Un dispositiu de 3.300 persones per a la cadena humana
La iniciativa suposa un repte organitzatiu molt més gran que la manifestació de l'última Diada
El traçat s'ha dissenyat amb criteris logístics i també polítics
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) desplegarà un dispositiu de més de 3.300 persones per coordinar la que ha estat batejada com la Via Catalana, és a dir, la cadena humana que vol formar de punta a punta del territori català l'Onze de Setembre vinent. Un desplegament al capdavant del qual hi ha Ignasi Termes i Ferran Civit. El primer, màxim responsable de continguts. El segon, del complexíssim dispositiu logístic que comporta el nou repte que s'ha marcat l'ANC.
Termes i Civit són el punt més alt de l'estructura organitzativa. Dels dos coordinadors nacionals depenen sis coordinadors regionals i, dels quals, els comarcals. L'escala continua amb 86 coordinadors locals, un per cadascun dels municipis que unirà la cadena. D'aquest nucli de coordinació, en dependran els 800 equips de quatre persones encarregades de controlar cada tram de 500 metres al llarg dels 400 km que tindrà el traçat. Cada equip l'integraran un responsable o cap d'equip, un fotògraf i dos voluntaris més. Això, només per a la logística estricta per muntar la cadena. Qüestió a banda seran les activitats paral·leles que es desenvolupin.
El volum de personal desplegat dóna una idea de la magnitud i la complexitat del dispositiu. Civit, que l'any passat ja va estar en l'organització de la manifestació que l'Onze de Setembre va col·lapsar el centre de Barcelona, ho resumeix així: “L'any passar ho vam muntar tot en dos mesos, i va ser un màster, però muntar això d'ara serà treure's un doctorat cum laude.”
La iniciativa, inspirada en la Via Bàltica –la cadena humana de 600 quilòmetres que el 1989 va unir Estònia, Letònia i Lituània per demanar una independència que les tres repúbliques van assolir dos anys després–, resseguirà l'N-II i l'N-340 en un traçat que correspon al de la Via Augusta romana. “Aquest eix de nord a sud és la columna vertebral dels Països Catalans”, argumenta Civit, que explica que el fet de començar i acabar al Pertús i a Alcanar permet que, si algú a la Catalunya del Nord o al País Valencià vol perllongar la cadena, pugui fer-ho –tot i que no serà l'ANC la que s'encarregui en cap cas d'eventuals prolongacions del recorregut, precisa–. L'opció escollida deixa fora la Catalunya interior i una de les quatre capitals de demarcació, Lleida. Però cap traçat passaria per arreu, i l'ANC ha optat per aplicar dos criteris per dibuixar-lo: un de logístic i un de polític.
Demografia i política
Pel que fa al primer, “és més fàcil que 500.000 persones facin 10 quilòmetres que no pas que 50.000 en facin 100.” I, per això, convenia que la cadena passés per zones més poblades. De fet, la principal preocupació de l'organització és trobar prou gent disposada a desplaçar-se per poder completar els trams amb menys densitat demogràfica. Tres, especialment: el que va d'Amposta a l'Hospitalet de l'Infant, el de Vilafranca a Vallirana i el de Figueres al Pertús.
I el segon criteri? “Això serà un acte polític: no és un recorregut per indrets simbòlics, passa per on ha de passar si volem aconseguir la independència”, remarca Civit. És a dir, per zones “on hi ha més indecisos”, com ara el Camp de Tarragona, el Tarragonès, el Baix Camp i el Baix Llobregat. Per convèncer-los. “Volem que en passar per aquestes zones, per barris on el suport a la independència no és encara majoritari, la gent vegi que s'hi pot sumar, que aquest és un projecte cívic, participatiu, inclusiu i pacífic”, argumenta Civit, que explica el simbolisme: “Serà com una sardana: quan algú s'hi afegeix, la rotllana s'eixampla.”
Assaig general a Lleida
La ciutat de Barcelona serà l'únic indret on la cadena es desdoblarà en dos traçats: un que recorrerà la façana marítima i després pujarà pel Paral·lel, i un altre que resseguirà els dos extrems de la Diagonal però no el seu tram central, perquè s'internarà al centre de la ciutat per passar per la Sagrada Família, el parc de la Ciutadella, la plaça Sant Jaume, la Rambla, la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia. Girona la travessarà també per l'eix nord-sud: es passarà per l'ajuntament i es resseguirà el traçat de la carretera de Barcelona. A Tarragona, el traçat, també únic, passarà pel carrer de la Via Augusta, la rambla Nova, l'avinguda de Roma i la carretera de València.
L'única de les quatre capitals de demarcació per on no passarà la Via Catalana és Lleida, però també se li reserva el seu protagonisme. Dies abans de l'Onze de Setembre, està previst que sigui escenari de l'assaig general que l'organització vol celebrar per acabar d'afinar tot el dispositiu. Serà l'últim dels aperitius que durant tot l'estiu l'ANC anirà fent per tot el territori, en forma de cadenes de més petit format, en clau local, com les que ja s'han organitzat a Deltebre, Jesús i Roquetes, Sant Cugat i, sense anar més lluny, a Banyoles, on se'n va formar una ahir mateix al vespre.