L'SNP acusa Londres d'atiar la por contra la independència

La pugna entre unionistes britànics i independentistes escocesos continua ben viva al Regne Unit. Ahir, a Glasgow, el ministre de Comerç, Vince Cable, va posar damunt la taula un altre informe del govern britànic, el quart, que alerta de suposats riscos per a les empreses i els llocs de treball del país en cas d'un vot afirmatiu en el referèndum del 18 de setembre del 2014. La resposta de l'altre bàndol no es va fer esperar. Des d'Edimburg, la viceprimera ministra de l'executiu del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, va acusar Londres de cometre “un greu error”.

El nou document del govern de Cameron sosté, entre altres punts, que 2.665 empreses amb seu social a Escòcia pertanyen a accionariat establert a la resta del Regne Unit i que representen, segons estimacions del 2012, un 19% dels llocs de treball del país; és a dir, 338.000. Pel que fa a les vendes exteriors, es calculen en 53.000 milions d'euros, de les quals un 66% es destinen al mercat que formen Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord. La “desestabilització” d'empreses i negocis de què parla Cable en el seu informe seria fruit de la hipotètica “ruptura del mercat únic britànic” en cas d'independència. Un llenguatge gens innovador, que és qualificat de “campanya de la por” per part de l'SNP.

Altres dades sotmeses a anàlisi són, sorprenentment, molt més puerils. Per exemple, que les companyies escoceses podrien reduir el servei postal actual (de sis a cinc dies de repartiment) i que els preus de les tarifes podrien variar sensiblement. També que la qualitat de la banda ampla d'internet a què tindrien accés, especialment en les àrees rurals més remotes d'Escòcia, disminuiria. O que els usuaris de telèfons mòbils podrien haver de fer front a les despeses de l'anomenat roaming.

Inopinadament, Downing Street va insistir en aquest punt en assegurar, durant un briefing de presentació del text, que la gent que fes trucades a prop de la frontera entre una futura Escòcia independent i la resta del Regne Unit (RUK, com ja és coneix l'acrònim que en resultaria) podria incórrer, sense adonar-se'n, en càrrecs no volguts, “si el seu telèfon mòbil connecta amb una antena de l'altra banda de la frontera”.

Oblidava Downing Street, i tampoc s'esmenta al document, que la Comissió Europea vol eliminar aquestes taxes quant a trucades de veu, missatges de text i accés a internet, i que ja les ha retallat un 75 per cent des del 2007. A més, fa dues setmanes els comissionats van votar a favor de posar fi a tots els càrrecs d'aquest tipus el juliol del 2014 per crear un mercat únic europeu de telecomunicacions. La decisió, però, encara no és ferma.

Aquesta feble argumentació unionista també ha estat aprofitada per l'SNP per qualificar-la “d'enganyosa i poc acurada”. Nicola Sturgeon va afirmar que “qualsevol anàlisi objectiva hauria de reconèixer que els costos del roaming s'hauran eliminat [aviat] i que l'únic risc és que el Regne Unit abandoni la UE”. Sturgeon feia referència a la promesa del premier, David Cameron, que, en cas de guanyar les eleccions generals del 2015, el Regne Unit celebraria un referèndum per decidir el futur de la seva relació amb la Unió el 2017. Fins i tot veus unionistes han criticat aquests arguments contraris a la independència, perquè la seva puerilitat pot acabar sent contraproduent per als interessos que defensen.