Resistència amb creativitat
L'argument
de la inviabilitat econòmica o social d'una Catalunya independent
no té base
Algú ens ha comentat que l'editorial de la setmana passada -”Temps de resistència”- no es va entendre. Algunes persones ens ho han dit i deuen tenir raó. Per tant, és bo que mirem avui d'explicar millor el que volíem dir. Sense barroquisme. I concretament sobre el futur de Catalunya com a país. Com a societat.
1. Políticament i institucionalment Catalunya viu un moment molt difícil. El projecte col·lectiu que hem tingut durant les últimes dècades, i que durant un temps havia anat bé, a hores d'ara és totalment rebutjat per l'Estat espanyol, amb una política d'ofec financer, d'escapçament del poder polític (”esto de la Generalitat lo vamos a convertir en cartón piedra”), de mantenir l'estat del benestar que la nostra societat necessita, etc.
2. Això no és resultat d'una conjuntura espanyola que podria canviar amb unes eleccions o un canvi de govern, sinó d'una actitud espanyola molt general. Que no és previsible que canviï. Més aviat al contrari. Més aviat creuen que amb aquesta política “dentro de dos generaciones de esto de la lengua y del estatuto ya no se hablará”.
3. Algú pot pensar que es produirà allò que en diuen “refer ponts”. Que es refaran ponts entre Catalunya i Espanya. Hi ha alguns sectors que en parlen. Però sense cap mena de proposta ni de suggeriment. Ni cap indici que n'hi pugui haver.
4. Així les coses, la reclamació d'independència és lògica i del tot justificada. Contra la qual hi sol haver dos arguments principals:
a) La viabilitat de Catalunya com a estat independent. Aquest argument és del tot inconsistent. Catalunya té totes les condicions per a ser un estat independent. En tots els sentits. Per altra banda, l'experiència ho demostra. Durant els últims vint anys han aparegut més de deu nous estats a Europa. Tots ells econòmicament menys consistents que Catalunya. I més petits. Sovint, socialment més inestables. Amb més problemes interns. I tots ells se n'han sortit bé. Tots ells estan millor de com estaven. I aquests dies, per exemple, hi ha molt bones notícies d'estats nous com Letònia, Lituània i Croàcia.
No, l'argument de la inviabilitat econòmica o social d'una Catalunya independent no té base.
b) Més seriós és l'argument de la radical oposició espanyola. I de l'actitud reticent que, d'entrada, puguin tenir alguns països europeus. Això sí que requeriria un treball molt a fons. D'explicació, de precisió, d'actituds i actuacions positives de cara a Europa. Difícil, però que Catalunya pot fer. Perquè en tots els terrenys té actius molt importants. Però l'argument més important seria que visualitzés molt clarament un suport popular molt potent a favor de la independència. Per això és tan important el tema de la consulta o del referèndum. Tan determinant. Europa pot ser poc sensible a arguments econòmics o històrics, però li resulta més difícil ser-ho a l'expressió democràtica, molt potent, de la voluntat popular. Expressada de forma que no pogués ser ignorada o menystinguda.
Però la independència possiblement comportaria -en el cas que s'aconseguís- més dificultats a tenir en compte. Com ha passat en els casos que acabem d'esmentar dels Països bàltics. Ara van bé, i millor que abans, però els primers anys d'independència no varen ser fàcils. Sobretot per a Letònia. Varen haver de fer un gran esforç. El varen fer i se n'han sortit. I ara alguns sectors letons fins i tot gallegen i diuen que no els cal entrar a l'euro. (Però els convé fer-ho. I ho faran).
O sia que cap possible sortida de la dificultat actual és indolora. I és per això que el títol de l'editorial de la setmana passada era “Temps de resistència”. Seguir com estem porta a la residualització com a país i com a societat. A no ser res. I el procés d'independència té les dificultats que ja hem dit, i la mateixa independència reclamaria un esforç d'adaptació. Que sortiria bé, com a Estònia o Eslovàquia, però que tindria les seves dificultats.
O sia que, passi el que passi, per a bé o per a mal, tindrem uns anys difícils. Viurem un temps de resistència. Passi el que passi.
Ho dèiem la setmana passada, ho repetim ara. Però cal afegir-hi una cosa, que és que ens permet tenir confiança. A Catalunya hi ha país. Hi ha gent. Hi ha iniciatives. En tots els terrenys. És veritat que hi ha gent que se n'ha d'anar. Com passa a tots els països que viuen una crisi. I és de doldre. Però continua havent-hi un gruix important de gent molt capaç i amb ganes. Gent resistent i creativa.
Més que mai, el que cal és que aquest esperit prevalgui.