Estrena a Roma

Si bé es diu que tots els camins duen a Roma, en el cas de la Via Catalana la Ciutat Eterna ha resultat ser-ne el punt de partida. La primera de les cadenes humanes a l'estranger, impulsades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en suport a la gran cadena que unirà els Països Catalans de sud a nord l'Onze de Setembre vinent, va tenir lloc ahir a la tarda a la plaça de Sant Pere, al Vaticà. La cadena, que va reunir una cinquantena de persones, no va fer gaire gràcia a la policia italiana, que, de males maneres, va indicar als participants que no podien exhibir les estelades davant de la basílica. Al final, la policia va acceptar la realització de l'acte reivindicatiu amb la condició que es fes “de pressa” i que les banderes “no es veiessin gaire”. L'acció va transcórrer, de totes maneres, en un ambient festiu.

Una de les organitzadores de la cadena va ser Maria Hernández, fundadora de Romaquí, entitat que ofereix visites guiades a Roma exclusivament en català. La Maria es lamenta de la dificultat que hi ha a Itàlia per entendre la realitat catalana, començant per la llengua. Malgrat haver-hi batallat molt, el govern italià l'ha obligat a posar al seu carnet oficial de guia turística “visites en espanyol”. Per molt que la Maria hi insistís, els funcionaris que la van atendre van ser categòrics: “Si no hi ha estat, no hi ha llengua oficial; vostè pertany a Espanya, hi hem de posar «llengua espanyola».”

Queden lluny els temps d' intel·lectuals com ara Pier Paolo Pasolini, a qui la passió per la defensa de les llengües perseguides políticament el va dur a conèixer i estimar Catalunya. Pasolini, el 1963, fins i tot va portar flors a la tomba de Lluís Companys. La majoria d'italians, avui en dia, creuen que el català és un dialecte. El desconeixement de la realitat catalana, però, no es limita sols a la llengua. El principal obstacle que es troba un català que pretén explicar qui és i d'on ve a un italià és, sens dubte, la Lliga Nord. Aquest partit xenòfob d'extrema dreta del nord d'Itàlia, creador d'una nació fictícia per interessos econòmics i electoralistes, cita sovint als seus mítings l'independentisme català definint-lo com a “moviment germà”. Això fa que un bon nombre d'italians equiparin les obscures i delirants aspiracions nacionalistes de la Lliga Nord amb les de Catalunya.

L'eslògan preferit de la Lliga Nord és Roma ladrona, i és per això que “l'Espanya ens roba” no sol ser la millor manera d'explicar la situació catalana, aquí. Els mitjans de comunicació italians, els corresponsals dels quals viuen a Madrid, donen amb comptagotes informació sobre el procés d'autodeterminació i, a més, sol ser esbiaixada. Itàlia, com a estat unificat, s'identifica més amb Espanya que amb Catalunya. Caldrà una bona dosi de pedagogia si es vol tenir la complicitat de l'Estat italià, o, simplement, desmuntar els prejudicis dels seus ciutadans.