El dia que vam començar a guanyar

Demà farà tres-cents anys que les tropes borbòniques iniciaren el setge de Barcelona. Fou un episodi terrible i sagnant. El general de les tropes hispano-franceses James Fitz-James Berwick va celebrar el seu sant amb una missa i amb la capital catalana de testimoni mut i rodejat. Tot seguit el capellà va beneir els canons i es va iniciar l'atac de matinada. Era l'etapa final de la guerra de Successió i possiblement la cruïlla històrica més funesta per al nostre país.

Barcelona, capital dels catalans, va decidir plantar cara, va decidir abraçar la resistència. Era l'única manera llavors i, així, és ara. Avui no hi ha canons però ens envolten diverses amenaces, com llavors, contra el nostre minvat autogovern, contra la llengua i la cultura, contra les bases del nostre estat del benestar. És moment de reivindicar l'actitud d'aquells homes i dones que fa tres segles van pensar que pagava la pena fer un pas endavant tot i saber que el camí era difícil. Avui com llavors el país està ple de catalans valents que, malgrat els setges de tot tipus, segueixen amb la seva batalla quotidiana, guanyant terreny, pam a pam, a la por i al desencís.

És moment de recordar valors com la solidaritat i la dignitat d'aquells catalans que ho van donar tot. Des dels hospitals fins als voluntaris de les diverses companyies. Tota la ciutat fou una pinya sota les bombes. D'aquella dignitat nacional i social n'hem de prendre exemple en un moment com l'actual. Només entenent el passat aspirem a decidir el nostre futur. Fa tres-cents anys, decidint resistir, vam començar a guanyar.

La nostra única arma avui, l'única que volem fer servir, és la democràcia. I la nostra força, la nostra munició, seran els vots que puguem ser capaços de sumar. És per això que volem eixamplar la majoria pel sí, perquè volem guanyar i perquè volem convèncer. Aquesta és la nostra resistència. El nostre compromís insubornable és amb la democràcia. No podem permetre que un país ric com el nostre no pugui tractar els seus ciutadans com es mereixen. És temps de segar cadenes, temps de decidir.

Volem governar el nostre destí perquè volem una societat més justa, perquè volem una Catalunya pròspera que ens permeti la igualtat d'oportunitats, perquè volem un país de benvinguda i sense fronteres.

Ens van prendre les nostres llibertats amb la força de les armes fa tres segles, avui exercirem la nostra llibertat amb l'omnipotència de les urnes i dels vots. Tenim deures: què volem ser? Quin ha de ser el nostre paper al món? Necessitem una àmplia majoria per poder construir aquest nou país, per poder tenir una societat lliure i que sigui per a tots. Guanyar la majoria segueix sent el repte més important.

Ser patriota avui, com sempre, és ser valent però, sobretot, ser generós amb els que han de venir darrere nostre. I, si fa tres-cents anys l'única opció era aguantar, avui l'única opció és decidir: fer un pas endavant i abraçar la llibertat.