El govern ignora l'Estat i aprova la llei del món local

Res no ha canviat i, per tant, el govern continua el desplegament de l'Estatut. I una de les principals previsions que feia és la llei de governs locals, en la qual fa dos anys que es treballa. El Consell Executiu va donar-hi ahir el vistiplau amb un advertiment del portaveu del govern, Francesc Homs: la Generalitat no tolerarà que s'imposi el “model forà” aprovat per l'executiu estatal, que posa en perill, justament, el model català, el qual s'ha demostrat eficient. El Consell de Ministres de la setmana passada va donar llum verd a la seva proposta per al món local, que la classe política catalana considera molt lesiva i, emparant-se justament en el fet que l'Estatut dóna les competències sobre l'administració local de manera exclusiva a la Generalitat, al setembre se'n començarà la tramitació parlamentària.

A més, hi ha un compromís verbal del ministre Cristóbal Montoro que la llei estatal no afectarà Catalunya. Homs va explicar que un informe del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de Catalunya també carrega contra les previsions de la llei de l'executiu espanyol.

Sobre el contingut de la llei catalana no hi ha hagut grans modificacions sobre les previsions inicials del Departament de Governació, presidit per la vicepresidenta, Joana Ortega. Un dels elements més representatius és la desaparició dels consells comarcals com a òrgans de representació política. Això significa que els 1.034 càrrecs públics actuals desapareixeran i que els consells seran governats pels consells d'alcaldes. Aquests hauran d'escollir un president i tindran un vot ponderat en funció de la població del seu poble. La concepció del Consell Comarcal canvia i es converteix, sobretot, en un aglutinador de serveis principalment mancomunats. Això es farà de manera automàtica en el cas de municipis de menys de 1.000 habitants pel que fa a temes com ara la recollida de residus o la neteja.

Un altre aspecte notable és la desaparició del Consell Comarcal del Barcelonès. Es considera que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja presta aquests serveis i que, per tant, hi ha una duplicitat d'administracions. Així, els municipis d'aquesta comarca passaran a dependre en exclusiva de l'AMB i també ho faran altres municipis de les comarques del Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. S'havia arribat a plantejar i fins i tot variar els límits de les comarques, però finalment sembla ser que la distribució territorial serà la mateixa i que aquests tres consells comarcals només s'aprimaran.

Homs va recordar que “la llei respecta tots els municipis existents a Catalunya a hores d'ara”, referint-se a la intenció inicial de l'Estat de fer desaparèixer els de menys de 20.000 habitants. Amb tot, la llei catalana preveu la fusió voluntària allà on ho justifiquin motius històrics, identitaris, geogràfics i econòmics. També destaca que es posa fi a una situació que es produïa fins ara: administracions superiors fan lleis que tenen efectes directes en les competències dels ajuntaments, però aquestes no van acompanyades de més recursos econòmics. A partir d'ara, això està prohibit per llei i, si hi ha transferències, hi ha d'haver diners pel mig.

Un altre aspecte polèmic que es regula són els sous d'alcaldes i regidors. El pressupost de la Generalitat en fixarà els límits màxims però en funció de diverses variables: no és el mateix un municipi costaner de 20.000 habitants que durant mig any pot triplicar la població i les necessitats de servei, que un altre d'un cens similar però amb una activitat més estable.