El PSOE ultima el pacte sobre l'estat federal, que exclou el dret a decidir
Rubalcaba presenta dissabte als barons una fórmula oberta per negociar l'encaix de Catalunya
Els canvis en el protocol estan supeditats a l'actitud del PSC en la trobada
“Entre tots hem de sacsejar la coctelera, perquè al final en surti un model que anomenarem federal, però que no distarà tant de l'actual sistema autonòmic”, confessava –abans que el PSOE encetés el debat sobre la reforma de la Constitució– un dels barons de la nova fornada que estan aconseguint tenir força projecció dins del desert mediàtic socialista. La proposta que està ultimant l'equip d'Alfredo Pérez Rubalcaba per retocar la carta magna i buscar un encaix de Catalunya “per contrarestar l'impacte de l'independentisme” topa amb dos fronts: d'una banda, la resistència de les autonomies sobrevingudes a renunciar a la seva estructura i, de l'altra, la necessitat de Pere Navarro de deixar-hi alguna empremta que el faci visible i que compensi la impossibilitat d'encabir-hi el dret a decidir. Perquè el triomf del PSC en aquest debat s'hauria pogut mesurar per la seva capacitat de persuadir el PSOE que decidir no vol dir independència, i que si s'obre el meló constitucional és el moment de tenir en compte un dels neguits de la ciutadania a Catalunya.
‘Cafè per a tothom'
La reforma del model d'estat –que dissabte vinent el consell territorial del PSOE aprovarà a Granada– havia estat presentada com la segona part de la declaració de Santillana, impulsada el 2003 pels expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall i que, damunt del paper, havia de provocar un gir de 180 graus respecte a les temptacions recentralitzadores de l'últim mandat de José María Aznar. Catalunya es va erigir en aquell moment en el motor del canvi de les successives renovacions estatutàries que van suposar una versió ampliada del cafè per a tothom, del qual ara semblen penedir-se.
De fet, la intenció és revertir el model –en el benentès que es tractaria de no imposar més competències no desitjades– per tal de destacar la personalitat de territoris com ara Catalunya, el País Basc i Andalusia, reforçant la bilateralitat entre l'Estat i els territoris i constituint, a més, un Senat a l'estil alemany. En canvi, no està previst que s'imposi la tesi que “Espanya és una nació de nacions” tal com la reconeix el PSC ni s'accepta en cap cas suprimir el sistema foral basc i navarrès. Les crítiques de Navarro només han servit per blindar-lo encara més.
Refredar el debat
Amb el panorama polític actual, es podia pensar que el partit català es tornaria a situar al capdavant del projecte del PSOE. Però el paper que va jugar Maragall no té res a veure amb el que s'ha atorgat l'actual PSC –que ja no defensa amb tanta vehemència el dret a decidir– ni amb els intents que va fer Zapatero per arrossegar Artur Mas cap al consens de l'Estatut.
Pel que fa al cap de files de CiU, fonts de la direcció de Rubalcaba asseguren que, a banda de la reunió secreta que van mantenir a Madrid a l'abril, fa pocs dies el president català va traslladar al socialista el seu interès per conèixer com s'està concretant el model federal. No obstant això, un cop se li va confirmar que el dret a decidir estarà vetat, Mas es va negar a tenir en compte el projecte, ja que ho considera un element cabdal.
Model obert
La filosofia de fons del model és destacar les “singularitats” dels territoris considerats històrics i amb una arquitectura política, competencial, cultural i lingüística diferenciada i passar per sobre d'elements com ara el finançament. Amb tot plegat es pretén deixar espai per a una futura negociació. “Ens vam adonar que si concretàvem massa, no tindríem marge de maniobra”, admet un dels artífexs del text, que agafa com a base el projecte que defensen els andalusos.
Protocol aparcat
Així doncs, a Granada es conformen a escenificar un acord de mínims que convenci el PSC. De fet, abans de la trobada està prevista una última reunió per tancar els serrells i evitar que es continuï donant oxigen a les veus del PSOE que defensen trencar amb els catalans. Això fa que la renovació del protocol del 1978 que regeix les relacions entre el partit català i espanyol –un mandat de l'últim congrés del PSC– hagi quedat ajornada fins després de la trobada d'aquesta setmana a Andalusia. Si s'entenen amb el model territorial, és possible que ni el toquin, s'assenyala des de Ferraz. En cas contrari, s'obriria un escenari de confrontació que cap de les dues direccions no preveu.