L'adéu dels maragallistes
La majoria dels dirigents més veterans de l'ala catalanista del PSC s'han allunyat de la direcció o han trencat el carnet els últims anys
Maragall, Castells, Mascarell i, últimament, Nadal i Tura han criticat el partit
Pasqual Maragall estripa el carnet del PSC i abandona abans d'hora la política; Ernest Maragall vota a favor del pacte fiscal de CiU i funda Nova Esquerra Catalana; Antoni Castells decideix no anar a les llistes electorals i critica el federalisme perquè el veu impossible; Ferran Mascarell fitxa per l'etern rival, CiU, i és avui conseller del govern de Mas; Joaquim Nadal acaba enfadat amb la direcció i es declara ara a favor de la independència; Marina Geli impulsa i agita el sector crític catalanista i desobeeix l'ordre de votar contra la Declaració de Sobirania
de Catalunya... L'última deserció, almenys ideològica, a les files socialistes és la de Montserrat Tura. L'exconsellera va anunciar ahir que renunciava voluntàriament al seu últim càrrec orgànic: la presidència de l'agrupació socialista de Mollet del Vallès. La majoria de la vella guàrdia maragallista del PSC de la dècada dels 90 i del 2000 està avui molt lluny ja del carrer Nicaragua.
Els capitans del PSC, sobretot militants de l'àrea metropolitana de Barcelona, van assumir la direcció en el congrés de Sitges del 1994 en destronar els obiolistes. Ha estat ara, però, quan els capitans o els seus hereus han assumit les màximes cotes de poder gràcies al progressiu allunyament de la majoria dels històrics de l'anomenat sector catalanista. L'excepció són dirigents propers al sobiranisme, com ara Àngel Ros –alcalde de Lleida– i Joan Ignasi Elena –del corrent crític Avancem.
La vella guàrdia, però, no ha fet una sortida tranquil·la del partit. O no ha assumit passar a un segon pla o creu que el PSC ha perdut el rumb polític. Una de les més incisives ha estat Tura: “ERC podria esdevenir la principal força d'esquerres del país si reforça el seu perfil d'esquerres”, va afirmar en una entrevista publicada a la revista dels republicans a Mollet. “Tinc una relació emocional amb les sigles d'ERC. El meu pare es va enterrar amb el carnet d'ERC”, hi va afegir. L'exconsellera de Justícia i d'Interior s'apropa així als d'Oriol Junqueras, ha participat en actes de l'Assemblea Nacional Catalana a favor de la independència i és crítica amb el projecte federal del seu partit. Tura afirma que “mai” deixarà de “fer política” però no descarta un canvi d'aires.
Manifestos i trencadisses
En les últimes setmanes hi ha hagut un degoteig de crítiques –i fins i tot manifestos contra el suposat “unionisme” del PSC– per part de l'ala catalanista. Un dels episodis destacats va ser el suport a la independència expressat per tot un excandidat electoral i expresident de grup parlamentari com és Nadal. El canvi d'opinió va ser durament criticat, fins i tot en públic, per Pere Navarro. La direcció intenta aturar la sagnia de desercions del seu projecte de centreesquerra i federalista mantenint el rumb fix. Tanmateix, les opinions de la vella guàrdia maragallista no els ajuden gens.
