“A les Illes estem a anys llum del dret a decidir”

Em va trucar en Gerard Quintana per proposar-me la participació en un acte reivindicatiu anomenat Concert per Llibertat i amb aquesta descripció ja vaig dir que sí. El concert té un rerefons polític i social que entenc perfectament, des del dret a decidir fins a buscar més justícia social. També es vol ressaltar la injustícia que vivim amb aquesta crisi galopant.

Musicalment m'ha sorprès [riu] perquè això només passa en propostes molt concretes, però no m'ha sorprès tant pel rerefons que comentava abans.

En el cas meu no em definiria com a independentista. Sóc una persona més d'esquerres a qui importa molt la llibertat. En democràcia, llibertat significa poder decidir el que un vol fer. A mi la política de dretes em fa mal tant si la fa un partit catalanista com espanyolista o francès. I també ens hem de preguntar independència de què? Si estem enmig d'una societat capitalista bastant agressiva. En general, crec que hem d'anar més enllà de la independència, perquè quan hi hagi un estat català què seran els independentistes? Crec que es pensa massa poc en aquest més enllà.

Catalunya ha de decidir, i no Espanya. Però si fructifica l'opció de l'estat propi, aquest s'hauria d'englobar dins d'un altre marc polític i decidir si es vol estar dins o fora d'Europa. També s'haurà de tenir en compte que, se sigui independent o no, sempre estarem a prop d'Espanya com passa amb França. I convé portar-s'hi bé [...]. Un estat propi no és res més que treballar amb els teus recursos i prendre les teves decisions sense dependre d'algú que està a mil quilòmetres.

No m'ho he plantejat, però probablement votaria que sí. Espanya ha tingut moltes possibilitats d'encaixar el fet català, el basc i el gallec, i no ho ha fet mai. Sempre hem privilegiat la cultura i la llengua castellanes.

Estem a anys llum d'aquesta possibilitat. A Catalunya hi ha hagut un pas endavant els últims anys. No només hi ha hagut la voluntat de protegir una identitat cultural i política, sinó que quan l'economia ha entrat en primer pla és quan el dret a decidir ha tingut més força. Tant pel que fa la crisi com al dèficit fiscal. Veig aquell senyor immigrant que va arribar fa 50 anys a Catalunya i que pateix el mateix que aquell que ha nascut aquí. Tots dos s'adonen que els seus impostos no retornen com caldria. Ara sabem per què no ens deixen decidir: per la butxaca.

El problema és que els que tenen poder econòmic i polític estan molt conxorxats.

Ells ho amaguen molt bé i maniobren amb nocturnitat, però estan fent un mal favor al català. Des de fa molts anys hi ha hagut consens amb un sistema d'immersió que ha donat resultats. I Bauzá s'està basant que el fracàs escolar és fruit del model lingüístic, i això és fals.

És una iniciativa que pot quedar bé. El concert i el mosaic són una manera de donar altaveu als que creiem que la democràcia té les seves mancances però és el millor sistema polític.