Política

L'oposició furga en la tensió entre CDC i UDC

El PSC i ICV coincideixen que les picabaralles dels dos socis perjudiquen la governabilitat de Catalunya

L'oposició va furgar ahir en la tensió exhibida entre els líders de CDC i els d'UDC els darrers dies a costa del procés sobiranista. I que va viure un dels moments més tensos aquest cap de setmana quan el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, va revelar “amenaces” contra Josep Antoni Duran i Lleida i va demanar als seus socis que deixin de qüestionar el cap de files de CiU a Madrid. Era la rèplica a Josep Rull i Lluís Maria Corominas, que el dia abans van reclamar a Duran i Lleida que deixi de generar “dubtes” amb el procés sobiranista.

ERC no es va donar per al·ludida sobre les “amenaces” i el seu president, Oriol Junqueras, va assegurar que en cap cas li consta que provinguin dels republicans. El soci de governabilitat de CiU va ser el més prudent a l'hora de valorar les diferències entre CDC i UDC. Pel portaveu del PSC, Jaume Collboni, es tracta de “contradiccions aparentment insalvables” que considera que perjudiquen la governabilitat del país. Seguint la mateixa tesi, des d'ICV, la seva portaveu i diputada al Congrés, Laia Ortiz, veia en les baralles la proa que “el govern va a la deriva” i hi afegia que “no tenen pla, pressupost ni tampoc cap full de ruta”.

Per la seva banda, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va insistir que si les diferències entre els dos socis de federació són “reals”, aleshores Unió hauria de “trencar” amb Convergència i representar “la moderació”.

LA FRASE

Comença a estar clar que hi ha partidaris de la independència i altres que no, a CiU
Jaume Collboni
portaveu del psc

Mas posa l'Aran com a exemple per a l'Estat

El president de la Generalitat, Artur Mas, va garantir ahir el respecte del govern a la llengua i la cultura aranesa i es va comprometre amb el desplegament del seu autogovern. Mas va recomanar a l'Estat que prediqui “aquesta cultura del pacte i del respecte”. El president participava en la commemoració dels 700 anys del document de la carta magna de la Val d'Aran, la Querimònia.

El 17 de juny del 1991, els aranesos van recuperar les institucions d'autogovern amb la reinstauració del Conselh Generau d'Aran, el Parlament aranès, i la figura del síndic d'Aran, el president escollit per aquest conselh. Des de llavors, el 17 de juny és l'Hésta d'Aran, la festa nacional de la vall. Aquest any, la festa té un caràcter especial, tant pel context polític com perquè coincideix amb el 700 aniversari de la Querimònia: el pacte que van votar els caps de família de la vall el 1313, amb el qual va quedar sota la protecció del regne d'Aragó a canvi de mantenir alguns drets en matèria d'impostos i gestió dels recursos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.