“Últimament s'està vivint amb una llibertat fingida”

Sí. Aquest disc és de l'any 2006. Ens agrada fer rumba no només perquè la gent balli, sinó també perquè escolti. I hi ha cançons de la Nova Cançó que signifiquen molt per a la nostra cultura.

Em va trucar Gerard Quintana i m'ho va proposar. Em va dir que hi havíem de ser pel que signifiquem per al país, per la música que fem i pels gitanos catalans.

Nosaltres som catalans. Cada membre del grup té una idea diferent. Però últimament s'està vivint amb una llibertat fingida. Vivim en una gran dictadura, dins d'una llibertat fingida. Els gitanos catalans hem estat perseguits i, en l'època dels grisos, ens donaven dues bufetades: l'una perquè érem catalans i l'altra perquè érem gitanos. L'una perquè parlàvem caló i l'altra perquè parlàvem català. Som part d'aquest país i també tenim dret a expressar el que sentim. Per què no es pot decidir si estem dins d'una democràcia? Per tot el que el poble gitano ha rebut tots aquests anys. Un dels primers pobladors del barri de Gràcia va ser la meva família, i parlo de fa més de dos-cents anys. Per què no podem decidir? És clar que podem. Per a mi serà un orgull estar al Camp Nou interpretant aquella cançó i reivindicant que sóc gitano català, ciutadà d'aquest país i que vull el millor per a aquest país.

Sí, és clar. Nosaltres parlem en català, mengem en català, somiem en català..., des de fa moltes generacions. De vegades ens cataloguen com a gitanos i, de vegades, quan els interessa, com a catalans. Molts dels gitanos catalans són més catalans que molts que han estat al govern de la Generalitat. El gitano català hauria de tenir representació al Parlament, i en tots els partits, perquè som més antics nosaltres que molts dels que estan allà; i això fa mal, perquè un s'estima la terra més que molts dels que estan allà.

Els gitanos ho hem de fer dues vegades millor perquè ens ho reconeguin. Si jo i una persona no gitana ho fem igual, el reconeixement se l'emportarà ell. A Catalunya també hi ha gent que té un racisme de doble moral.

Ens diuen: “Que guapos són els gitanos, que bé que canten la rumba, però jo no en vull cap a l'escala de casa o que la meva filla surti amb ells.” Un exemple: amb el disc La cançó amb rumba, vam ser el primer grup en tota la història de la rumba i els primers gitanos a agafar cançons populars i fer-les per a rumba, i fer-les dignament. Tots els artistes, Serrat inclòs, ens van felicitar. Però no vam rebre cap reconeixement ni cap premi. O sigui que també hi ha un racisme musical. A vegades Catalunya, en lloc d'unir, divideix. I ara hem d'intentar portar el país al millor destí possible.

És un concert que tindrà molt ressò, perquè es fa en un marc incomparable, que és l'enveja de tot el món. L'escenari en si ja atreu la gent. I que hi hagi seixanta artistes, dels millors del país..., aquí es veu que els artistes catalans anem de la mà. Hem d'anar endavant perquè el poble decideixi. Perquè estem a un pas que ens diguin que està prohibit parlar en català!