Política
JORDI DE SAN EUGENIO
PROFESSOR DEL DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE VIC
“Capgirem l'argument: que Espanya expliqui el seu no”
“L'Estat pot posar la Constitució al davant, però no la comunitat internacional; si s'explica bé, pot tenir bona recepció i obrir portes”
“Hi ha àmbits poc explotats encara, com la diplomàcia acadèmica; tenim gent per afrontar el debat de manera lúcida”
“El missatge va arribant; si no, seria com dir que la publicitat no serveix per a res”
Publicitat i sobirania
El professor Jordi de San Eugenio ha estudiat el paper de la comunicació en societats dividides com ara Kosova, el Quebec i Escòcia. És clar, i també el paper de la imatge exterior i les relacions públiques polítiques en el procés català, en què ell mateix destaca com a pilars Diplocat i el programa Eugeni Xammar, a més d'entitats com ara el Col·lectiu Emma. És dels pocs que ho han analitzat a Catalunya, amb el professor de la UPF Jordi Xifra.
És un error pensar que, per defecte, la gent a fora vincularà la samarreta del Barça amb Catalunya
Q
uin ha de ser l'objectiu d'una estratègia comunicativa per difondre Catalunya?
Que les notícies arribin directament a la gent capaç de crear opinió pública a l'exterior, sense el filtre de l'Estat espanyol, que distorsiona la informació en origen. Hi pot fer molt la diplomàcia no tradicional.
La diplomàcia pública, doncs...
Sí. L'administració ha de fer de locomotora, però hi ha moltes organitzacions. El tema crític és que la diplomàcia no es regeix ara pel principi de reciprocitat: Catalunya no és un actor perquè no té partenaires ni actua de tu a tu, va dins d'Espanya.
I com es pot superar això?
Doncs agafant el testimoni de l'11-S. L'endemà el món ens mira, és un punt d'inflexió. I cal agafar la diplomàcia pública com a paradigma, deixant clara la diferència entre el dret a decidir i la independència. El que es demana és el dret a sufragi.
S'ha estudiat molt la diplomàcia pública a les universitats?
És un tema força incipient acadèmicament, tot i que té un mirall en la diplomàcia americana. Hi ha molts fronts oberts en la diplomàcia pública, però el que està naixent és l'adaptació al model català. I molta gent ho està descobrint com una oportunitat. Busquem l'empara per quan ens llancem al buit, es vol legitimar el dret a decidir.
Per a això s'ha creat Diplocat...
Sí, té una bona estratègia, però hi ha àmbits poc explotats encara, com la diplomàcia acadèmica. La universitat és un centre de lliure pensament on es pot debatre sense cap pressió política ni ideològica. I tenim gent per afrontar el debat de manera lúcida i sense cap fonamentalisme. Cal identificar i anar a buscar aquests perfils per saber què pensen, i com es pot vehicular el procés. No és cap ximpleria: fixa't que a Clara Ponsatí la van destituir de Georgetown...
Vostè va ser al juny a Belfast en un congrés sobre el tema...
Sí, i vaig notar un gran interès, molt feedback. Cal explicar que partim d'un ofec econòmic, un Estatut retallat i el no al pacte fiscal. L'Estat pot posar la Constitució al davant, però no la comunitat internacional. Si s'explica bé, pot tenir una bona recepció, i això obre portes.
I com s'explica bé?
Les estratègies triades pel que fa a la diplomàcia pública i l'econòmica, per exemple en el viatge de Mas al Brasil, són correctes. Cal donar la volta a l'argument: que sigui Espanya qui hagi d'explicar a fora per què no permet la consulta a Catalunya.
El Quebec i Escòcia ho fan, tot això? O Catalunya és pionera?
Som pioners perquè és un procés absolutament pacífic, ja que normalment hi ha hagut violència pel mig. No parlem de cap conflicte bèl·lic, sinó ideològic i legislatiu. Escòcia i el Quebec tenen més trajectòria, i nosaltres hem d'explicar més que tenim totes les singularitats per ser un estat nació. Ells no tenen la comunicació com a pal de paller per buscar complicitats.
Com s'explica que Catalunya és sobirana, i una altra regió no?
Cal explicar el fet diferencial, i ser curosos a demostrar que és molt arrelat, unit a diferències insalvables en qüestions econòmiques i culturals. Explicar que no és un caprici, que l'embrió hi és fa molts anys i no comença tot l'11-S passat. Altres pobles no ho han expressat de manera notòria com el nostre, que volen existir de manera individual. Aquí ja hi ha hagut el “vull ser”.
I l'argument històric?
També, perquè no es coneix, i la nostra trajectòria passada avala la reivindicació. A més, tenim una diplomàcia cultural a fora. Es tractaria d'agrupar aquesta amalgama d'actius i projectar-los junts i no disparar per lliure.
Quin paper poden tenir els catalans a l'exterior?
S'ha pensat el procés de dins a fora, i no de fora cap a dins. No hem parat tota l'atenció que mereixerien a aquests actius, hi hauria d'haver una mena d'inventari de la gent que fa coses interessants. Podrien fer una feina de prescriptors per ajudar a construir els processos.
L'exhibició de símbols i banderes en esdeveniments esportius, fins a quin punt serveix?
És decisiu, perquè se supera el marc administratiu per treballar en el simbòlic. La simbologia apropiada al territori és com una pluja fina, cal anar creant pòsit per anar calant. Si preguntes pel món de qui és la bandera amb l'estrella, potser t'endús una grata sorpresa. Això vol dir que el missatge va arribant.
La segona samarreta del Barça hi pot ajudar també, doncs?
No, si no s'explica. Hi ha d'haver un exercici de pedagogia per fer veure que no és una opció purament comercial. La feina hauria de ser compartida, però el Barça no vol cap politització, hi veig molt conservadorisme. Pensar que, per defecte, la gent vincularà la samarreta amb Catalunya és un error. Avui aquesta marca no existeix, no és en l'imaginari. Cal crear-la, a partir de la marca Barcelona, que hi és, i molt potent. Cal aprofitar-ne la inèrcia i el reconeixement internacional.
Aquest diari va organitzar un mosaic al Camp Nou, i ara es prepara una cadena humana...
Tot això acaba generant fressa i presència als mitjans. I molesta el govern d'Espanya. La cadena segur que serà útil també. Si no, seria com dir que la publicitat no serveix per a res! El tema aquí no és el missatge, sinó com arriba: hem de ser enginyosos per transmetre'l. I la cadena ho és.
No hem parlat de xarxes socials.
És clar que són un annex indefugible, i permeten explicar-nos molt bé en anglès, per exemple. El que ens interessa és que entenguin el que està passant, i ens prenguin seriosament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.