“Vull la independència però l'hem d'omplir de contingut”

Estem en un moment social i polític molt significatiu com perquè la gent reaccioni, fins i tot abans de saber ben bé els continguts del propi concert. Això demostra que hi ha ganes de mobilitzar-se. Segons alguns, ja n'hi ha prou que la gent s'expressi cada quatre anys, però nosaltres tenim necessitat d'expressar-nos més sovint i sobretot quan les coses es fan a costa nostra tant en l'àmbit de país com de les possibilitats de ser lliures per saber cap allà on volem anar. Ni això tenim. Estem patint un encotillament per part d'Espanya, que fa inviable trobar qualsevol encaix amb un govern que s'empara amb una Constitució que la majoria de gent no va votar ni va escollir. En aquest sentit hi ha una necessitat de decidir el nostre futur. El que tenim ja no val.

És important fer les coses amb perspectiva. En aquest nou projecte podríem imitar un model com el d'Espanya, el de la uniformització, però aquest no és el nostre estil. Nosaltres som un país que sumem, que s'ha fet de la diversitat. De vegades veus pobles que han patit crueltats al segle XX i que ara estan copiant models dels seus botxins. I aquest és l'esperit del concert. No copiar el model que estem patint, sinó aprofitar totes les forces que tenim com a poble per construir una cosa millor.

Per aconseguir el consens; i també per fer realitat el concert i tenir un espai on fer-ho.

Un dels grans protagonistes serà el públic, que és qui acabarà d'omplir el contingut del concert. Nosaltres treballem amb un guió artístic amb la idea de recollir un repertori el màxim de coral possible i representatiu. Sentirem cançons en català, castellà, basc, grec, francès, italià, gallec..., que tenen en comú que han estat o són vehicles de la llibertat i que han arribat a la memòria popular. A l'hora de trobar himnes n'hi ha bastants. Hi ha bandes com Obrint Pas, Brams o moltes d'altres que han seguit aquest camí. Però els artistes que actuaran han estat oberts a sortir-se del seu repertori i adaptar-se a algunes d'aquestes cançons.

Quan busques referents mires cap al concert de la Crida, de 1981, o el de Lluís Llach, de 1985. Per tant hem recollit aquests dos esperits. Hi haurà una coralitat de músics com el dia de la Crida i després una part de l'acte estarà centrat en el repertori de Llach, on ell tindrà un paper destacat juntament amb altres artistes.

Siguem objectius, només hem de mirar el dia a dia per adonar-nos que estem retrocedint a una velocitat terrible. El 2011, quan vam fer els concerts dels Sopa, hi havia d'haver eleccions i tots sabíem que venien aquells temps amb barba. I dèiem que si aquesta gent aconsegueix la majoria absoluta, amb una crisi pel mig, tindrien l'excusa perfecta per fer allò que sempre havien volgut fer. I això s'ha demostrat i ho estem vivint cada dia, en el pla de l'educació i en la majoria de les decisions que ens envolten. Són coses que van més enllà de la lògica i et fan pensar que no hi ha diàleg possible. Quan es nega una prioritat com el corredor mediterrani, que és una necessitat objectiva i que té el suport d'Europa, vol que dir alguna cosa està fallant.

Volen revertir aquell procés de Transició, que també va ser anòmal, i tornar a un concepte d'Estat preconstitucional. No s'ha de ser molt lúcid per veure-ho. Jo sóc de Girona i no deixa de sobtar-me que una de les vies més transitades de l'Estat sigui la carretera que està pitjor. Tot plegat és fruit d'un concepte de governs corruptes, on les decisions econòmiques o estratègiques es prenen amb un afany electoral. O que es dediquen a buscar vots enfrontant les parts. La política s'ha de reformar perquè aquest joc brut no ens porta enlloc. Hi ha artistes amb una llarga trajectòria que havien estat en concerts per la llibertat en un altre context i que ara no els deixa de sobtar que tornem a estar allà mateix.

La consulta es farà. El tema és com podem fer que sigui vinculant i que el món la vegi legítima.

Espanya té un govern que ha de consumar tota aquesta involució i ho va tapant amb els brots verds que està anunciat. No hi ha voluntat de diàleg i no podem comptar-hi. Al final pot ser que l'Estat no ens deixi fer la consulta i ens trobem amb un conflicte, però no sé si el món ens deixarà penjats com al final de la Segona Guerra Mundial o al 1714. Per això s'ha de treballar per fer d'altaveu a fora.

Seria una conseqüència possible. S'han d'intentar tots els mitjans democràtics que permet la llei. El que és clar és que tot el que hem tingut fins ara no serveix ni tampoc l'Estat autonòmic. Era una mena d'estructura forçada. I també ha estat un fracàs el federalisme perquè no hi ha federalistes.

Sí, perquè fa anys ho pensava, però està bé evolucionar. I evolucionar és buscar la via menys traumàtica i dolorosa de conviure i l'enteniment. L'encaix ha resultat completament impossible. I una cosa que no serveix s'ha de canviar amb llibertat.

Gerard Quintana no és nacionalista. Com diu un personatge de Soldados de Salamina, el nacionalisme és un sentiment, la independència, una possibilitat. Crec que hem de buscar allò possible. Jo m'estimo el meu país, però no mataria ni moriria per ell. M'estimo primer la vida i això no contraposa l'altre aspecte. Però en general hem de trobar el màxim de coses possibles per estar tots en comú i hem d'omplir la independència de contingut. Tots estem d'acord, per exemple, que no volem polítics que robin. La resta pot alimentar i fer sentir bé el sentiment d'algú, però hem d'anar a allò tangible. També puc parlar d'Oriol Junqueras, que predica que per arribar a la independència s'ha de convèncer els quatre milions i mig de persones del cinturó metropolità. El que diu que vol la independència la vol realment si nega aquesta realitat o només la vol per reafirmar-se? Per tant ens hem de preguntar: fem possibles les coses o només les sentim?

Sí, sóc independentista. Hem de crear un nou model i per això hem de fer un Estat diferent. Però potser la idea d'independència no és la mateixa que pugui tenir una altra persona.