Política

Mas exhibeix unitat a Rajoy

Més de quaranta entitats i partits constitueixen el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i s'impliquen en el procés sobiranista

El president català comunicarà al govern espanyol la petició per fer la consulta

Les entitats que ho desitgin es podran adherir ara al pacte

La societat civil s'implica en el procés polític. Més de quaranta entitats transversals i representatives del país van prendre ahir partit per la consulta com a integrants del grup promotor del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Des dels sindicats fins a la patronal, passant per Òmnium, l'ANC, la Plataforma per la Llengua i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, es van asseure en una magnànima taula a l'auditori del Parlament amb el govern, institucions i les forces partidàries de la consulta: CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Era un missatge diàfan cap a Mariano Rajoy. Un “Escolta, Espanya” en forma de gran consens perquè els catalans decideixin el futur polític del país en una consulta, al marge de les opcions que hi defensin un cop es convoqui per superar la crisi política i institucional.

Artur Mas també traslladarà el contingut de la reunió al president espanyol. Serà, probablement, a través d'una carta en què remarcarà la transversalitat del compromís assumit a Catalunya pel dret a decidir i la defensa per exercir-lo sobre la base “del diàleg, de la negociació, de la llei i de la legalitat vigent”, segons va explicar el portaveu de l'executiu, Francesc Homs. Fonts del govern no van descartar, però, que es faci per conversa telefònica o en una altra reunió.

Amb aquesta petició al govern espanyol, CiU i ERC tanquen un compromís pendent: el de fer la petició de la consulta en el primer semestre de l'any, que figura en el pacte de governabilitat. Els republicans reclamaven que la demanda se solemnitzés en el marc del pacte nacional, i així va ser. Mas formalitzarà d'aquesta manera la demanda que ja li havia fet en la reunió que van tenir per Setmana Santa.

En la carta, Mas inclourà les cinc vies jurídiques que l'Institut d'Estudis Autonòmics ha apuntat en un informe per encarrilar la consulta, com ara l'ús de la llei catalana de referèndums i la cessió de la competència a l'estil escocès per la via de l'article 150.2 de la Constitució.

Durant la reunió, Mas va proposar que l'expresident del Parlament Joan Rigol redacti un manifest fundacional que es consensuarà amb les entitats promotores i que regirà el pacte nacional. El govern proposa que sigui similar al manifest promogut a Lleida per la majoria dels partits i 31 entitats. “S'ha posat de manifest que, per participar d'aquesta idea del dret a decidir, no cal pensar el mateix ni cal considerar la mateixa sortida”, va remarcar Homs, en referència a les opcions de la independència, el federalisme o el manteniment de l'autonomia.

L'executiu va imposar-se pulcritud dialèctica pel que fa al que Homs va anomenar “la solució final” a l'atzucac català. No va estar a temps d'evitar, però, les dues grans absències de la jornada: la del PSC i la de Foment del Treball. Tot i que els socialistes, com a defensors del federalisme, van rebutjar assistir-hi perquè no consideren garantida la neutralitat en el procés, un membre de l'executiva del partit, Fabián Mohedano, sí que ho va fer com a secretari general del Moviment Laic Progressista. La diversitat d'opinions de les entitats i els agents econòmics i socials, que van poder intervenir un per un en la trobada, es va fer sentir dins i fora de la sala del Parlament. El Consell de Cambres de Catalunya va opinar que qualsevol escenari de futur per a Catalunya “ha de passar per la Unió Europea”. Les tretze cambres adherides exigeixen un procés que tingui “plenes garanties legals i amb un resultat vinculant i reconegut per totes les institucions”. L'ANC i Òmnium esperen que el pacte nacional serveixi per aconseguir la consulta. La majoria d'entitats, però, no es van expressar davant els mitjans després de la reunió, encara que ERC i la CUP tampoc no ho van fer per cedir-los el protagonisme. La UGT i Comissions Obreres en van criticar les formes: que el govern no els hagués avisat que podien fer-ho. També van veure “poca transparència” en l'acte perquè havia estat a porta tancada.

Un dels compromisos assumits pels promotors és fer pedagogia de la consulta. Totes les entitats legalment constituïdes es podran afegir, a partir d'ara, al pacte a través d'un lloc web que l'executiu preveia posar en marxa avui. I és que, tot i que el grup promotor es reunirà de manera ordinària, la resta d'entitats integraran el ple; l'òrgan multitudinari que implicarà el gros del país en el procés sobiranista.

05.07.2013
es constituirà
la comissió pel dret a decidir, el pròxim pas.

Porta oberta al PSC

L'únic membre del PSC que va assistir a la primera reunió del pacte nacional va ser Fabián Mohedano, membre de l'executiva i partidari que els socialistes s'integrin en aquest ens. Mohedano hi era com a secretari general del Moviment Laic Progressista. A porta tancada, es va fer sentir la demanda que els de Pere Navarro formin part del pacte. El govern manté que els deixa la porta oberta perquè s'hi afegeixin. El PSC sí que serà en la comissió pel dret a decidir que es constituirà divendres de la setmana vinent i que permetrà que els partits participin i es pronunciïn sobre el procés. A l'acte d'ahir també hi van ser els exconsellers Ernest Maragall, president de Nova Esquerra Catalana, i Joan Carretero, president de Reagrupament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.