Relació epistolar
Rajoy afirma que llegirà “amb atenció” la carta de Mas sol·licitant celebrar la consulta posició La Moncloa manté la mateixa actitud tancada La Generalitat descarta enviar la missiva a organismes internacionals
La relació entre els governs espanyol i català ja fa força temps que pràcticament se circumscriu a l'àmbit judicial, amb l'intercanvi de recursos per invasions competencials i impugnacions de les iniciatives del Parlament davant el Tribunal Constitució. Ara, però, Artur Mas intenta obrir una escletxa en aquest complicat camí de l'entesa: la relació epistolar. I és que Mariano Rajoy té intenció, si més no, d'obrir la carta que li farà arribar Artur Mas oficialitzant la petició per poder celebrar la consulta. El president espanyol assegurava ahir, durant una conversa amb periodistes al passadissos del Congrés, que quan rebi l'escrit el llegirà “amb atenció”. Això sí, la resposta va anar acompanyada d'una rialla. Altra cosa és si mantindrà el fil de la correspondència o respondrà a la reclamació del català –amb la negativa habitual i amb els arguments de sempre, que la Constitució no contempla la consulta– aprofitant algun acte públic per fer ostensible el cop de porta.
En tot cas, a l'espera de rebre la carta del president, Rajoy va deixar clar que no li agrada gens la imatge darrerament que es projecta de Catalunya. Així, en relació amb el Concert per la Llibertat, el líder del PP hagués preferit, doncs, que no s'hagués produït la fotografia d'un Camp Nou ple a vessar reclamant la independència.
No es va esplaiar més perquè Rajoy prefereix mantenir la tàctica de fer veure que no hi sent quan li pregunten per la pulsió sobiranista que es viu a Catalunya. La prova és que minuts abans va defugir la pressió d'Alfred Bosch, el portaveu d'ERC, el qual, aprofitant un ple sobre la UE al Congrés, li va reclamar que deixés de “fer-se el suec” i donés una resposta als millers de ciutadans que van reunir-se dissabte passat a Barcelona per exigir el seu dret a decidir. En aquest cas, també va es va fer l'orni.
Agafar embranzida
Però malgrat aquesta actitud, la Generalitat està convençuda que el govern espanyol no podrà donar l'esquena permanentment a Mas. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va valorar “la força” que està agafant la reivindicació de la consulta més enllà de l'àmbit institucional i dels partits. Unes 250 entitats s'han afegit ja al pacte nacional pel dret a decidir que es va constituir la setmana passada. Amb aquella simbòlica reunió, el govern considera que es va produir un “punt d'inflexió” que forçarà Rajoy a moure fitxa. “Hauran d'acabar atenent la majoria del país”, va defensar Homs.
El gabinet de Mas descarta, tal com reclamava ERC, fer arribar la missiva als organismes internacionals, perquè ja fa pedagogia a l'exterior per la via diplomàtica. Tampoc considera convenient que el Parlament tramiti una reforma de la llei de referèndums al Congrés perquè els catalans es puguin pronunciar a les urnes. “El que no podem fer és anar a concurs d'idees setmanals”, va etzibar sobre propostes de republicans i ecosocialistes.
El meló de la pregunta
El govern és partidari d'ajustar-se al full de ruta traçat sobre el calendari. Durant aquest juliol enviarà la carta a Rajoy, probablement després que el Consell Assessor per a la Transició Nacional acabi l'informe que analitzarà i jerarquitzarà les vies jurídiques per encabir la consulta. Abans, es constituirà dijous la comissió parlamentària del dret a decidir i, fins a finals d'any, el govern preveu enllestir els mecanismes jurídics que emparin la convocatòria. Aleshores fixarà una data dins del 2014 i obrirà el meló de la pregunta.
Homs: “Que paguin els deutes”
Si el govern espanyol pretén que la Generalitat pagui els proveïdors a 30 dies, ha d'abonar els deutes que té amb Catalunya. Aquest és el missatge que el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va llançar ahir al ministeri d'Hisenda davant de l'amenaça d'intervenir els territoris que no paguin a temps els seus proveïdors, fins al punt d'assumir-ne la tutela dels impostos cedits. Homs va admetre que la Generalitat paga “tard i malament”. Però va advertir a la Moncloa que si Catalunya recaptés i gestionés els impostos dels catalans disposaria de més recursos que evitarien els retards. Les retallades als serveis públics també “serien menors”.
