Amb consulta o sense
L'informe del consell assessor legitima unes eleccions plebiscitàries si l'Estat tanca totes les altres portes
Suggereix a Mas començar intentant aplicar la legislació catalana
Serà en una consulta, permesa o pactada amb l'Estat, i si no, a través d'unes eleccions plebiscitàries, però el que és clar és que el poble de Catalunya disposa de mecanismes per pronunciar-se sobre si vol un estat propi. L'informe sobre la consulta que va presentar ahir el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) –el primer i més voluminós de la vintena que li ha encarregat el govern, amb més de 200 planes– avala que jurídicament tot és possible, si bé la via que s'agafi dependrà al final de la voluntat política de l'Estat. Els experts, això sí, fan un recordatori: en darrer terme, si no hi ha cap altra sortida, les declaracions unilaterals d'independència “no constitueixen il·lícits” per al dret internacional. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ja reconeixia ahir que el govern no la descarta en el futur; això sí, sempre que sigui “posterior a alguna mena d'expressió popular, sigui en una consulta o unes eleccions”.
En l'informe, de fet, fins i tot es va més enllà, i es trobaria “políticament legítim” que l'actual Parlament fes una declaració unilateral en el més improbable cas que l'Estat no fes cas del resultat positiu d'una eventual consulta, o impugnés les plebiscitàries. Una possibilitat, aquesta última, que es considera remota per la “feble” base jurídica que tindria l'executiu estatal, ja que, tal com es recorda en l'informe, en cap cas el president Mas les convocaria amb un fi concret, i en tot cas serien els partits qui els donarien implícitament aquest rang en posar un seguit de propostes en el seu programa polític i comprometre's a dur-les a la pràctica si guanyessin.
Primer, la via catalana
En tot cas, l'informe també deixa clar que cal anar pas a pas, i el primer és esgotar les cinc vies que la legalitat vigent ofereix per convocar la consulta, que ja va apuntar fa uns mesos l'Institut d'Estudis Autonòmics. Els experts han entrat ara a analitzar-ne pros i contres, intentant conjugar tots els objectius: és a dir, que si es tomba la consulta sigui per motius polítics i no jurídics, que el procés no s'allargui i que la Generalitat hi tingui el major protagonisme possible. És per tot això que s'opta per intentar només dues o tres vies, en una decisió que haurà de prendre ara el govern. El que es recomana a Mas –que podria incloure, doncs, l'argument en la carta que s'ha compromès a enviar aquest juliol a Rajoy demanant-li oficialment que permeti la consulta– és que comenci intentant aplicar la legalitat catalana. És a dir, la llei 4/2010 de consultes per via de referèndum –recorreguda al TC, que en va aixecar la suspensió temporal, i que obligaria igualment a una autorització explícita prèvia de l'Estat– o bé la llei de consultes no referendàries en tramitació al Parlament. Només en cas que l'executiu popular tombés l'opció que es triés d'aquestes dues, es preveu plantejar-ne una altra que suposés a priori menys entrebancs constitucionals: la petició perquè es transfereixi a la Generalitat la capacitat de convocar referèndums, segons l'article 150.2 de la Constitució, o bé que apliqui l'article 92, és a dir, que el mateix Estat convoqui el referèndum, si convé modificant la llei orgànica del 1980 per fer-ho possible. En aquest sentit, en l'informe tampoc es veu del tot malament que la consulta es fes a tot el territori espanyol, fet que posaria en relleu segurament resultats totalment oposats a Catalunya i a la resta i facultaria a seguir el procés, si bé posaria en dubte l'essència de la votació: la sobirania catalana. El president del CATN, Carles Viver Pi-Sunyer, fins i tot apuntava una “clàusula de tancament” com a última opció: la petició d'una reforma de la Constitució, la presumpta negativa a la qual es podria produir al Congrés “amb certa rapidesa”.
En el document s'admet que no hi ha vies específiques en el dret internacional per a aquests casos, però sí que hi ha principis inspiradors –com el democràtic, el d'autodeterminació o el de protecció de les minories– que en un moment donat “poden tenir efectes jurídics”, segons Pi-Sunyer. Per exemple, a l'hora d'obligar l'Estat a negociar arran del resultat d'una consulta o a interpretar la legislació “de la manera més extensiva possible”.
Les armes de l'Estat
En l'informe, que ara el govern s'ha compromès a estudiar amb deteniment i avui mateix enviarà a la resta de partits i a les entitats integrades en el Pacte Nacional per al Dret a Decidir, també s'analitzen tots els escenaris possibles en cas d'hostilitat de l'Estat, i reconeix que no es pot descartar l'aplicació de l'article 155, que suspendria l'autonomia, si bé veu més complicat que es decreti l'estat de setge o que s'iniciïn accions penals contra els membres del govern o el Parlament. El text es completa amb una anàlisi del suport popular a la consulta, i una llista dels arguments que la legitimen.
LES FRASES
Una pregunta i dues respostes
Pel que fa a la pregunta, per als experts ha de ser “clara i neutral”, és a dir, no ha d'induir a l'orientació del vot. El text conclou que la millor opció és la que sols té dues possibles respostes –independència sí o no, per exemple–, si bé admeten que cal “ponderar altres elements per oferir pluralitat d'opcions”, segons Pi-Sunyer. En aquest cas, es poden plantejar tres o quatre respostes, fins i tot en arbre (si no es vol independència, quin model es prefereix?). En l'informe es desaconsella que la pregunta inclogui clàusules de salvaguarda de la legalitat, perquè du a confusió i s'entén que els poders públics ja actuen dins d'aquesta .
