L'Estat obvia l'Estatut i obliga a aplicar la llei del món local
Amenaça que no concedirà ajuts del fons de liquiditat ni del pla de proveïdors si s'ignoren les normes estatals
El govern té pràcticament decidit que portarà la llei de Montoro al Constitucional
Tal com s'albirava, hi haurà ball de bastons entre l'Estat i la Generalitat per la llei del món local. L'executiu de Mariano Rajoy ha aprovat recentment dues lleis, la de la reforma de les administracions i la del món local. Si bé la primera a Catalunya gairebé no té efecte perquè la Generalitat ja ha reduït de manera dràstica partides relacionades, per exemple, amb el funcionariat, la segona no hauria de ser d'aplicació. L'Estatut dóna en exclusiva les competències sobre el món local a la Generalitat i, en teoria, l'Estat no hi té res a pelar. De fet, hi havia un compromís del mateix ministre d'Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, en el sentit que es respectaria l'Estatut, segons havia revelat la vicepresidenta, Joana Ortega.
Ahir, les bones paraules, però, es van esfumar a través d'un advertiment del secretari d'Estat de Montoro, Antonio Beteta: qui no apliqui les normatives espanyoles no tindrà dret a accedir ni als ajuts del fons de liquiditat ni als del pla de pagament a proveïdors. És a dir, qui no apliqui les lleis estatals –la de reforma de les administracions i la del món local– no rebrà ni un euro del finançament a través d'aquests dos plans. Una amenaça a tenir en compte, ja que la Generalitat ha tancat la petició al fons de liquiditat per un valor de 9.398,45 milions. “Si no t'aprovo el pla economicofinancer, no entres en el mecanisme de finançament, no entres en el fons de liquiditat i no et podràs acollir al programa de proveïdors”, va declarar Beteta a Europa Press, i va afegir que, si això passa, “ajuntaments i comunitats autònomes incompliran la llei de morositat i incorreran en les restriccions que es deriven de la llei d'estabilitat pressupostària”. Ras i curt: es talla el finançament.
De fet, Catalunya no ha estat l'únic territori que ha mostrat la seva total oposició a la llei del món local. El País Basc també ho ha fet. La solució de l'Estat? Obligar-los a aplicar-la a través d'un vell conegut dels governs catalans, que no és sinó el Tribunal Constitucional (TC). El raonament de Beteta és simple: “El Consell d'Estat ha determinat que les bases de règim local corresponen a les Corts Generals, per la qual cosa les administracions autonòmiques s'han d'adaptar al que diu la normativa bàsica.”
De cap als tribunals
L'estira-i-arronsa ja fa dies que dura, però des del govern s'ha deixat clar des del primer moment que a Catalunya preval l'Estatut perquè té un rang superior a la llei local de Montoro i que, per tant, no aplicarà la normativa. Per això, la setmana passada es presentava la llei catalana de governs locals, que es començarà a tramitar al setembre. Joana Ortega ho deia clarament i avisava que, si s'obliga a aplicar la llei de l'Estat, la que acudirà al TC serà la Generalitat. Fonts del Departament de Governació afirmaven ahir que la decisió encara no està presa, però que amb tota seguretat això és el que acabarà succeint. El govern vol fer valdre l'Estatut i recorda que, ni tan sols quan el PP el va portar al Constitucional i va ser retallat, no s'ha posat mai en dubte la competència exclusiva en matèria de regulació de les administracions locals.
Una normativa que no té el suport de gairebé ningú a Catalunya
D.B
La llei que ha impulsat el departament de Montoro ha generat crítiques en tots els àmbits de l'administració catalana. Sobretot per dos aspectes, que finalment s'han anat matisant. D'una banda, es plantejava la desaparició dels municipis de menys de 20.000 habitants i finalment només es pretén fomentar les agregacions voluntàries. De l'altra, s'imposava un cost estàndard per prestació de serveis sense tenir en compte que, per exemple, no és el mateix oferir la recollida d'escombraries a una ciutat com Barcelona que a un poble com Llagostera. Això, a més de treure competències i finançament als ajuntaments. L'oposició ha estat total i de totes bandes. La Diputació de Barcelona ha encarregat un dictamen que posa en dubte la constitucionalitat d'algunes de les previsions de la llei estatal i, com el govern, ha avisat que si es continua per aquest camí acudirà al TC. De la mateixa manera han reaccionat les dues principals entitats municipalistes, l'ACM i l'FMC, fins al punt que l'organisme presidit per Miquel Buch també es planteja fer el mateix.
Des dels partits polítics catalans, formacions com ERC, CiU, ICV, la CUP i el PSC també han mostrat la seva disconformitat i s'han negat a passar per l'adreçador com pretén l'Estat.