Mas aguanta el xàfec
El president entoma al Parlament crítiques generalitzades pel cas Palau i diu que, si s'escau, depurarà responsabilitats quan hi hagi sentència
Insisteix, però, que confia en els responsables dels comptes de CDC
Mas va voler marcar distàncies amb Rajoy dient que ell sí s'explica
Que Rivera parlés ahir del 4% no va escandalitzar ni sorprendre ningú
“Vostè té un problema que es diu 4%”, va etzibar ahir el líder de Ciutadans, Albert Rivera, al president Artur Mas, en un ple del Parlament marcat per les conclusions, fetes públiques dimarts, del jutge instructor del cas Palau, Josep Maria Pijuan, que considera que aquest era el percentatge que la constructora Ferrovial pagava a CiU via el Palau de la Música a canvi de rebre adjudicacions d'obra pública.
Rivera, però, també parafrasejava el famós “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%” que el 24 de febrer del 2005 el president Pasqual Maragall va disparar a Mas, llavors cap de l'oposició. Aquell dia, l'hemicicle, tribunes de premsa i convidats inclosos van encaixar l'atzagaiada amb sorpresa i estupor. I Mas va reaccionar exigint al president que retirés l'afirmació sota l'amenaça de trencar relacions i la ponència que havia de redactar el nou Estatut, aposta estratègica del tripartit. O engegar “la legislatura a fer punyetes”, en paraules de Mas, que va instar el president a anar als tribunals si tenia proves, i també va avisar que a la propera insinuació, qui aniria al jutge a posar una demanda seria CiU. Maragall, no cal dir-ho, va retirar immediatament l'afirmació, però la sospita, això sí, ja s'havia expressat.
Però ha plogut molt des de llavors. Ahir, l'afirmació de Rivera ni va sorprendre ni va escandalitzar ningú. Ni va provocar una reacció irada. És obvi que Mas no podia replicar el líder de C's amb cap amenaça de trencar relacions, ja que no hi té res en comú. Però tampoc no pot ja amenaçar amb anar als tribunals, perquè el tema ja hi és, i Rivera no feia més que fer-se ressò del que diu el jutge.
De fet, l'enfrontament entre Rivera i Mas ni tan sols va marcar el punt més calent d'una sessió en què l'oposició li va exigir explicacions i una neteja a fons a casa seva. El president, menys altiu que contemporitzador, a diferència d'altres sessions de control, no es va cansar de repetir que ja era hora que arribés el judici, que ell és el primer que advoca per la transparència, que està disposat a explicar-se tant com faci falta –el 31 de juliol ha de comparèixer al Parlament per aquest assumpte– i que, si s'escau, i tant que depurarà responsabilitats, però també que això serà quan el que hi hagi sobre la taula sigui una sentència, amb proves, ja que de moment només hi ha indicis, que arran d'aquella sospita llençada per Maragall hi va haver investigacions i auditories i “tot va quedar en no-res” i que, d'acord amb el que a ell li han explicat els responsables dels comptes del partit, no hi ha hagut finançament il·legal. “I no només és la meva obligació creure-me'ls, sinó que me'ls vull creure”, va rematar. Això últim era la resposta al líder del PSC, Pere Navarro, que li havia demanat si podia garantir que CDC no s'ha finançat de manera irregular.
La principal i més aspra topada de Mas, que va voler marcar distàncies amb Rajoy i el cas Bárcenas insistint que ell sí que dóna explicacions, va ser amb Alícia Sánchez-Camacho. Quan la líder del PP català es va referir al cas Palau com “un gravíssim cas de corrupció”, l'hemicicle es va astorar, amb nombrosos diputats versionant al gust allò de la palla, la biga i els ulls propis i aliens, i un, David Fernández, de la CUP –l'única formació, amb ERC, que ahir no va optar per furgar en la ferida– fins i tot fent l'onada a la popular. Ella va seguir, va afegir al còctel una referència a l'exconseller d'Esquerra Jordi Ausàs, acusat de contraban de tabac, i també, per motius oposats als de Mas, i com que era amb el qui li xiulaven les orelles, va marcar distàncies entre els casos Palau i Bárcenas: en aquest, “és un presumpte delinqüent que és a la presó” qui fa les al·legacions, i en el que esquitxa CDC és un jutge, va remarcar.
Mas va acusar la líder del PP de llençar “perdigonades” barrejant-ho tot, i li va llençar una pulla final on anaven implícits tant l'afer Bárcenas com el de l'espionatge a la Camarga: “Quan vostè parla de temes de corrupció i irregularitats li falta una mica de sentit de la mesura. I no vaig més enllà per no ofendre-la personalment.”
LES FRASES
L'escrit del Palau desapareix de l'argumentari
Artur Mas va insistir a recordar que els indicis no són proves, ni el que diu el jutge instructor fets provats, però va evitar tornar a esgrimir com a argument d'autoritat l'escrit del Palau de la Música al jutge, en què s'evita atribuir cap responsabilitat ni a CDC ni a cap persona vinculada amb el partit. Un document que el dia abans tant Convergència com el portaveu del govern, Francesc Homs, van contraposar de manera sistemàtica amb les conclusions del jutge Pijuan. Homs va arribar a afirmar que “crida l'atenció que el que veu el jutge entra en contradicció amb el que veu el Palau”, de qui va subratllar la condició de “principal perjudicat”.
La desaparició en l'argumentari defensiu de Mas d'aquest element es produeix després que la junta de l'Orfeó Català es desdigués i desautoritzés la lectura d'Homs. La junta de l'entitat, que juntament amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música (l'altra pota no institucional del Palau) ja havia matisat que la posició definitiva sobre la demanda de responsabilitats en el cas l'expressarà en l'escrit d'acusació que ha de presentar a l'octubre, es va reunir dimarts a la nit i després va emetre un comunicat en què “lamenta profundament la mala interpretació dels fets i les accions procedimentals” feta per Homs i que, de retruc, va motivar també dures crítiques al Palau per part del PSC i ICV.