De professió, assessors
Aquest mandat, de CiU, la Diputació de Girona ha contractat 34 persones com a personal eventual de confiança, 5 menys que el 2007, amb ERC i PSC
La fiscalia de Girona en demana la relació del 2007 fins ara
Els eventuals de confiança els nomena el president
La Diputació de Girona, amb CiU al govern, té 34 llocs per a persones en qualitat de personal eventual de confiança dels partits amb representació, 5 menys que el passat, 2007-2011, amb ERC i PSC, en suprimir els directors d'àrea (vegeu gràfic a la plana 3). Ara s'ha obert un nou capítol, en un turbulent mandat, amb la petició de la fiscalia de Girona, que els requereix la relació del personal contractat per la institució des del 2007 fins ara; és a dir, durant el mandat d'ERC i PSC i fins al que ha transcorregut de l'actual, el de la presidència fracturada amb CiU, iniciat el 2011 i sacsejat per les diverses crisis que s'han derivat del cas Torramadé. El president de la Diputació, Joan Giraut (CiU), va destacar que “no li consta que s'hagi fet cap denúncia a la fiscalia”, per la qual cosa s'hauria incoat expedient d'ofici. Giraut va admetre en una entrevista que aquesta figura, com la de l'assessor, “incomoda i no seria desitjable”.
La Diputació de Girona té en nòmina 34 persones com a personal eventual de confiança. Del conjunt, 22 han estat proposades per CiU, 6 pel PSC i 5 per ERC (queda pendent la figura de cap de Comunicació, aprovada pel ple i a l'espera del seu nomenament). Tot plegat representa un cost públic de més d'un milió d'euros anuals. De fet, els contractats en aquest mandat són 5 menys que el 2007, amb ERC (14) i PSC (10), ambdós al govern, i CiU (14), a l'oposició. Aquests contractes, els de personal de confiança, formen part de l'oasi dels pactes entre partits a les diputacions, totes, i ha sortit ara a la llum a Girona, en part, arran de la denúncia de sindicats i de la junta de personal de la Diputació. Aquest és un mandat convuls que té diversos capítols ja antològics, com ara el cas Torramadé-Amador, la creació de l'àrea de Comunicació –separació derivada pels escrits del cap de Protocol i Premsa, Josep Maria Amargant, i la seva posterior pèrdua de confiança del president– i la denúncia del sindicats sobre la situació legal de part d'aquests contractes. Una crisi que pot tenir repercussions en el concepte dels eventuals de confiança, càrrecs que es publiquen al BOP i al DOG.
Denúncia del personal
A finals de juliol, Josep Maria Amargant, com a representant del sindicat de funcionaris, va entrar al registre de la institució quatre escrits demanant informació i alertant que hi havia cinc persones nomenades per UDC “que no compleixen amb les seves obligacions laborals i contractuals amb la corporació, ja que practiquen l'absentisme laboral des del dia del seu nomenament fins avui”, es diu a l'escrit. Un petició similar ja es va fer el 2010. Ara, el departament de recursos humans de la Diputació de Girona ha rebutjat els escrits i ha reiterat la legalitat d'aquests contractes i les seves funcions.
Nomenats per tres presidents en només dos mandats
El personal eventual de les diputacions el proposen els diferents partits amb representació en el consistori, el nomena per decret el president de la institució i és el plenari que aprova les places que ocuparan aquests contractats. Les característiques bàsiques dels contractes, és a dir les seves funcions, dedicació i retribució, es recullen en els decrets de nomenament. Pel que fa a les funcions, com per exemple els assessors, aquests han de “fer assistència a i col·laboració immediata amb les diverses activitats del grup polític amb representació corporativa encomanades directament pels diputats i pel cap de gabinet”. La seva dedicació ha de ser “coincident amb la jornada establerta per al personal de l'administració pública, amb horari flexible per especial disponibilitat per a treballs i assistència a reunions i actes fora dels horaris de la jornada normal i amb la possibilitat de fer torn partit”. Aquests dos darrers mandats, però, tenen la particularitat, inèdita en la Diputació de Girona, que aquests han estat nomenats o ratificats –són cessats en acabar el mandat– per tres presidents: Enric Vilert, el 2007 (ERC i PSC), Jaume Torramadé (UDC), el 2011, quan CiU va recuperar la presidència, i Joan Giraut (també d'UDC), quan va prendre el relleu en dimitir el primer per l'escàndol polític pel cas Torramadé-Amador.