Menyspreu al Parlament

La tensió i el nerviosisme per la consulta s'han instal·lat al Parlament. De la bel·ligerància en el debat, a l'abandonament de funcions. El PP i Ciutadans es van negar ahir a integrar-se en la ja constituïda comissió d'estudi del dret a decidir. Després d'un tens debat a l'hemicicle en què els d'Alícia Sánchez-Camacho i els d'Albert Rivera van censurar que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ho sigui també de la comissió, els dos partits van renunciar a formar part d'un ens que creuen que defensa “el dret a dividir”. Paradoxalment, amb aquest gest insòlit els dos grups van segregar la cambra i van renunciar a defensar-hi les seves posicions a efectes pràctics.

CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP van optar per inaugurar la comissió amb normalitat, sabent-se representants de 107 diputats de 135. Aquesta gran majoria, segons va defensar Joan Herrera, no els dóna una “òbvia legalitat, sinó una forta legitimitat”. Els ecosocialistes han estat els principals reivindicadors de la comissió. Reivindiquen que el Parlament assumeixi un “paper principal” en el procés per evitar que CiU i ERC en portin les regnes. Per això van proposar donar-li la màxima solemnitat amb De Gispert en la presidència.

La presidenta del Parlament va albirar que la comissió farà una feina comparable a la que va treballar per la reforma de l'Estatut o el pacte fiscal, i va garantir la seva voluntat de “diàleg”, “moderació” i “legalitat”. “Vull que es faci un treball democràtic de primer ordre”, va defensar. De Gispert es va negar a donar per definitiva l'absència del PP i Ciutadans. Els va deixar la porta oberta perquè designin els dos membres que corresponen a cada partit.

No es preveia que la comissió aprovés el pla de treball. Però els ecosocialistes, més ràpids que ningú, van entregar als partits un guió per demanar, entre altres coses, que la cambra sigui la que estableixi la data i la pregunta de la consulta. De Gispert obrirà una tanda de contactes amb els partits per fixar les funcions i els deures a fer en el que ha de ser l'espai parlamentari d'impuls del referèndum. El seu propòsit és que la comissió es torni reunir a finals de mes i enllesteixi la llista de compareixents per la tardor.

CiU preveu coordinar el paper de la comissió amb la resta d'òrgans de treball per a la consulta: el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que és el grup d'experts que aconsella el govern, i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que reuneix els partits i les institucions amb la societat civil. “El Parlament ha de treballar per fer possible la consulta, el referèndum, des del punt de vista democràtic, tenint en compte la legalitat vigent”, va assenyalar De Gispert.

La concepció sobre la legalitat és, justament, el principal punt de fricció que s'entreveu entre el PSC i la resta d'integrants de la comissió. Els socialistes van insistir en la necessitat que la consulta s'ajusti a la legalitat espanyola i sigui acordada amb Madrid. “Només així tindrem garanties suficients perquè el resultat sigui acceptat per les dues parts”, va insistir el seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena. Els de Pere Navarro, que van rebutjar participar en el pacte nacional, integren la comissió per no despenjar-se del dret a decidir. No obstant això, i decidits a mantenir una posició ambivalent, el PSC va censurar dins de l'hemicicle que De Gispert presidís la comissió perquè no hi serien tots els grups i es va abstenir en la votació, però fora del ple, un cop constituïda, hi va assentir. I és que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP es van veure forçats a haver de sotmetre al parer de tots els diputats la presidència de De Gispert per un problema reglamentari. El PP i C's havien qüestionat que la presidenta pogués moderar la comissió. Finalment, van trobar una solució salomònica: ratificar-ho per majoria absoluta.

Aquesta votació va permetre que els populars i els d'Albert Rivera poguessin intervenir en el debat abans que es posés en marxa la comissió, a la qual no assistirien. “No existeix el dret a separar-se, el dret a dividir”, va sentenciar el líder de Ciutadans, en castellà. El popular Santi Rodríguez va acusar els partits pro consulta de “perjudicar la institució” amb objectius “partidistes”. Després exercirien el deixament de funcions.