Política
PERET
EL REI DE LA RUMBA CATALANA PORTARÀ DEMÀ AL CONCERT PER LA LLIBERTAT LES SEVES CANÇONS FESTIVES A RITME DE VENTILADOR, QUE SÓN TAMBÉ CANTS A LA LLIBERTAT DE LES PERSONES. PERET CREU QUE L'AUTÈNTICA DEMOCRÀCIA ÉS LA QUE GARANTEIX EL DRET A MANIFESTAR-SE LLIUREMENT
“No hi ha democràcia amb pilotes de goma al carrer”
Llibertat ·
“Tothom té dret a manifestar-se i a expressar les seves opinions en públic als carrers i places de Barcelona, Madrid, Istanbul o qualsevol altre lloc”
“Jo ho entenc com el dret que té tothom a la llibertat. I, en aquest sentit, jo parlo sempre de les persones, no de política. Perquè a mi ja no em pren el pèl ningú i encara menys un polític”
Pere Pubill Calaf, gitano català i home lliure, va néixer a Mataró el 1935. Té, per tant, 78 anys, però cap intenció de retirar-se dels escenaris. Pel que sembla, està preparant un nou disc de duets amb artistes més joves que reconeixen la seva importància com a pare de la rumba catalana. La seva maduresa artística és impressionant i actualment ofereix els millors concerts de la seva carrera.
Participo en aquest concert per una raó tan important com la llibertat. No n'hi ha prou, de llibertat
Pere Pubill Calaf (Mataró, 1935), Peret, rei incontestable de la rumba catalana, també serà demà dissabte al Concert per la Llibertat del Camp Nou. Durant més de mig segle d'activitat artística, Peret ha escrit centenars de cançons, la majoria tan festives i divertides com aparentment innocents, però moltes de les seves composicions tenen un rerefons gairebé de cançó protesta, amb dobles sentits i una visió de la realitat pròpia d'un bon cronista inconformista que ja ha fet 78 anys i continua molt actiu i molt emprenyat. Al concert de demà, Peret hi cantarà el clàssic L'emigrant –“Dolça Catalunya, pàtria del meu cor...”, comença la cançó escrita per Verdaguer– i Ella té molt poder, el seu cant a Barcelona.
Per què ha decidit participar en el Concert per la Llibertat que tindrà lloc demà al Camp Nou?
Per una raó molt important, que és justament la llibertat. No n'hi ha gaire, de llibertat.
De quina mena de llibertat parla? Nacional? Individual?
Qualsevol tipus de llibertat. Tothom té dret a manifestar-se i a expressar les seves opinions en públic als carrers i places de Barcelona, Madrid, Istanbul o qualsevol altre lloc. I el que no pot fer la policia és anar a disparar pilotes de goma contra els manifestants, perquè això no és llibertat. No hi ha democràcia amb pilotes de goma al carrer i si les persones no tenen dret a manifestar-se lliurement, sense amenaces de cap tipus.
Quina és la seva posició respecte al dret a decidir que reclama el poble català?
Jo ho entenc com el dret que té tothom a la llibertat. I, en aquest sentit, jo parlo sempre de les persones, no de política. Perquè a mi ja no em pren el pèl ningú. O, més ben dit, a mi em pot prendre el pèl un ciutadà del carrer com jo, però no un polític.
No sembla tenir gaire fe en la classe política...
No tinc cap confiança en els polítics que són uns xoriços i tenen comptes en paradisos fiscals. Però el pitjor de tot és que, quan es descobreix un polític corrupte, no li passa res: ni va a la presó, ni torna els diners que ha robat ni res de res. Aquestes situacions no haurien de passar en una democràcia real: són farses més pròpies d'una dictadura, i per això cada vegada crec menys en aquest sistema.
Li demanen gaire que participi en actuacions solidàries o compromeses amb determinades causes?
Sí, fa molts anys que dono suport a iniciatives de tot tipus. Jo anava a actuar sovint per als emigrants espanyols a països com ara Suïssa i Alemanya, i també he cantat molt als hospitals i en tot tipus de festivals benèfics, i sempre ho he fet amb molt de gust, perquè m'ho passo molt bé. L'any passat també vaig participar al festival que va tenir lloc al Palau Sant Jordi per aconseguir fons per a la investigació contra la sida, en aquesta època de retallades, i ho vaig fer únicament pels malalts de sida, no per res que tingui a veure amb la política. I també vaig participar la tardor passada en el festival que va tenir lloc al Liceu contra la soledat de la gent gran, amb un públic entusiasta.
I vostè què rep a canvi?
L'afecte de la gent. No fa gaire una colla de nens i nenes em van fer tot un homenatge en el programa Menuda noche de Canal Sur i va ser molt maco, perquè per a ells jo també era com un avi que necessita amor i escalf humà. Aquest és el tipus de televisió que m'agrada, però malauradament la televisió no acostuma a tractar temes com ara la família, l'amistat i l'amor, sinó que prefereix les guerres i les baralles, i això és una vergonya. I el mateix passa amb els polítics. Tu has vist algun polític parlar d'amor? No, veritat? Per això no els respecto.
Demà es farà un gran mosaic al Camp Nou amb el lema Freedom Catalonia 2014. Què li sembla la idea?
Molt bé. Jo m'apunto a qualsevol iniciativa en favor de la llibertat, aquí i arreu.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.