Mas davant la tempesta perfecta

Hi ha experts que diuen que encara que estem
en negatiu aquest trimestre, a partir de finals d'any començarem a créixer i que estarem en positiu l'any vinent. Que les exportacions van molt bé i que les perspectives del turisme són bones. És un missatge positiu, tot i que desconec si pot servir per millorar l'ànim de les persones que pateixen més directament la crisi. Perquè, si els comptes no surten i les butxaques continuen buides, la ciutadania no estarà optimista.

L'optimisme el pot transmetre el president de la Generalitat, Artur Mas, quan presenti avui el nou pla de govern. Un optimisme que hauria d'incloure l'oposició, que ara mateix necessita més que mai. Cal que Mas porti un guió afinat. Un guió que indiqui com i quan es tirarà endavant el seu projecte sobiranista, què farà per aconseguir una consulta legal i quina serà la pregunta, i si pensa rebaixar les seves pretensions o renunciar-hi. Que resolgui alguns dubtes en un moment en què les enquestes li són desfavorables.

Artur Mas s'ha caracteritzat per ser un polític formal, lluny de trencar res. Segueix pautes ordenades de baix a dalt. Mai no s'ha volgut precipitar.

Ara li caldria accelerar el procés o bé deixar-lo per un altre moment i per a altres persones. Artur Mas té al davant la tempesta perfecta. Uns socis que no acaben de refiar-se'n. Ni els oficials d'Unió, que veuen el procés “molt complicat”, ni els d'ERC, que són còpia i no fotocòpia. D'altra banda, hi ha una ciutadania que no està per orgues i que es prepara per a un esclat nacional al concert del camp del Barça i un Onze de Setembre en format cadena humana. I, a l'altre costat, una forta pressió política i financera exercida pel govern central. Uns elements que s'han convertit per al president en una patata calenta difícil d'aguantar en què l'única sortida que té és accelerar el procés per saber si és caixa o faixa.