Una sequera inèdita
El Parlament mai havia arribat als nou mesos de legislatura amb una sola llei aprovada, com ara
El govern no ha pogut tirar endavant ni els pressupostos, i ni n'hi ha ni n'hi haurà, per primer cop en tres dècades i mitja
Mas compta amb ERC de crossa per tot el que afecti el dret a decidir
Un augment d'un 25% de l'impost sobre transmissions patrimonials de béns immobles, que grava la compravenda d'habitatges de segona mà i que ha passat del 8 al 10%, és l'única llei que el Parlament ha aprovat des de l'inici de la legislatura. Ho va fer el 3 de juliol passat, més de set mesos després de les eleccions del 25 de novembre, amb el suport de 102 diputats, els de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. Un bagatge exigu que permet constatar la paràlisi en què està instal·lada Catalunya. Tan exigu que no té precedents.
Des de les primeres eleccions al Parlament de l'actual període democràtic, i d'això ja fa deu comicis i més de tres dècades, mai fins ara un govern havia tingut una arrencada tan lenta com aquest segon d'Artur Mas. Fins ara, el rècord era el de la quarta legislatura: la CiU de Jordi Pujol va obtenir la tercera i última majoria absoluta el 15 de març de 1992, i nou mesos després només s'havien aprovat tres lleis: un suplement de crèdit per les despeses olímpiques, una modificació conjunta de diverses normes relacionades amb la gestió de les universitats públiques i els pressupostos de 1993. Enguany, quan queden deu dies per complir els nou mesos de les eleccions –i sense possibilitat d'aprovar res abans que es compleixin, perquè no hi haurà activitat parlamentària ordinària fins al setembre–, ni els comptes es poden afegir a la llista de normes, perquè per primer cop en 34 anys no n'hi haurà, de pressupostos. Una altra circumstància inèdita que acredita la gravetat de la situació veritablement sense precedents que passa la política catalana.
Tornant a aquella quarta legislatura de Pujol: no només va arrencar a ritme baix, també va acabar sent, a més d'uns mesos més curta que les anteriors, la menys prolífica fins llavors, amb només 44 lleis aprovades. Un rècord per la part baixa que va mantenir fins la legislatura passada, la més curta fins ara en democràcia i també en la qual es van aprovar menys lleis: 21.
Aquell primer govern d'Artur Mas, però, va arrencar amb set lleis en els primers nou mesos. De manera que l'actual paràlisi institucional també trenca una tendència: que en el segon mandat es legisla més que en el primer. Si en els nou mesos posteriors als primers comicis al Parlament es van aprovar 6 lleis, en el mateix període de la segona legislatura de Pujol se'n van aprovar 11. I el segon tripartit, per bé que amb canvi de president, també va ser més prolífic que el primer: amb el de Maragall el Parlament va aprovar 7 lleis en els primers tres trimestres i 49 en total, i amb el de Montilla, 10 en l'arrencada i 93 en el conjunt dels quatre anys de legislatura. Una fita només superada en l'últim mandat de Pujol, del 1999 al 2003, quan se'n van aprovar 107. Aquella darrera etapa del pujolisme també va arrencar fort, amb 10 lleis en nou mesos, però no tant com l'anterior: de novembre de 1995 a juliol de 1996 se'n van aprovar 14. Una plusmarca encara vigent i a anys llum de l'estancament actual.
El govern en minoria de Mas compta amb ERC com a crossa per tot el que tingui a veure amb el dret a decidir i per estalviar-li derrotes doloroses al Parlament, però no tant per impulsar iniciatives legislatives que serien controvertides des del punt de vista social. Sense anar més lluny, els pressupostos, que obligarien a formalitzar, precisar i debatre on es farien les noves retallades necessàries per complir el topall de dèficit de l'1,58% del PIB fixat pel govern espanyol. L'executiu ha tractat de compensar la sequera legislativa a còpia de decret llei, una figura legislativa que li permet aplicar mesures transitòries i/o urgents. L'executiu de Mas ja n'ha fet set, quan en tota la legislatura anterior (com en la del segon tripartit) se'n van dictar vuit. Entre els decrets, el de l'impost sobre els dipòsits bancaris, que ara ja s'està tramitant com a projecte de llei.
En període de gestació
És un dels set que la cambra catalana té ara en tràmit, i que se sumen a una quarantena de proposicions de llei (en què la iniciativa no és de l'executiu, sinó dels partits), incloses la de consultes populars, que el govern i ERC volen tenir aprovada abans de final d'any, i la de transparència i la llei electoral, que també es despatxen en ponències conjuntes de tots els grups. Per cert, que el Parlament, amb la majoria que conformen CiU i ERC, ja ha tombat en aquests nou primers mesos set iniciatives legislatives promogudes pels grups de l'oposició.
A tots aquests treballs en període de gestació –alguns amb millors perspectives que d'altres per fructificar, perquè l'acord necessari per impulsar la llei electoral, per exemple, sembla força complicat d'assolir–, s'hi han de sumar cinc iniciatives legislatives populars: dues impulsades aquesta mateixa legislatura i que estan en la fase de recollida de signatures, i tres més que continuen pendents des de la legislatura passada.
Mas ha respost a 77 preguntes
Si l'activitat legislativa està en els seus mínims històrics, la intensitat del debat es manté: des del començament de la legislatura s'han celebrat 16 plens al Parlament, que suposen 194 hores de sessió, durant les quals Mas ha respost a 77 preguntes dels grups (17 més que en aquest moment del seu primer mandat). Els consellers han respost a 129, a més de 81 interpel·lacions al govern. El ple també ha fet set declaracions institucionals, inclosa la declaració de sobirania “suspesa” pel Tribunal Constitucional, i ha aprovat 43 mocions. També hi ha hagut 179 sessions de les comissions parlamentàries en què s'han adoptat 261 resolucions i s'han fet 289 preguntes orals.