resulta ser propietat en exclusiva del bufet J&A Garrigues. Els advocats i inversors madrilenys van preferir l'anonimat comprant l'immoble català a través d'una sèrie d'empreses interposades totalment desconegudes.
Origen fosc de J&A Garrigues
El grup d'advocats, fundat l'any 1941 pels germans Antonio i Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate, és un dels bufets més importants de l'Estat espanyol i ha treballat per a les principals transnacionals nord-americanes des de fa dècades. Un dels germans, Antonio Garrigues, va començar a destacar quan va ser nomenat pel règim franquista com a ambaixador als Estats Units i al Vaticà als anys seixanta. Posteriorment va ser nomenat ministre de Justícia del primer govern després de la mort de Franco, presidit per Carlos Arias Navarro, l'any 1975. El seu fill, Antonio Garrigues Walker, que es va incorporar al despatx el 1954, va liderar la companyia arran del pas a la política del pare i ha estat reconegut sovint pel seu esforç per millorar les relacions entre Catalunya i l'Estat. La Generalitat va donar-li el premi Blanquerna el 2006.
