‘Quo vadis', PSC
Rubalcaba dóna oxigen a Navarro acceptant que la reforma avali l'ordinalitat, en els termes rebaixats pel TC
El PSC ven la cita com una gran oportunitat per a Catalunya
El PSC arriba a la convenció del PSOE a Granada amb una bombona d'oxigen que Alfredo Pérez Rubalcaba a l'últim minut li ha penjat a l'esquena: el text que propugna una reforma de l'estat autonòmic en clau federal finalment sí que inclourà el concepte d'ordinalitat, tal com va quedar recollit a l'Estatut després de passar el sedàs del Tribunal Constitucional. La batalla que els dos últims dos dies han mantingut les direccions estatal i catalana s'ha concentrat a discutir per una qüestió òbvia, però que dins el PSOE provoca urticària cada cop que es nomena: el reconeixement explícit als territoris que més aporten i que més hi perden amb la “solidaritat”. La prova és que ahir al vespre Rubalcaba va reunir tots els seus barons per acabar de salvar els últims esculls del document, que avui al migdia faran públic, i tractar el model de finançament autonòmic, que és una de les qüestions que genera les disputes més acalorades entre Catalunya i territoris com ara Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa o Astúries.
De fet, els de Rubalcaba pretenien liquidar l'assumpte de les finances en quatre ratlles. L'objectiu era nomes encabir algunes pinzellades a la Constitució amb un text el menys feixuc i més obert possible per no complicar-se l'existència i, sobretot, per facilitar futures negociacions, es justificaven.
Evitar suspicàcies
Però el cop de porta exhibit dimecres passat per l'encarregat d'elaborar el text, el basc Ramón Jáuregui, que es va negar a incloure el mot ordinalitat per no provocar suspicàcies d'última hora entre els barons més combatius, va ser l'última galleda d'aigua freda que li queia al PSC després que el PSOE s'hagués tancat a discutir el dret a decidir o que no acceptés la definició de Catalunya com a nació.
I és que els de Rubalcaba insisteixen que és vàlida l'actual qualificació de la carta magna, que parla de “nacionalitats i regions”. Des del PSOE se subratlla que de cap manera tornaran a passar “el viacrucis” de l'Estatut. Tot i així, s'està negociant un subterfugi per al concepte de plurinacionalitat.
Amb aquest panorama al davant, el PSC no dissimulava el seu malestar, i Pere Navarro va decidir posar la banya en l'ordinalitat, i finalment ahir el mateix Rubalcaba va anunciar que acceptaran usar un concepte que ja va admetre durant la discussió de l'Estatut al Congrés i que, amb matisos i rebaixes, el TC també va deixar passar. Això sí, amb el benentès que l'alt tribunal consagra el concepte, però no obliga l'Estat a buscar fórmules per garantir que Catalunya no perdrà pes específic després d'aportar a la “solidaritat”.
Davant el reconeixement explícit de la direcció del PSOE a les reclamacions del PSC, Navarro pot continuar batallant amb la singularitat o els drets històrics o la consulta o bé donar-se per satisfet amb el que avui firmarà el conjunt del PSOE i que no deixa de ser un retoc de l'Estat autonòmic en un moment en què la tensió entre l'Estat i Catalunya està arribant als nivells màxims a conseqüència de l'esperit recentralitzador de les polítiques de Rajoy i l'impuls sobiranista que s'ha instal·lat en l'executiu català i el Parlament.
Així, doncs, és possible que al PSC el consell territorial li pugui servir per vendre que el PSOE fa un pas endavant i dóna una oportunitat perquè Catalunya intenti neutralitzar l'involucionisme del PP, però veient com s'està desenvolupant la cursa política catalana difícilment sembla que hagi de suposar que els serveixi per atrapar els que van al capdavant.
Però, en clau interna, l'acceptació pel PSC d'un document en el qual ha hagut de fer importants concessions perquè tots els territoris –començant per Andalusia, la que mana de veritat dins el socialisme espanyol– hi han volgut deixar la seva empremta li pot servir per reconciliar-se amb alguns sectors del PSOE que no acaben d'entendre per què no trenquen d'una vegada els llaços amb una formació que presumeix “de tenir veu pròpia” encara que només en una ocasió ha trencat la disciplina de vot i va ser, precisament, per votar a favor que es negociï amb l'Estat la celebració d'una consulta legal.
Millor relació
Rubalcaba, en canvi, sempre ha vist més o menys amb bons ulls l'actual direcció del PSC. En contra del que pugui semblar, destacats membres del PSOE han dit sovint que és més senzill entendre-s'hi que en les etapes de Maragall i Montilla, malgrat que en algunes ocasions –sobretot en la batussa pel dret a decidir o quan va qüestionar la continuïtat del rei– Navarro li hagi fet passar magres al cap de files de Ferraz. De fet, l'últim debat obert: el seu rebuig als sistemes financers basc i navarrès arribarà viu a Granada, perquè altres territoris també qüestionen no el model, però sí els límits a la “solidaritat” que implica.
L'article 150.2, eliminat
L'objectiu del document és posar punt final a la “guerra de competències” definint d'una vegada quines són les que tenen en exclusiva els territoris. Això fa, però, que es barri el pas a la possibilitat de traspassar responsabilitats de l'Estat a les autonomies que ho negociïn a través de l'article 150.2 –que s'eliminaria– i el qual en el seu moment va facilitar que Catalunya assumís tasques de seguretat i trànsit. El concepte del cafè per a tothom, que amb els governs del PSOE va viure grans moments d'expansió, s'intentarà que passi a la història blindant competències a la carta. El que també es vol incloure a la carta magna és la protecció dels serveis bàsics, com ara l'educació i la sanitat, garantint que es mantingui la universalitat del servei i la igualtat de prestacions arreu de l'Estat.
