De Luna apunta a l'AMI
La delegada de l'Estat amenaça ara a denunciar els ajuntaments adherits a l'Associació de Municipis per la Independència
L'Ajuntament de Begues, obligat a informar-la de la quota anual que paga a l'entitat
Al maig, Begues va declarar la delegada persona ‘non grata'
L'ofensiva de la delegada del govern de l'Estat a Catalunya contra el sobiranisme no té aturador. Si primer van ser les banderes i després les declaracions com a territori català lliure i a favor de la sobirania fiscal aprovades per diversos plens, ara és el torn de l'associació que aplega els 668 ajuntaments catalans –el 70% del total– que fins ara han optat per la via independentista. El de Begues, al Baix Llobregat, ha estat el primer a rebre un requeriment de la delegada en el que, vistos els precedents, té tots els números per convertir-se en un nou capítol de la seva particular croada contra el sobiranisme. En la missiva, adreçada a l'alcaldessa de la població, Mercè Esteve (CiU), De Luna afirma haver tingut coneixement de l'aportació que el consistori fa a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i li demana explicacions. Esteve, que ha posat el cas en mans dels serveis jurídics de l'associació, no descarta que el gest de la delegada tingui alguna relació amb el fet que, en el ple del mes de maig, se la declarés persona non grata a la població.
Els ajuntaments adherits a l'AMI paguen una quota anual que s'estableix en funció del seu nombre d'habitants, i que pot anar dels 75,50 euros que aporten els municipis més petits als 3.900 que paguen els de 40.000 habitants, segons expliquen fonts de l'associació. Begues, on viuen 6.600 persones i on CiU governa amb el suport d'ERC, Tots per Begues i Gent per Begues i amb l'única oposició de tres edils del PP, va ser un dels primers municipis del Baix Llobregat que es va adherir a l'AMI a la tardor del 2011. L'única quota que ha pagat correspon a l'any 2012 i és de 745 euros, segons detalla l'alcaldessa.
En la carta, emesa el 10 de juny i registrada al consistori tres dies més tard, Llanos de Luna fa esment d'un informe de l'Advocacia General de l'Estat del 30 d'abril del 2013, que fa referència a una sentència dictada pel Tribunal Suprem el 26 de setembre del 2006, la qual estableix que la llei 7/1895 reguladora de les bases de règim local “no justifica la conversió dels ajuntaments en organitzacions de difusió o defensa de projectes polítics supranacionals en els quals el referent deixa de ser el substrat col·lectiu del municipi”. La missiva que il·lustra aquest article continua afirmant que els consistoris han de basar la seva actuació en l'atenció als membres de la seva comunitat i “no poden, al marge de les seves competències legals, posar les seves potestats al servei d'idees o projectes polítics determinats que promoguin l'autodeterminació, la promoció o defensa dels quals correspon a altres institucions”. La delegació insta l'Ajuntament a aportar, en un termini de vint dies, l'acord de ple que va aprovar l'adhesió a l'AMI, i informació referida al pagament de la quota.
El requeriment de la delegada no ha sorprès especialment Mercè Esteve, que fa temps ja en va rebre un altre perquè la bandera espanyola no estava penjada a la façana consistorial. “Ens la van cremar tres cops en dos anys, i reposar-la no es cosa d'un dia”, explica. Ara a l'ajuntament, un edifici de quatre vents, hi ha penjades les banderes catalana i espanyola a la part del davant i l'estelada, a la del darrera. “L'ofensiva és clara, i del que es tracta és de buscar fórmules per resistir”, assegura l'alcaldessa, que ha posat l'afer de la quota en mans dels serveis jurídics de l'AMI.
Indgnació a l'AMI
“Comencem a estar acostumats a aquesta manera de fer tan particular de la delegada, que des del seu nomenament ha mostrat una actitud hostil envers les institucions catalanes.” Parla el president de l'AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. “María de los Llanos de Luna ha donat sobrades mostres de quines són les seves idees sobre la unitat d'Espanya, i fins i tot l'hem vist homenatjar la División Azul; l'ofèn i ataca tot allò que soni a sobiranista, i ara ens toca a nosaltres.” Vila d'Abadal diu que l'actuació de la delegada té “reminiscències franquistes”. “Per aquesta senyora els ajuntaments no són res i han de demanar permís quan volen manifestar-se a favor o en contra del que passa al món”, continua, abans de recordar que “als consistoris es fa política i es fa país”. Vila d'Abadal recorda que des de fa molts anys les corporacions municipals aproven mocions que van molt més enllà del seu àmbit d'actuació, sense que l'Estat s'hi hagi mostrat en contra. “Cap ajuntament ha estat requerit a donar explicacions per haver-se manifestat en contra d'una guerra”, exemplifica.
Pel que fa a les quotes, la de l'AMI no és l'única que paguen els ajuntaments. L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, per exemple, també cobren als seus associats una contribució que s'estableix, com en el cas de l'agrupació sobiranista, en funció del seu nombre d'habitants.
LES FRASES
Aposta per la sobirania fiscal
La comissió executiva i el consell directiu de l'AMI van aprovar dimarts passat a Molins de Rei (Baix Llobregat) l'organització d'una prova pilot amb un centenar de municipis que pagaran els seus impostos (IVA i IRPF) a l'Agència Tributària de Catalunya en lloc de fer-ho a la hisenda espanyola. Josep Maria Vila d'Abadal va aprofitar la reunió dels òrgans rectors de l'associació per informar que a la tardor és previst que més ajuntaments se sumin a la iniciativa. Per dur a terme la prova pilot, s'ha creat una comissió paritària entre el govern de la Generalitat i l'AMI per avançar de forma coordinada en el procés de transició nacional i, de manera destacada, en l'aplicació de la sobirania fiscal.
A hores d'ara, una vintena de corporacions locals estan liquidant els seus tributs a la hisenda catalana. Entre d'altres hi ha els consistoris de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), Ripoll i Campdevànol (Ripollès), Viladamat (Alt Empordà), Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), Marçà (Priorat), Arenys de Munt, Premià de Dalt i Alella (Maresme), Llinars del Vallès (Vallès Oriental) i Gallifa (Vallès Occidental).
