L'FMI alerta de les tensions entre Catalunya i l'Estat
El Fons Monetari Internacional creu que el conflicte podria “comprometre” els esforços fets per completar les reformes econòmiques
Exigeix que l'autoritat fiscal sigui realment independent
“Hi ha el risc que les tensions entre el centre i les regions puguin augmentar i la fragmentació política produeixi eleccions poc concloents en el futur.” L'últim informe sobre l'Estat espanyol del Fons Monetari Internacional, malgrat el seu llenguatge críptic, no amaga la preocupació per l'escalada de tensió independentista a Catalunya. Les recomanacions de l'FMI inclouen un augment del control de l'Estat sobre les autonomies i critiquen el govern del PP per no haver estat prou dur amb els territoris que, com Catalunya, han incomplert el sostre de dèficit fixat.
L'FMI, en un annex del seu informe sobre Espanya fet públic aquest agost, considera que “la situació política” de l'Estat sembla “estable”, però alerta que “les tensions socials podrien comprometre els esforços fets per completar les reformes” –laboral, retallades, reducció del dèficit, privatitzacions...– imposades pel govern de Rajoy. L'FMI mostra explícitament la seva preocupació per les tensions que s'estan produint, segons ells, entre “el centre i les regions”, és a dir, traduït a llenguatge polític estatal, entre Catalunya i l'Estat.
La qüestió de la reclamació d'una consulta sobre la independència i la negociació sobre el dèficit entre Catalunya i l'Estat no escapen de l'anàlisi de l'FMI. Això, però, no vol dir que l'organisme econòmic doni suport a la Generalitat. Al contrari. L'FMI critica durament els territoris que no han complert amb el sostre de dèficit que se'ls havia imposat i qualifica de massa tou el govern del PP per no haver aplicat la llei d'estabilitat al màxim possible. Hisenda ha donat a cinc territoris –tres de governats pel PP, Andalusia i Catalunya– un marge més ampli per al 2013.
Àrbitre independent
L'informe deixa clar que l'àrbitre per decidir qui té més o menys marge de dèficit públic hauria de ser la futura autoritat fiscal “independent”. Rebutja enèrgicament que l'organisme depengui del govern espanyol. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, reivindica que l'FMI “deixa molt clar que el punt feble és que el control sobre les comunitats l'hauria d'exercir una autoritat fiscal independent” i, segons va opinar a Catalunya Ràdio, el futur organisme de control espanyol “és de tot menys independent”. L'FMI, afegeix Mas-Colell, “diu al govern espanyol que és un mal camí” i que “per aquesta via no aconseguirà la pau ni la concòrdia entre governs i autonomies”.
L'estudi de l'FMI deixa clar que l'executiu de Rajoy té “majoria absoluta”, no afronta eleccions fins al 2015 i que “només” ha hagut d'afrontar “un malestar social limitat”. Però, alhora, reconeix que el context de crisi i augment de la pobresa “ha reduït la popularitat dels dos principals partits [el PP i el PSOE], cosa que podria rebaixar el suport ciutadà a reformes més desafiadores”.
Mà de ferro contra el dèficit dels territoris
Una de les propostes “més desafiadores” que planteja l'FMI és posar setge al dèficit de les comunitats autònomes sigui com sigui en lloc d'una reducció progressiva. Ho diu just enmig de la batalla dialèctica entre Estat i Generalitat per la qüestió del sostre de dèficit per a aquest 2013. Catalunya va superar el marge de dèficit fixat per Madrid i Brussel·les per al 2012 i està intervinguda de facto a través del fons de liquiditat autonòmic. Però l'FMI en vol encara més. Segons els seus tècnics, l'Estat té una política d'incentius i amenaces amb les autonomies, però “no ha aplicat les sancions que preveu la llei”. Ara demanen que les mesures “més fortes” per controlar les autonomies com ara “la imposició de les recomanacions” i les “intervencions” s'han de començar a posar en marxa “així que la llei ho permeti”. De fet, l'FMI arriba a dir que “en última instància, totes les opcions haurien de ser damunt la taula”.