“La solució als problemes no és aixecar fronteres”

La davallada, que no és d'ara, sinó que comença fa uns anys, és segurament normal per la presència a les institucions i el desgast de governar. Després, hi ha dos factors exògens: primer, la falta de capacitat de la socialdemocràcia per construir una alternativa econòmica contra la crisi, i segon, a Catalunya, l'esgotament de la via estatutària.

La poca capacitat de reaccionar ràpidament al nou escenari. Això es deu sobretot al fet que la majoria dels dirigents ocupaven càrrecs públics i estaven més preocupats per governar. Ve una inèrcia molt forta i el PSC hi reacciona tard. Hi ha moments en què s'han de prendre decisions i no es prenen.

Hem de trobar la fórmula que representi el centreesquerra catalanista no independentista amb paràmetres nous. Han canviat tant el context nacional a Catalunya i a Espanya com el context socioeconòmic. En el tema nacional, ja tenim un nou camí: dret a fer una consulta i reforma federal de la Constitució. Hem fet una proposta en un temps rècord, hem arrossegat el PSOE a posicions reformistes i ens hem situat en el bloc del canvi. No som immobilistes. Hem rellegit el que la societat demanda i treballem per un nou pacte entre Catalunya i Espanya per fixar les normes de convivència.En el tema social, per contra, encara hem d'avançar més. L'esquerra ha de representar nous sectors sorgits de la classe obrera, però que ja no responen als vells paradigmes: treballadors precaris, classes mitjanes empobrides o gent sense un habitatge digne. Teníem un projecte d'estat del benestar amb les bases del segle XX, però ara pateix una ofensiva econòmica i ideològica. Aquí no estem donant la batalla de les idees perquè ni tan sols estem en condicions de donar batalla.

Sí. No només cal ser més d'esquerres, sinó explicar que el nostre programa de govern és el de les esquerres. Cal reforçar el vessant més ideològic. Hem d'apujar el to i ser més explícits en les nostres polítiques. El moment actual demana un discurs més clar.

Això no és necessàriament incompatible amb el fet de ser un partit d'esquerres.

El problema de la centralitat. La societat està polaritzada i tensada a causa de la crisi i des del punt de vista nacional. Els partits que estem més a prop del centre tenim dificultats per fer arribar el missatge.

El PSC serà catalanista o no serà. Si el PSC deixa de ser catalanista ja no seria el meu projecte. El PSC se situa dins del catalanisme no independentista i ara té dificultats per explicar-se. Però no només passa al PSC: passa a Unió Democràtica, Iniciativa, els sindicats, les patronals... El debat intern ha estat positiu per al partit i els corrents interns ens han ajudat a passar al bloc del canvi.

Perquè la millor època de la història d'Europa és la que ha superat els estats nació. També l'Estat espanyol. No crec que la solució als problemes sigui aixecar fronteres. No crec en el nacionalisme. Hi ha d'haver una opció d'articular la convivència des de la diferència. És una qüestió de principis.Sé que el procés de l'Estatut ha generat moltes frustracions. Però no crec que a Catalunya li hagi anat malament, en progrés material i en el camp cultural i lingüístic, en els darrers trenta anys.

Estic compromès en aquest procés. Però no tinc decidit en quina posició hi participaré. Ja es veu que hi ha planter al PSC per afrontar el repte. Les primàries poden revolucionar la política a Catalunya tal i com l'hem entès fins ara. Serem l'únic partit que fa primàries obertes.